El MONBUS Igualada HC juga aquest diumenge un dels clàssics de l’OkLliga al Palau Blaugrana on els arlequinats hi han gunayat en les seves dues últimes visites. Com recorda el web del club capitalí en l’últim enfrontament (a les Comes a la primera volta) es van imposar els de Ricard Muñoz per 3-5. No va ser una victòria còmode perque al descans l’IHC guanyava per 2 a 0. Això vol dir que el Barça està avisat i més si mirem als precedents: el curs 2013/14 l’IHC va guanyar per 4-5, i la temporada 2012/13, per 5-6.
De fet dels últims 11 enfrontaments a l’OK Lliga l’IHC n’ha guanyat cinc i n’ha perdut sis. En les últimes cinc visites, al Blaugrana el MONBUS ha guanyat tres cops (4-5 el curs 2013/14, 5-6 la temporada 2012/13 i 4-5 l’any 2010/11), mentre que ha perdut per 5-2 el curs 2011/12 i per 6-0 la temporada 2009/10.
El web del FCB acaba qualificant l’Igualada de “rival, molt sòlid i imprevisible, que posarà les coses complicades”. Aquest rival sòlid i imprevisible té un motor incansable, un líder dins i fora de la pista. Un home que va treure de polleguera el gran Borregan que ho va expresar en veu alta al mig d’un partit desprésc de l’enèssima bola que li robava aquell jove del planer de les Comes: “De donde habeis sacado este Baliu!!”… El capità arlequinat que haurà de tornar a dirigir l’esforç d’un equip per plantar cara al millor equip del continent. Un Ton Baliu que aquesta setmana ha rebut una primera bona notícia amb la seva convocatòria per la Copa de les nacions i que ara lluitarà per intentar-ne afegir una segona, diumenge a partir de 2/4 de 7 (amb arbitratge de Xavier galan i Ivan Gonzàlez).
“Content, com he dit sempre, que t’agafin significa que hi ha gent que creu en tu, i això com a jugador et fa sentir bé. La veritat és que no m’ho tornava a esperar gens… tenim la sort de poder jugar la millor lliga del mon, on s’hi troben molts i molts bons jugadors, i que et seleccionin per anar a disputar tornejos o partits o el que sigui, sempre és per estar satisfet. I encara més perque aquest any també hi va l’Elagi, i tambe el Martí, cosa que tambe em fa il.lusió!
