Han passat ja els Reis d’Orient i a la mevaweb ens han deixat un recull de les reflexions que el seleccionador sub-19 Sergi Macià ha fet a la mevaweb des que va començar la temporada. Textos nascuts amb l’objectiu de repensar l’hoquei i donar eines a les noves generacions per ajudar-les en el seu camí, molts cops costerut, cap a les competicions sèniors.
PREPARACIÓ FÍSICA
“La preparació física és innegociable per un esportista. Sigui d’elit o no. És la benzina i alhora és la seguretat de minimitzar lesions. Desde els anys 70 /80 va començar a tenir pes en l´hoquei…abans no era tant valorat. Però actualment és una de les claus d’un equip fort, un equip amb múscul, amb solidesa.
La temptació del múscul ha d’estar en sintonia amb l´esport i el nostre requereix mobilitat i a vegades molta. La força no és només muscular, també ve de la tècnica. Hem de deixar que els professionals ens dirigeixin, i sobretot aquells que són especialistes en el nostre esport. Seria bo agafar conciencia de què volem fer per saber com hem de fer ho.
L´hoquei avança cada cop més a la resistència, per això les plantilles àmplies són valuoses. I no parlem de 10 jugadors, sino fins i tot més en els equips grans. El poder dels canvis sense notar absències o el rendiment alt en poc temps i poder aguantar. Tot i que per mi la tècnica i qualitat és el valor, la preparació física és el motor”.
PERFECCIONAMENT INDIVIDUAL
“En edat formativa nosaltres teníem el cap a l´hoquei com prioritari. Teníem menys distraccions en altres coses. Menys tecnologia ni facilitats immediates. Per altra banda hi havia pistes lliures amb més facilitats.
Perfeccionar són hores i a vegades els clubs no tenen prou hores de pista. La metodología de l´esport requereix ordre i temps. i no sempre és fàcil que els clubs tinguin totes les hores que volen. Hem de seguir pautes dels que en que saben, i alhora creativitat, imaginació, hobby i passió en el temps que puguem ampliar”.
PILOTA ATURADA
“Tot es conseqüència del que fem abans. Hem de ser constants en l’aprenentatge. Treballar i no només en el dia a dia a pista, sino també el vídeo. Perquè no oblidem que l’acció és jugador i porter. I això fa que sigui més complicat i alhora més màgic que una simple cistella sense obstacles. Les jugades a bola aturada tenen condicionants; Pressió, moment, rival, terra de la pista, bola, cansament i altres. Però perquè no treballar el màxim per deixar poc a l’improvisació?”.
INTEL.LIGÈNCIA I PASSIÓ
“La filosofia de l´adolescent o jove ha de ser Passió. Passió en el que fa. En el mon actual el centre absolut és molt ampli. Tecnologia, esport, estudis i molts més… El fet de pensar molt amb l’Hoquei no el veig com un missatge negatiu si l´entorn familiar o docent és conscient que és ell qui dóna el màxim. Els que som pares hem de fer d´adults i donar l´importancia que te cada cosa. Ells han de tenir passió sense deixar les obligacions que també tenen. No es treure ni posar el Cap dins o fora. És tenir el Cap moblat.
He tingut la sort de compartir banqueta amb alguns grans entrenadors i de tots ells he après molt, pero crec que el que més m´ha quedat consensuant amb ells. es que l’inteligència també es treballa. Pots ser més viu, més llest, més capacitat , però si des de petit treballem per conceptes i no per robotitzar, li donen eines al jugador . Hem de fer pensar el nen, al jugador. Des de petit i fins i tot als profesionals. Donar eines, deixar escollir, fer conceptualitzar el model. L´ordre ens dona estabilitat com la rutina, però la llibertat de decisió davant d’un obstacle els fa decidir ( i potser errar ) i els fa més intel.ligents. La tàctica individual també es treballa, individualment i col.lectivament
“MAI S’ESTÀ A PROP DE RES. NI MAI MOLT LLUNY. SI TREBALLEM ARRIBARÀ EL QUE MEREIXEM”
OPORTUNITATS
Quant un jugador jove d’un planter té l’oportunitat de jugar a l’equip sènior, sigui Ok Lliga o en altres categories, és fruit d’un treball. I de la confiança d’un tècnic i d’un club cap a ell. I s’ha de veure com una oportunitat de gaudir. Els nervis, la precipitació, l’ansietat i sobretot el voler agradar són els enemics. Estem allà per com juguem o com treballem. Així que cal deixar fluir. Crec que la clau és ser valents com som. I així serem fidels .
Les oportunitats són sempre conseqüència d’un treball, d’una actitud. La qualitat es el trampolí, però l’actitud ens fa llençar-nos amb seguretat. Hem de passar, i amb pas ferm, per la nostre categoria, però mai obviar que qualsevol sospir de gloria ens ajuda a ser millors i a lluitar per ser millors”.
