És una evidència, i en això hi ha consens, que el MONBUS IHC ha fet una millor temporada que l’anterior en l’aspecte defensiu (dels 105 gols encaixars s’ha passat a 94, 11 menys). En canvi hi ha una sensació generalitzada que l’equip no ha tret prou rendiment de la seva gran capacitat de creació. I les xifres porten la contraria a aquesta impressió. I és que els arlequinats pràcticament han calcat els gols d’una temporada a l’altre (94 per 95). Per tant és segur que l’equip ha generat molt joc però no que no hagi mantingut una regularitat golejadora.
Individualment Ton Baliu ha estat (a més de moltes altres coses) el màxim golejador de l’equip. 30 gols (11 més que la temporada passada) que el fan successor dels 30 que va aconseguir Oriol Vives i dels 31 de Marçal Casadevall en les dues temporades anteriors. El capità igualada ha estat decisiu també en aquest aspecte del joc perque ha estat l’autor del 31’9% dels gols de l’equip.
Al darrere del Ton hi trobem els dos integrants del cotxe fantàstic, que a més de compartir quilòmetres han compartit també registres. 20 gols cadascun. Pla s’ha mantingut en una xifra similar de gols de la temporada anterior (n’havia fer 23). En canvi, Molas ha fet una pujada espeçtacular perque ha passat dels 8 al 20 i per tant ha més que dupliçat la seva efectivitat.
Per darrera hi ha Dani Lòpez en la temporada del seu retorn a casa (12), Jassel Oller que ha baixat lleugerament (dels 10 a 7), Muntané que ha repetit els 4 de l’any anterior, i Nil Garreta que s’ha estrenat amb un gol com l’any anterior havia fet David Carles.
Aquestes són les cares del gol arlequinat. De fet una cara coral. Perque els gols, com les aturades, els fa tot l’equip.
