Foto O.Sebrià
P- Al final vas poder jugar. Com et vas notar durant el partit.
ELAGI- Bé. Vaig arribar més d’hora i el Martí em va fer un compressiu i vaig jugar com si hagués portat una capa de guix, així no tenia risc de lesió més greu …
P- I et permetia moure’t bé?
ELAGI- Si bé. Tenia limitacions en la recuperació, o sigui quan feia una parada en la recuperació… que és el més intensiu, allà on hi poses més pes hi tenia més problemes. Però crec que l’equip va estar perfecte defensivament i així s’ha vist reflectit en el resultat.
P- I gairebé fins i tot atures els penals.
ELAGI- Si. Crec que els dos els he intuït bé però ha faltat aquell centímetre de sort que sempre s’ha de tenir per aturar un penal.
P- El resultat magnífic. I el pavelló també.
ELAGI- Si. Feia molt de goig. Des del principi ens va anar tot de cara, vam anar per davant en el marcador, els dos primers gols tant nostres com seus van ser de penal i a partir d’aquí vam començar a treballar fort i vam començar a augmentar el marcador, continuant defensant fort i crec que el partit, a la que portaven 5-10 minuts de la segona part, ja estava decidit.
P- I després del partit què? Et feia mal?
ELAGI- Si. Ho tenia carregat. Suposo que aquesta setmana ens agafarem un parell de dies de festa i… trucaré a l’Albert Povedano a veure si ens poden fer favor… Bé. El més important és que nosaltres puguem guanyar a Lloret
