El MONBUS IHC prepara l’últim partit de la primera volta de l’Ok LLiga contra el Lloret amb el referent del bon partit contra els italians del Prato i amb la preocupació per la lesió a l’espatlla de Nil Garreta. Finalment els metges li han recomanat que estigui 2 o 3 dies amb el braç immobilitzat i després ja veuran la seva evolució. Com ha explicat el mateix Garreta a la mevaweb, ara toca “fer repòs perque tot vagi tornant al seu lloc”.
Mentrestant l’equip ha retornat a la normalitat de l’Ok Lliga després de l’extasi de la Cers. El pròxim rival, el Lloret de Pelicano, és prou complicat com per centrar-se exclusivament en el primer objectiu de la temporada. Com diu el capità arlequinat, Ton Baliu, cal seguir tocant de peus a terra, però, això si, aprofitant l’embranzida de l’exhibició europea.
P- D’entrada Ton, tornem a la lliga amb l’objectiu europeu assolit.
TON- Si bé. Quan les coses se’t foten de cara, quan estàs en ratxa com qui diu, i no et deixes anar mai, que és el que estem intentant fer, doncs les coses surten. Si que és cert que ens va costar al principi del partit . Per sort l’Ori va poder transformar dos penals que vam tenir… però dues errades defensives ens van costar dos gols. Després un gran gol del Jassel i una contra que vam poder aprofitar per fer el 4 a 2 que ens va anar molt bé. Al descans, ells van canviar la defensa… molt bé no sé perque. Ens van venir a buscar i per sort tenim jugadors com el Sergi o l’Ori que en qualsevol moment poden ser determinants i defensivament tant el Met com el Jassel, com el Joanet, com tot l’equip, des de l’Elagi fins a el Pep i el Nil que van sortir al final, treballen molt fort. I així vam mantenir el 2 en contra i en canvi els nostres gols van anar arribant.
P- Ara el que toca és centrar-se en el Lloret.
TON- Si, ara això ho aparquem. Si que és cert que ens fa il.lusió perque tenim una molt guapa eliminatòria contra el Vic, que serà molt difícil perque primer juguem allà … però com tu dius, primer ens fixem en el Lloret. Venim d’una bona dinàmica de resultats i anem a Lloret amb el mateix objectiu. Ser humils, i saber el que fem. Que és defensar forts i sortir a la contra, atacar amb els sistemes que tenim nosaltres i si ens surten les coses i tenim l’Elagi i la defensa endollats, podem lluitar per resultat allà i en qualsevol pista.
P- Ja que parles de l’Elagi. Quin compromís el seu amb l’equip. Lesionat i jugar com va jugar.
TON- Si. Era un partit dels que vols jugar. Jo em vaig perdre el partit d’Itàlia i no saps la ràbia que em va fer. I l’Elagi va voler ajudar a l’equip. Està en un moment molt bó, el turmell el tenia molt ben assegurat i per sort la lesió no va ser tant greu … al final va poder jugar. Li van marcar només dos penals i la resta ho va parar tot… Que no pari i que segueixi parant.
