Els jugadors de l’IHC RIGAT han fet aquest dilluns el primer entrenament de la setmana per preparar el clàssic de dissabte contra el FC Barcelona. Per la visita al Blaugrana Cesc Linares recupera Tety Vives, absent del partit contra el Reus per sanció. D’aquesta manera l’equip deixa d’estar tant tensionat per unes absències que, de tota manera, han estat perfectament aprofitades pels jugadors de la base. Els “4 júniors en pista” contra el Wimmis o els minuts de qualitat de Marimón contra el Reus són oportunitats d’or pel planter arlequinat. Els joves s’agafen a la “tanca” per entrar a pista”. Va passar a,mb els júniors Folguera i Duch a Lleida. Va passar amb Coll substituint el mític Llaverola amb el Girona a Riazor…
Precisament, per acompanyar aquest ascens dels joves a la categoria sènior, a la mevaweb hem incorporat aquesta temporada els consells i comentaris d’algú que coneix perfectament aquesta fase de creixement, el seleccionador sub-19, Sergi Macià. Avui tenim una altra de les seves reflexions.
P- Sergi, com han d’afrontar els nois aquests primers partits en que tenen oportunitats. Han de fer el que saben fer, han de voler destacar?… Que no se’ls vegi o que se’ls vegi molt?
S.MACIÀ- Quant un jugador jove d’un planter té l’oportunitat de jugar a l’equip sènior, sigui Ok Lliga o en altres categories, és fruit d’un treball. I de la confiança d’un tècnic i d’un club cap a ell. I s’ha de veure com una oportunitat de gaudir. Els nervis, la precipitació, l’ansietat i sobretot el voler agradar són els enemics. Estem allà per com juguem o com treballem. Així que cal deixar fluir. Crec que la clau és ser valents com som. I així serem fidels .
P- En aquesta etapa de formació que és millor?… tenir petites oportunitats als primers equips o concentrar-se a tenir una continuïtat a les seves respectives categories?
S.MACIÀ- Les dues són compatibles. Les oportunitats són sempre conseqüència d’un treball, d’una actitud. La qualitat es el trampolí, però l’actitud ens fa llençar-nos amb seguretat. Hem de passar, i amb pas ferm, per la nostre categoria, però mai obviar que qualsevol sospir de gloria ens ajuda a ser millors i a lluitar per ser millors.
P- Sempre s’ha dit que s’aprèn més en una estona amb els grans que en molts partits del teu nivell i edat. És cert o és un tòpic?.
S.MACIÀ- De tot se n´aprèn si som esponges. De tot es desaprèn si no som humils. Si cada partit el lluitem igual, de tot n’aprendrem. Crec que la clau formativa és saber lluitar amb el teu nivell o superior..
P- Pot crear angoixa que altres companys vagin entrant i tu no?. Ens hi hem de fixar molt o no. Com en tot a la vida cadascú te les seves velocitats?
S.MACIÀ- Com tu dius, hi ha velocitats. Però mai la marca un tècnic o un club, la marques tu. La teva qualitat, la teva formació, el teu desig i sobretot la teva actitud es el que fa que tinguis o no oportunitats. Influeix la filosofia d’un club o el moment, o les prioritats o un tècnic… però molt més influeixen les altres coses. Depenem molt , però molt més , del que fem nosaltres. La competència es diària.
P- La paciència és una de les “tècniques” que s’han de treballar?. S’ha de tenir paciència o s’ha de ser inconformista… O s’han de combinar les dues. Quin consell se’ls pot donar als nois quan estan tan a prop i els sembla que no poden esperar…
S.MACIÀ- Mai s’està a prop de res, ni mai molt lluny. Si vivim el dia a dia treballant arribarà el que mereixem. Es cert que la sort i el moment influeix, però si no estem allà com hem d’ estar, serà esquiva per nosaltres.