ANGOIXES I PRESSIONS
“De tot se n´aprèn si som esponges. De tot es desaprèn si no som humils. Si cada partit el lluitem igual, de tot n’aprendrem. Crec que la clau formativa és saber lluitar amb el teu nivell o superior..
I és cert. Hi ha velocitats. Però mai la marca un tècnic o un club, la marques tu. La teva qualitat, la teva formació, el teu desig i sobretot la teva actitud es el que fa que tinguis o no oportunitats. Influeix la filosofia d’un club o el moment, o les prioritats o un tècnic… però molt més influeixen les altres coses. Depenem molt , però molt més , del que fem nosaltres. La competència es diària.
Mai s’està a prop de res, ni mai molt lluny. Si vivim el dia a dia treballant arribarà el que mereixem. Es cert que la sort i el moment influeix, però si no estem allà com hem d’ estar, serà esquiva per nosaltres”.
“SER BO ÉS TREBALLAR. TREBALLAR MÉS. AMB HUMILITAT I AMBICIÓ”.
L’OK LLIGA ACTUAL
“L’hoquei actual és físic per sobre de la qualitat. Es busca el jugador complert, i davant de la falta d’algun aspecte del jugador, el sentit defensiu predomina. És una realitat. Però també és cert que els que tenen especialitat tenen més possibilitats. Tenim un forat en els “killers”, en el jugador d´àrea, en definitiva en l’interior pur. I aquells que creixen en la posició buscada moltes vegades es modifiquen per entrenadors o per ells mateixos, sense acabar de definir-se. Cada entrenador té la seva pissarra, el seu model i alhora la seva estructura individual del que vol.
I mai oblidem que els llestos, amb lectura tàctica col.lectiva i individual, són una aposta segura. Sempre que que tinguin un equilibri físic – tècnic per sobre del mínim.
L’Ok lliga te lloc per tots els que tenen qualitat, que per mi es indiscutiblement un actiu, però el que defineix, per sobre de tot, el camí es l´actitud”.
MÀGICS O SOLIDARIS?
“Tots tenen espai. En un model no podem fer jugar 4 jugadors iguals, o si més no seria un model molt estructurat. La visió, el compromís, el físic, la rendabilitat, l´equilibri, la generositat, l´egoisme, l´ambició i sobretot la l´actitud defineix més que un nom. Veure molts partits és tenir dades, sempre i quant les utilitzis per millorar. Jugar en equip és vital , però ser egoista , jugar l’ 1×1 , també es necessari en moments. Perquè defineix, i definir es clau.
El que s’ha de treballar és la paciència, el sacrifici, la disciplina. Ser bo és treballar , treballar més. Hem de mirar endavant, però sense perdre el nord. Humilitat i ambició”.
Si tenim la pre-disposició i l’actitud necessària i qualitat, donarem motius els entrenadors a ajudar-nos, a fer forat a dalt”.
“SI CREIEM EN ELS JOVES NO DEFRAUDARAN”
UN BON ANY PELS JOVES?
“Segons com defineixis joves. Em centraré en aquells que porten 2/3 anys i amb els que arriben ara. Espero molt, i desitjo que els entrenadors confiïn en ells. No només a l’Ok lliga sinó a l’Ok Plata i Nacional Catalana. La formació requereix minuts, i minuts de tot. No quan és senzill. Per això sempre dic que la carrera a l’inici depen molt del binomi Qualitat-Actitud i Confiança-Míster
Ha de ser un bon any. Hem de mirar els èxits de les seleccions. I al davant hi havia Portugal que sempre guanyava , Itàlia de la generació d’or del 1999-2000 i l’Argentina. Tenim base gràcies al treball espectacular de molts clubs. Ho hem d’aprofitar . Hi ha nivell”.
EFECTES DE LA DIÀSPORA
“Actualment hi han diners a fora. Tenim espai, però tenim responsabilitat envers a ells. No estaran a dalt pel forat, sinó per la qualitat . La del 96 va ser una quinta que va estar a nivell top, molts d’ells, 97 -98-99 hi ha bons jugadors, 2000 i 2001 en tenim molts que arribaran per la enorme qualitat . I al darrera n’hi ha uns quants que apreten. No és controvèrsia, sinó obligació dels clubs i Entrenadors de Formar en el pas més important pels nois.
No et diré noms, perquè ompliries molt espai. Les febleses no ajuden si no les portem controlades. N’hi ha que aquest any tenen que donar fermesa a la seu present, altres entrar amb maduresa i els que es el seu primer any, mirar la realitat amb seguretat. No dubtar, sinó jugar com saben .
Si creiem en ells, no ens defraudaran. Ho he vist amb la selecció. Hi ha molta qualitat gràcies a milers d´entrenadors i a la feina dels Clubs”.
