Foto D. Figueras
L’expedició de l’Igualada CALAF GRUP ha aterrat finalment aquest dilluns a les 4 de la tarda a l’aeroport del Prat. 20 hores més tard del que estava previst. Els igualadins han hagut de fer nit a Santiago per que el vent ha impedit el vol. De l’odissea arlequinada en parlem amb un dels homes que més l’han patida. Sobre tot per que són els responsables que tot surti bé, que tot estigui al seu lloc. I un trasbals d’aquest tipus ho trastoca tot. Parlem amb un dels “imprescindibles”, un dels delegats de l’IHC junt amb l’Antoni Lodi, el sempre eficient Puyi, David Figueras.
P- Al final s’ha acabat el “viatge més llarg”.
D.FIGUERAS- Si. Al final hem arribat. No m’havia passat mai com a delegat, però no hi havia cap solució. Contra el vent no s’hi podia fer res.
P- Com ha anat l’ odissea?
D.FIGUERAS- Primer a la Corunya… després cap a Santiago… A les 3 de la matinada ens diuen que l’avió que venia de Barcelona havia intentat dos cops aterrar i que se’n tornava… i ens envien cap a un hotel a Santiago mateix. Hi arribem a quarts de 5… Una nit de bojos.
P- I aquí no s’acaba tot…
D. FIGUERAS- No, no. Ens llevem a quarts d’11 per anar a l’hotel i ens trobem que algú ha deixat un paper en el qual ens diuen que ens passaran a buscar més tard. A les 12. Bé, un altre retard però pensem que ja serà l’últim. I no. Fins a quarts de 2 no embarquem… Per sort ja havia baixat el vent. Però ja veus als jugadors trucant a la feina per que no arribàvem… per sort tothom s’ha portat molt bé i ho han entès perfectament.
P- I com passàveu les hores d’espera?
D.FIGUERAS- Doncs… quan estàvem a La Corunya alguns van aprofitar per mirar el Barça… Altres estaven a internet, a les xarxes socials, uns quants van anar a sopar… La companyia ens donava begudes i entrepans… Tot i que la plantilla és molt jove i hi havia bon ambient i s’anaven engrescant els uns als altres, a mesura que anaven passant les hores tots estàvem més cansats i es notava… Les esperes a l’aeroport són realment el pitjor, se’t fa molt llarg. I a més venint d’una derrota… si hagués estat el dia del Liceo que havíem guanyat… Per sort aquest dilluns hem tingut festa. De fet ja la teníem prevista.
