Ha estat el capità de la selecció on ha reivindicat el seu mateix paper d’home clau que ha tingut a Igualada. Va ser una de les “víctimes” de la final per una caiguda que el va deixar KO… però no es va voler perdre els penals on va passar de la tristesa més gran quan es pensava derrotat a una alegria incontenible quan es va transformar en victòria històrica. Aleix Marimón, un altre dels arlequinats de triplet.
B- Aleix, parlem mentre estàs de viatge amb l’institut a Itàlia… d’entrada com et trobes?. Com va ser la lesió?
ALEIX MARIMÓN- Estic bé. Les cervicals em fan una mica de mal i haig d’anar amb un collaret. Res… Vaig anar a robar una bola i vaig picar de cap a terra… va ser com el típic accident de cotxe…
P- Va ser una final tremendament disputada. Us ho esperàveu?
ALEIX MARIMÓN- Si, ja ens esperàvem que Madrid seria tant complicat. Són nens molt físics. ja els coneixíem gairebé a tots … de campus i això. De fet tots els partits ens van costar molt. No hi va haver cap partit que comencés bé, tret del de Galícia. vam anar a totes les mitges parts amb resultats ajustats… sabíem que estàvem fallant molt.
P- Però no us vàu rendir mai. va ser la clau per poder remuntar.
ALEIX MARIMÓN- Si. La clau va ser no rendir-se. Estàvem molt nerviosos però queda clar que “quien la sigue la consigue”… Vam seguir-ho intentant, intentant… Jo no ho vaig poder veure perquè m’estaven atenent però anava preguntant per allà a veure que feien els companys.
P- Què vas sentir quan l’Arnau va aturar el penal decisiu?
ALEIX MARIMÓN- Els penals si que els vaig veure. vaig sortir a veure’ls. Quan l’Hugo va fallar el 5é penal hi va haver un moment que estava plorant però al fer-lo repetir i marcar gol …i després les dues aturades de l’Arnau vaig pensar … “Olé”… per mi va ser una de les claus!.
P- Quin any, eh?
ALEIX MARIMÓN- Si. A nivell col.lectiu ha estat un bon any. Però encara queda l’europeu i en volem més. Ara anirem per l’Europeu.
