Aquesta és una imatge que no podrem tornar a gaudir la temporada que vé. Realment serà una de les grans absències a l’equip. Qüestions laborals han allunyat Marçal Casadevall de l’Igualada que ha ajudat a construir.
El màxim golejador de l’equip només haurà estat una temporada a les Comes però la seva estada haurà deixat petja al santuari arlequinat. Els seus números ho deixen clar: 26 partits de titular, 31 gols ( 15è millor canoner del campionat) 50% en llençament de penals (11 de 22) , 3 hat tricks (2 de consecutius contra Calafell i Vilanova), 5 targetes blaves, 1 de vermella … i infinitats de “ferides de guerra”. Xifres, blaus i ferides d’un home eficaç i compromés que seguirà sent arlequinat a la distància.
P- Marçal, tot i que volies seguir no ha estat possible
MARÇAL- Si. Ha estat una llàstima. No ha estat possible. Hi havia bones intencions per les dues bandes però a vegades no n’hi ha prou, tenia el tema feina i això…. I a vegades has de pensar més amb el cap que amb el cor. Però estic molt content d’haver estat aquest any a Igualada, d’haver iniciat el projecte i de deixar-hi molts amics.
P- Com valores aquest any. Els teus números són absolutament espectaculars?
MARÇAL- Estic molt content de com ha sortit tot. I d’haver-hi aportat el meu granet de sorra. Orgullós d’haver format part de l’equip i de la història del club. És el meu millor any a l’Ok LLiga.
P- Llàstima de no poder seguir eh…
MARÇAL- Una mica és la situació del país, que no ho posa fàcil. Jo no soc un jovenet que es pot permetre luxes i que l’hoquei seguiexi sent un hobby. Per sort podré seguir amb els patins posats, prop de casa .. i en el futur Deu dirà.
P- Per tant podria ser que en el futur puguessim tornar a estar junts?
MARÇAL- Tant de bó!. SI els meus temes laborals funcionen i l’IHC segueix funcionant com ara… seria fantàstic. Aquest any no ha pogut ser .
P- Com veus l’equip per l’any que vé?
MARÇAL- Crec que potser el petit handicap que puguin tenir és que e´s un equip molt jove. Però crec que tenen nivell i els nous em sembla que són bona gent i per tant seguiran fent un bon grup humà. Al final això és esport i tot depèn de moltes coses però tinc la confiança que l’IHC seguirà sent un equip important de l’OkLLiga.
P- Al vestidor et trobaran a faltar. I potser també alhora de rebre les “pilotes perdudes”…
MARÇAL- Ja, ja.. La veritat és que no ho desitjo a ningú les castanyes que m’he emportat. Però forma part de l’esport i del joc en si…
P- Per tant que no nomenes successor…
MARÇAL- No, no. Que agafin només les parts bones i que evitin els cops….
P- Marçal te n’adones que en només un any has entrat a formar part del grup dels jugadors més estimats per l’afició al costat de gent amb moltes temporades a les Comes, com el David Càceres, de gent amb molts títols, com en Santi Carda… Que sents?
MARÇAL- Orgull. Tot i que no em puc considerar al mateix nivell que els jugadors que dius… però molt orgullós… perque ells eren els meus ídols. Vinc d’un lloc on es viu molt l’hoquei i vaig crèixer amb aquest Igualada, els anaves a veure, els demanaves autògrafs i ara puc dir que he format part d’aquesta familia.
P- Que li dius ara, a l’hora dels adeus, a la teva afició?
MARÇAL- Gràcies. Gràcies per tot els que ens heu donat. L’afició ha estat molt fidel. Ens han ajudat molt. Fins i tot en aquella época en que ens va costar molt gunayar els partits de casa. Veien que hi havia un esforç, un treball. Que la gent que hi enten et reconegui això és molt bó. I per això hem gaudit junts.
