El MONBUS IHC ha tancat aquest dijous la preparació pel partit de diumenge al Palau Blaugrana contra el FC Barcelona. Jugadors i tècnics han repassat en vídeo el joc del Barça i després han fet partits en pista pensant ja en el Palau. El tècnic Francesc Monclús ha convocat per aquest partit al jugador de l’equip júnior i sub-23 Teti Vives. Un Vives que rtindrà un cap de setmana molt intents ja que a banda del partit dels sèniors jugarà aquest divendres contra el Shum, dissabte a Sant Cugat i diumenge al Palau Blaugrana contra el Barça també en la lliga ACHP.
De tota manera, i mentre no arriba el partit contra els capitalins, l’actualitat de la setmana ha estat marcada per la convocatòria de Ton Baliu i Elagi Deitg per la Copa de les nacions de Montreux. La mevaweb li ha demanat al seleccionador estatal que fes una anàlisi de les condicions de tots dos que els han portat a ser seleccionats. I aquesta és la radiografia que Quim Paüls en fa del porter i el capità igualadins.
ELAGI. “PORTER SEGUR I SERÉ, QUE DONA CONFIANÇA”
TON. “UN JUGADOR AMB FUSTA DE LÍDER”
A l´hora d´avaluar un porter o jugador per anar a la Selecció, tinc en compte moltes coses, però totes elles estan interrelacionades i tenen un denominador comú:
- CAPACITATS PSICOLÒGIQUES
| RENDIMENT |
- ROL DINS L´EQUIP
- CAPACITATS TÈCNIC/TÀCTIQUES (coordinatives/cognitives)
- CAPACITATS CONDICIONALS
- EXPERIÈNCIA
De tots els paràmetres que un seleccionador analitza, al final tot acaba convergint en el rendiment del jugador, tant al seu club com a la selecció.
En el cas dels dos jugadors de l´Igualada H.C., Elagi Deitg i Ton Baliu, faré un anàlisi molt genèric, però que permetrà veure quines són algunes de les seves fortaleses:
ELAGI DEITG
Dins de les condicions generals d´un porter d´elit, cal destacar les seves capacitats psicològiques i també la seva regularitat. Si hi ha una cosa que ha de tenir clara un seleccionador és que quan dóna la responsabilitat a dos porters és perquè tenen un bon rendiment amb continuïtat i són psicològicament estables (no els afecta encaixar un gol i sempre competeixen). Crec que l´Elagi té aquests trets: és un porter segur, serè i dóna confiança a l´equip.
En l´aspecte tècnic, tot i ser un porter “petit”, cobreix molt bé la porteria, perquè sempre està ben col·locat, pren bones decisions, domina els segments corporals i les diferents posicions tècniques que necessita cada acció. A més, té una bona tècnica amb l´stick, i tot i que també té aspectes per evolucionar, campionats com la Copa de les Nacions són un escenari ideal per aquest creixement potencial que se li espera.
En les situacions a bola parada, la temporada passada va fer uns percentatges molt semblants entre penals i directes (33 i 31%), i tot i que no està entre els millors porters sí són números que el fan estar en la zona mitja/alta.
A més, ha estat un porter que ja té una trajectòria dins de la Selecció, en categories inferiors i també amb la sots 23. Valoro i segueixo la seva progressió i cal veure si és capaç de donar un pas més per apropar-se als millors porters, pensant que les grans seleccions (i l´Espanyola ho és) han de tenir sempre dos porters Top.
TON BALIU
Dins d´aquestes capacitats psicològiques de màxims que ha de tenir un jugador a l´elit Mundial, el Ton està en procés de creixement i no sabem on s´aturarà (si és que ho fa). Caldrà veure on focalitza les seves prioritats i com les canalitza, però és evident que avui per avui és molt destacable el seu compromís, tant amb l´Igualada H.C. com a la Selecció, la seva mentalitat d´equip, la seva influencia “invisible” dins l´equip (em refereixo als intangibles) i la seva maduresa natural, que implica no protestar a l´àrbitre, respectar al rival, als companys i als tècnics, comprometre’s amb el vestidor i competir sempre, etc… Tots aquests factors fan que sigui d´aquells jugadors que tenen fusta de líders.
Tècnica i tàcticament segueix evolucionant. Respecta massa els límits que s´autoimposa, potser perquè li falta aquella creativitat exuberant dels més grans, però quasi sempre treu nota quan competeix sense condicions i sense rendir-se. El perill és quan entra en la seva zona de confort, doncs l’autoexigència es pot veure afectada.
Un dels seus gran actius és la seva condició d´atleta. Està dotat d’un físic privilegiat, aguanta quasi tot un partit amb bon ritme, és explosiu i quan ho gestiona bé és perillós. Disposa duna capacitat innata per adaptar-se a les condicions del partit y ha aconseguit fer-se respectar pel rival, doncs té la triple amenaça en l´1 x 1: assistència, xut o desbordant. És poderós en la sortida i juga amb el cap aixecat, on el joc adquireix un altre dimensió que la d´aquell jugador que juga de coll cap avall.
QUIM PAÜLS
Dtr. Tècnic RFEP
Sel. Estatal
