Fer 7 gols fora de casa no és feina fàcil. Fer-li a un porter de la categoria de Jaume Llaverola és gairebé missió impossible. Però aquesta temporada la paraula impossible està desterrada d’un equip que es rebel.la contra els entrebancs (com la lesió de Roger Bars) i que demostra el seu esperit ofensiu amb una prova irrefutable: és l’equip més golejador de l’Ok Lliga amb 8 gols més que el segon, el FC Barcelona (38 pels arlequinats, 30 pels culers).
Un altre cop els de Francesc Linares s’han apuntat a l’espectacle. Els primers 15 minuts i els últims 10 han estat una delícia. Entre mig, l’empenta local, la pista gegant i el marcador ajustat, han generat molts maldecaps. Però l’equip ha sabut també patir (i al darrera l’Elagi ha tornat a aixecar-se en mode paret). A la contra l’equip ha estat letal. I ja suma 18 punts de 21 possibles.
UN 0-2 NEUTRALITZAT AL DESCANS
L’IHC s’ha avançat amb un 0 a 2 que semblava dibuixar un escenari més plàcid del que en realitat ha acabat sent. I el primer l’ha fet Palau (que n’ha marcat 2 en el retorn a la que havia estat la seva pista aquestes últimes temporades). Una cullera pràcticament des de mitja pista que ha entrat pel mateix escaire. L’acció s’ha repetit 11 minuts més tard. Un altre remat exterior (aquest cop de Pla però de pala, pel primer pal i també teledirigit a l’escaire).
Però el Girona no s’ha arronsat. I en una contra després de recuperació Gerard ha reduit diferències. I a falta d’un minut l’ex-IHC, David Carles, ha empalat de primera una assistència al segon pal per fer pujar el 2 a 2 al marcador.
RESISTIR PER DESPRÉS REMATAR
L’IHC podria haver desfet la Igualada a l’inici de la segona part amb una FD per blava al mateix Carles que Méndez no ha pogut aprofitar. O gairebé si. Perquè el mateix jugador ha caçat el rebot i , fidel a la seva cita de cada partit, ha marcat el 2 a 3. Havien passat només 4 segons entre una acció i l’altra. I només n’han passat 7 entre el 2 a 3 i el 3 a 3, fruit d’una altra FD per blava al mateix Méndez (clarament amb pinta de compensació). Gerard ha transformat el llançament en el 3 a 3.
Sempre diuen que davant dels cops és millor reaccionar amb rapidesa. I l’IHC ho ha fet. 33 segons després el capità arlequinat, Ton Baliu, ha fet una internada marca de la casa, sortint de tanca, i ha tornat a posar per davant als “rigats”.
A partir d’aquí han vingut els minuts de patiment. 13 minuts d’escomeses dels locals que han trobat sempre la millor resposta igualadina: Deitg. Una vegada i una altra el porter arlequinat ha desfet totes les arribades locals, que poc a poc han anat obrint cada cop més les línies. I aquí ha aparegut l’instint matador d’aquest nou IHC de Francesc Linares. Minut 21.28, Palau empalma de primera al segon pal una contra ràpida dels igualadins. Minut 23.20 Baliu completa amb un remat ras una contra teva-meva amb Pla que havia robat una bola majúscula. Minut 23.54. Pla culmina una transició col.lectiva. talla Méndez, habilita Ton i Pla afusella al segon pal. Un gol de vídeoteca pels amants dels contraatacs. I encara s’hauria pogut cantar mambo perquè amb el 3 a 4 Pla havia disposat d’una FD per 10 faltes d’equipo locals. Realment no calia. Perquè l’equip ha cantat un himne superior : Tornem a ser co-líders (a l’espera del partit del Liceo). 6 victòries en 7 partits, el signe d’una dinàmica que cal gaudir i, si fos possible, eternitzar.
GIRONA 3 (2/1) Llaverola, Mangas, Humberto, Gurri, Josep, equip inicial. Gerard (2), Oriol, Palacín i D. Carles (1)
IHC RIGAT 7 (2/5) Elagi, Palau (2), Ton Baliu (2), Pla (2), Méndez (1), equip inicial. Tety, Yeste. D.Marimon, G. Riba i M. Del Valle.
GOLS: 0-1 Palau (m 5.08), 0-2 Pla (m 16.07), 1-2 Gerard (m 21.41), 2-2 D.Carles (m 23.42). SEGONA PART. 2-3 Méndez (m 4.22), 3-3 Gerard FD (m 4.35), 3-4 Ton Baliu (m 5.13), 3-5 Palau (m 21.28), 3-6 Ton Baliu (m 23.20), 3-7 Pla (m 23.54).
,
