Foto D.Figueras
És de justicia. I és precisament després d’un mal resultat quan més s’ha de fer. No només perque en moltes altres ocasions han estat ells els vençedors (fins i tot davant del mateix potentíssim rival). També perque s’ha de saber agraïr les victòries precisament en el moment que arriba la derrota.
No només perque són els “nostres” vençuts, aquells que no canviaríem per cap altre perque porten, lluiten i senten la nostra samarreta. També, i sobre tot, pel treball, el sacrifici i l’esforç que han fet, fan i seguiran fent. Sense desmai. Sense concessions.
És cert que contra el FC Barcelona no es va fer un bon partit (davant del Reus el resultat és enganyós) i que va fallar el millor argument de joc dels arlequinats, la seva defensa, elogiada pels mateixos rivals… I també, que inevitablement toca fer reflexió per millorar. Però el compromís i l’honestedat de l’equip demanen l’aplaudiment. En part, com a reconeixement a la feina, en part com a estímul per superar la duresa d’un resultat.
Perque l’equip que cau amb el FCB (no ens enganyem, la plantilla més potent de tot el continent) és el mateix que es mereix els 3 punts a Sant Sadurní. I el mateix que els conquereix de manera incontestable davant del Lleida. És el mateix MONBUS IHC. Tant col.lectivament com de manera individual.
L’Elagi és una garantia absoluta sota pals. I millora encara les seves increïbles prestacions de l’any passat. Més enllà dels gols encaixats ha jugat els 5 partits a un altíssim nivell. El Ton és, ell sol, raó suficient per seguir enganxat a l’hoquei. L’Ori i el Sergi han fet un pas endavant i s’han repartit els galons que la temporada passada portaven els enyorats David i Marçal. Met Molas, des que ha arribat, és un exemple pels seus companys. I Jassel és la promesa de tot el que pot arribar. I en Joanet, l’ADN arlequinat en estat pur en l’any de la seva explosió. I els nois del planter més igualadí dels últims anys, David, Pep, Nil i Àlex, van acumulant minuts per garantir el futur que passa indefectiblement per les seves mans. Tot, amb la direcció i experiència, cervell i passió, del Cesc, Joan i Ramon des de la banqueta. Aquest és el MONBUS IHC d’aquest any. Un equip jove (el de mitjana més baixa de tota la competició) i en construcció. Tot això no ho desmunta un partit. Un equip no es fa ni es desfà amb un resultat. Ningú va dir que seria fàcil però en la dificultat trobarem el camí.
