IGUALADA HOQUEI CLUB

Foto Oriol Sebrià

L’IHC s’automedicat amb la millor medicina per la depressió. Després de la greu ensopegada de la Copa l’equip ha donat avui tota una altra imatge i ha obtingut una molt treballada, i encara més merescuda, victòria contra el campió (que aquest any encara no sap que és guanyar als arlequinats). Els jugadors han sortit endollats des del primer segon i han mantingut la conexió durant tot el partit. Han jugat a una altíssima velocitat, amb una circulació de bola vertiginosa, amb molta mobilitat ofensiva, amb anticipació constant en una defensa gairebé perfecta … en definitiva amb la ràbia transformada en joc.

TOTS SOM BALIU

Ivan Sanz ha tret un equip de rodadors per disputar-li posessió i verticalitat als roig-i-negres. Un IHC segell Baliu. I l’aposta ha sortit bé molt ràpidament.  L’Edu (un dia més providencial) ha fet l’1 a 0 al minut dos desviant una bola exterior de Formatjé a qui caldria anotar-li mig gol.

Aquest cop no hi ha hagut els tradicionals  minuts d’estudi del rival. Tots dos es coneixen prou bé i tots dos s’han abocat a l’atac sense concessions . Roger Fernandez ha hagut d’aturar dues bones oportunitats visitants i Trabal s’ha hagut de multiplicar davant un 1X1, una punxada i un teva-meva amb el Marc Navarro de protagonista (el Màgic ha jugat amb la setena posada).

El Reus, però, no s’ha quedat enrera i ha aconseguit empatar amb una de les jugades que més ha repetit durant el partit (un tir de Casanovas des de la propia pista que ha desviat Ferrer a gol).

L’IHC no ha baixat la intensitat malgrat l’empat i el partit s’ha convertit en un intercanvi de cops. Baliu dues vegades, l’Edu dues més (una al ferro) han fet treballar Trabal. Roger Fernàndez també ha tingut feina amb dues ocasions consecutives d’Adroher i de Marín. Finalment ha estat l’Edu qui ha aconseguit tornar a avançar als igualadins. Amb un gran gol, marca de la casa. Gol d’equip a més. Atura Fernàndez, Rocasalbas assisteix de costa a costa i l’Edu que la rep a la lateral esquerra fa un mig revers i envia la bola a l’escaire canviat. Un gol extraordinari.

Amb el 2 a 1 el Reus ha disposat d’una bona acció (un embolic descomunal dins de l’àrea, amb rebot, refusos, tocs, remats, estics que xoquen, bola que no no s’acaba de refusar… Al final la bola va al pal i la defensa acaba allunyant el perill. Amb el 2 a 1 els àrbitres (Antonio Gomez i Josep Anton Ribó) han fet la seva primera gran equivocació del partit quan no han assenyalat ni FD ni targeta en una dura entrada sobre Rocasalbas quan ja se n’anava cap a porteria. Hi hauria una jugada pitjor en els últims intants tot i que és cert que a la segona part els col.legiats s’han entonat i han acabar fent un arbitratge molt més correcte (protestat això si a l’altre bàndol, com ja veurem).

Àrbitres a banda, les emocions no s’havien acabat. Marin ha aprofitat un mal balanç defensiu per plantar-se davant de Fernàndez i batre’l amb un toc aixecat suau. Tornava la igualtat. Hi ha hagut opcions per les dues parts de desfer l’empat però el partit se n’ha anat als vestidors amb el 2 a 2 ( i amb la jugada de penal no marcat més clara de la temporada per caiguda de Dani Rodriguez dins de l’àrea).

SEMPRE PER DAVANT

A la segona part l’Igualada ha tornat a sortir en HI-FI. Ajustat en defensa, velocíssim al davant. Fruit d’això, aviat ha arribat el 3 a 2 quan l’Edu ha caçat a l’aire una canonada del Ton des de l’exterior i ha tingut l’alta qualitat tècnica de baixar la bola amb un remat picant a terra. Aquest cop l’empat del Reus ha trigat menys que a la primera part. 4 minuts més tard Marin ha desviat a la xarxa una altra bola exterior (en una jugada en que Formatjé ha acabat a terra amb un cop fortuit a la cara).

Quedàven 17 minuts apassionants amb opcions per tots dos equips per emportar-se la victòria. L’ha tingut l’IHC amb una FD (per 10 faltes d’equip) que Trabal li ha aturat a Formatjé o el mateix Ferran amb un 2X1 contra el porter reusenc. També Roger Fernàndez ha salvat el gol amb aturades impossibles… Fins que ha arribat el gol del partit, Dani Rodriguez que segueix en progressió imparable, ha fet una diagonal des de la lateral esquerra de la defensa roig-i-negra i tirant-se a terra ha enviat de cullera la bola a l’escaire. Gol de potència i precissió. De retulador gegant i tiralinies fi. Gol de 3 punts molt treballats.

