Foto R.B.
Quan el comandant d’un avió et felicita per megafonia en ple vol, en aquell idioma estrany, bilingüitzat castellà-anglès, comences a prendre consciència que l’acabes de fer grossa, molt grossa. És el que han degut pensar els jugadors de l’equip juvenil de l’IHC flamants campions d’Espanya de la categoria. El capità de l’aparell de Vueling amb el que tornaven cap a Catalunya els ha felicitat públicament pel títol aconseguit. Per ser els campions d’Espanya.
De fet era molt difícil no notar que aquell grup de joves acabaven d’aconseguir la condició del millor equip de tots . D’entrada per la Copa que no han abandonat en cap moment del trajecte (fins i tot dalt de l’aparell). I després per la imatge que donaven els campions (que per cert ja han aterrat a l’aeroport del Prat)… tot afaitats a l’1!!… (no és l’únic efecte capil.lar de la victòria… el president del club, Manel Buron, ha hagut d’afaitar-se la barba com els havia promès als nois si feien la gesta de campionar!).
SABER PATIR
I no ha estat fàcil. No ho ha estat per que el Vendrell s’ha avançat en el marcador molt d’hora (minut 9). Roger Bars ha aconseguit empatar amb un míssil marca de la casa 8 minuts després.
No ha estat fàcil … per que els vendrellencs hi han tornat. I quan només fataven 3 minuts pel final del partit. Però el golejador, Méndez, ha evitat la derrota amb un gol de murri des de darrera de la porteria, 30 segons més tard.
No ha estat fàcil per que la final ha arribat a la pròrroga… I amb gol d’or. S’ha consumit tota la primera meitat del temps extra. Però en el minut 2 de la segona part ha aparegut Bars. El mateix jugador que poques hores abans de la final sentenciava : “L’aprofitarem!” quan se li preguntava per la segona oportunitat després d’haver caigut a la final del campionat de Catalunya. I el Roger, l’ha aprofitat!. Primer ho ha provat amb una FD (per 10 faltes d’equip)… la bola no ha entrat però el mateix Bars ha caçat el rebot, ha recuperat espai a una velocitat impossible, i li ha enviat un ganxo a l’escaire esquerra de Zapater…
A partir d’aquell moment l’eufòria… els jugadors en una carrera boja per fusionar-se en una abraçada màgica… amb un nuvol de guants i guardes que volaven per la pista… l’IHC tornava a ser campió d’Espanya 12 anys després. Baliu, Raja i tot aquell equip mític ja tenen successors!!!. I l’IHC ja té un altre partit per afegir a la història de moments de llegenda… al costat de la copa guanyada moralment a Salt el 1961, de l’ascens a Cambrils de l’any 83, de la primera lliga a Riazor del 1989, de la Copa d’Europa de Da Luz 1993, de Vercelli al 98 o de les Comes al 99… ara s’hi afegeix aquesta a Monte Alto de la Corunya… per que el club són els èxits del primer equip però també les fites del planter.
IHC 3 (1/1/1) Carles Ferrer, Roger Bars (2), Oriol Prat, Bern Gabriel i Jordi Méndez (1), equip inicial. Marc Castells, Carlos Sebastian, Alejandro Jaime, Bernat Yeste i Ôscar Martínez.
VENDRELL 2 (1/1/0) Zapater, Casado, París, Navarrete i Mudarra, equip inicial. Català, Lecha, Güell, Prats, Ferrer.
GOLS: 0-1 Mudarra (m 9.29), 1-1 Bars (m 17). SEGONA PART. 1-2 París (m 16.54), 2-2 Méndez (m 17.22). PRÒRROGA 2ª PART. Bars (m 2.01)
INCIDÈNCIES: Ple al pavelló Monte Alto de la Corunya amb 600 espectadors. Els àrbitres han estat l’asturià Jonathan Sánchez i el gallec david Villar.
