P- Els vam tenir.
F.MONCLÚS- Si. Evidentment és el partit en el qual el Barça ha patit més no?. No n’hi ha hagut cap que guanyessin tant al final i patint. Ni que perdés de 2 gols de diferència. Ells ens van empatar 2 a 2 i vam saber fer el tercer… tot i que el 2 a 1 va venir d’una relliscada del Ton … de fet penso que vam tenir una mica de mala sort. Crec que l’equip va estar molt centrat i molt per la feina. Ells tenen una roda de canvi de 8 jugadors i nosaltres no ho tenim i al final no és que ens passés factura però ho notés, no estàs tant fresc … però penso que malgrat tot l’equip va respondre molt bé, va estar molt bé en defensa… i la llàstima és que ens vam quedar sense la recompensa dels punts.
P- Vàreu passar un mal moment a l’inici de la segona meitat però a partir del 2 a 2 vàreu tornar a tractar de tu a tu un Barça molt potent a la segona part. I vàreu tenir l’opció de la FD o de la superioritat per trencar el partit.
F.MONCLÚS- Si. Perque amb la directa del Ton ens hauríem escapat en el marcador. Però la dificultat del rival ens va portar a serrar les dents i controlar en molts moments a un Barça molt poderós i això és un gran mèrit dels jugadors.
P- Això serveix pel Tourmalet que just ara començem?
F.MONCLÚS- Una de les coses que havíem dit durant la setmana va ser que aquest partit no ens fes mal, com si que ens va passar l’any passat, tot i que ja era a la segona volta i la dinàmica era molt diferent… si dissabte haguéssim perdut i amb males sensacions no ens hauria positivitzat de cara al partit de reus. I això ho tenim… no el resultat però si el joc que vam fer… En ajudarà pel pròxim partit de Reus.
P- Un dels objectius de l’equip és que la gent estigui contenta amb vosaltres i quants més millor. I dissabte hi va haver una entrada magnífica a les Comes.
F.MONCLÚS- Si. Penso que feia molts anys que no havíem vist un pavelló tant ple com dissabte… i tant lliurat a l’equip… ens van animar, van tibar de l’equip… abans del partit ho vam comentar… va. Fem-ho per ells!. Que aquest vincle amb l’afició de partit rere partit vagi fent-se gran ens emociona.
