CARTA OBERTA DEL PRESIDENT DE L’IHC
“Podem dir als quatre vents i de manera clara i contundent que ens sentim ORGULLOSOS, molt ORGULLOSOS d’aquest equip. Portem dues temporades molt difícils i complicades per la delicada situació econòmica que té el club, fent un equip sense grans noms i amb només un objectiu clar: mantenir la categoria a l’OK Lliga.
La temporada passada deien els “entesos” que l’Igualada patiria molt per poder continuar entre els millors de l’hoquei estatal i europeu. No només es va aconseguir amb escreix l’objectiu de mantenir la categoria sinó que l’equip va ser capaç de classificar-se per disputar la Copa del Rei a Oviedo i va competir en la Lliga Europea classificant-se fins als quarts de final on va ser eliminat pel Valdagno italià.
Aquest estiu passat, es va poder mantenir un bloc respecte a la temporada passada, però hi va haver tres baixes significatives: dues de jugadors veterans que van ser molt importants la temporada passada, com David Cáceres i Marçal Casadevall, i l’altra la del jove Marc Povedano.
Tres absències que van ser substituïdes pels joves Joan Muntané, Jassel Oller i per Jaume Molas. Aquí s’hi han afegit els joves Nil Garreta, David Carles, Pep Vilaseca i Àlex Ferrer que amb el capità Ton Baliu, Sergi Pla, Oriol Vives i Elagi Deitg continuaven de la temporada passada. Un equip d’11 jugadors amb un cos tècnic de casa amb Cesc Monclús, Joan Pont i Ramon Peralta, sense oblidar-nos de Martí Compte, Carles Mínguez, Antoni Esteban i David Figueras i els doctors Lluís Cañamares i Josep Maria Abad.
Tots aquests noms possiblement no tindran l’altaveu ni la presència en els mitjans de comunicació d’altres grans jugadors d’hoquei patins. Però l’actual equip del Monbus Igualada Hoquei Club és l’equip més jove de l’OK Lliga amb una mitjana de 22,8 anys i és l’equip amb el tercer pressupost més baix de tota l’OK Lliga. Un grup de jugadors, tècnics, delegats i auxiliars que són molt més que un equip. Son una gran família, on tothom aporta el seu granet de sorra, tothom suma, no hi ha egoismes, no hi ha personalismes. Un equip que fa dies que té la permanència virtualment aconseguida, que per mèrits propis s’ha plantat en la final four de la Copa de la CERS quan ningú hi comptava i que per gol average es va quedar sense jugar la Copa del Rei a Lleida.
Un equip que és una gran família, dins i fora de la pista. En aquesta final four de la Copa de la CERS de Forte dei Marmi ens ha faltat un pèl per poder disputar la gran final.
Una cosa està molt clara: tenim un equip jove, molt jove, amb un gran marge de millora, que lluita, treballa i no es rendeix. Que tot i cometre errades de joventut, ho dona tot fins al darrer segon i quan tothom dona per perdut un partit amb 4-2 a manca de 2 minuts és capaç d’empatar, forçar una pròrroga i caure amb dignitat en la tanda de penals.
Tant important en aquesta vida és saber guanyar, com també ho és saber perdre. I el nostre equip va demostrar dissabte que també sap perdre sense buscar excuses com sí van fer altres equips. Tenim la sort de tenir aquest gran equip que encara té molt recorregut, que coneix les limitacions de l’entitat, que són jugadors comprensius, pacients i agraïts. Tenen unes ganes i una il·lusió per tirar endavant aquest projecte que res els atura.
Estic convençut que en les set jornades que resten de l’OK Lliga ho donaran tot per poder aconseguir el major nombre de victòries possibles i poder acabar la competició entre els nou primers per poder tornar a jugar la Copa de la CERS la propera temporada. Des de la directiva continuarem lluitant i treballant per poder mantenir aquest equip i estem convençuts que amb aquestes ganes i aquesta il·lusió, amb el treball i el compromís que tots plegats tenen envers l’Igualada Hoquei Club, les llàgrimes de decepció de dissabte a Forte dei Marmi es convertiran en llàgrimes d’alegria i somriure en un futur no gaire llunyà.
I agrair a tots aquells que darrerament han tornat a vibrar amb el nostre equip i el nostre club, que tornin habitualment a les Comes per donar-los suport, aquests nois s’ho mereixen.
És un ORGULL tenir un equip com aquest.
Moltes gràcies a tots: als nostres patrocinadors, empreses amigues, col·laboradors, socis i també al nostre Ajuntament d’Igualada que orgullós a vist com el nom d’Igualada tornava a sonar amb força a Europa”.
Atentament
Manel Burón, president de l’Igualada HC