Després, l’IHC (que ha sabut jugar amb 9 faltes els minuts decisius del partit) ha tingut bona i mala sort.  Mala amb 3 ferros (2 d’ells seguits) del Màgic en majúscules. I bona perque el Reus ha tingut l’empat a l’abast amb un remat de Marin sobre la botzina que ha anat de pal a pal per darrera del porter i ha sortit fora. El davanter reusenc ha vist la targeta blava per protestar un possible penal en la jugada prèvia precisament a aquesta rematada. Al final 3 punts d’un IHC que supera al Reus a la classificació i puja al sisé lloc (entre els 8 primers com en totes les jornades fins ara menys en la que donava el passaport per una copa que no s’ha d’oblidar, que ha de seguir servint de revulsiu, però que ha quedat definitivament superada en ànim i convenciment d’equip i afició)

IGUALADA HC 4 (2/2) R.Fernandez, Navarro, Baliu, Formatjé, Edu (3), equip inicial. Rocasalbas, Dani (1), Pelicano. Vera i Larios.

REUS 3 (2/1) Trabal, Caldú, Casanovas, Molet i Ferrer (1), equip inicial. Marin (2), Adroher, Paez.

GOLS: 1-0 Formatjé (m 2), 1-1 Ferrer (10.44), 2-1 Edu (m 17.20), 2-2 Marin (m 21.32). SEGONA PART. 3-2 Edu (m 3), 3-3 Marin (m 7.47), 4-3 dani (m 15.47).

INCIDÈNCIES: 300 espectadors a les Comes. Entre ells els integrants de la primera plantilla del Liceo encapçalats per l’ex-IHC Jordi Bargalló, actualment el millor jugador del mon). Els àrbitres Gòmez i Ribó erràtics a la primera part , entonats a la segona).

Per cert per tancar un cap de setmana gairebé perfecte (només ha falta l’IHC B que no va poder empatar contra el Sant Cugat per un penal rigurós a falta de només 17 segons), els júniors han obtingut una importantíssima victòria a Caldes per 1 a 5, resultats que els atança una mica més a la classificació pels campionats de catalunya.

Tweet

Els d’Ivan Sanz ja tenen a qui imitar, ja tenen model a seguir. Els jugadors de l’Ok Lliga masculina intentaran repetir davant de l’actual campió, el Reus Deportiu, la “matxada de les seves col.legues que aquest dissabte han derrotat a domicili un dels aspirants al títol, el Biesca Gijon.

El partit, disputat al Mata Jove, ha estat molt ajustat. I podria haver tingut un altre color si les locals haguessin aprofitar la primera oportunitat del partit, just en el primer minut. Després el partit ha seguit amb una dinàmica d’igualtat absoluta que només s’ha trencat amb una acció de la màxima golejadora de l’Ok Lliga, Maria Diez. Luchi Agudo ha empatat per les asturianes amb una jugada individual. Amb 1 a 1 s’ha arribat al descans.

A la segona meitat s’ha mantingut la dinàmica. La solidesa de la defensa de l’Igualada provocava la precipitació del Biesca que no encertava en les jugades d’atac. En canvi si que ha encertat la Laura Salvador amb un remat exterior que ha avançat l’IHC en el marcador. El Biesca ha forçat l’accelerador però s’ha trobat al davant una inspirada Teresa Bernadas. També les igualadines podrien haver ampliat la diferència amb un penal que la internacional Christina Klein li ha aturat a la Peke.

Amb aquesta victòria l’IHC atrapa en el tercer lloc de la classificació a l’Alcorcon i al mateix Biesca amb 23 punts. Les asturianes, però, amb un partit menys.

BIESCA GIJON HC 1 (1/0) Christina Klein, Ainhoa Garcia, Sara Gonzalez, Luchi Agudo (1), Silvia Cadrecha, equip inicial. Maria Fernandez

FONTANELLAS I MARTÍ IHC 2 (1/1) Teresa Bernadas, laura Salvador (1), Maria Diez (1), Marta Soler, i Raquel Bernadas, equip inicial, Anna Gil.

GOLS: 0-1 Maria Diez (m 9), 1-1 Luchi Agudo (m 16). SEGONA PART, 1-2 Laura Alvadó (m 25).

INCIDÈNCIES: 200 espectadors al pavelló Mata Jove. Àrbitre, Ruben Fernandez . No ha tret targetes.

Tweet

Sense temps per lamentacions. Els jugadors de l’Igualada HC porten ja dos entrenaments després de l’ensopegada a la copa (que per cert ja té seu, Vilanova i la Geltrú). Han estat dies durs, necessaris per remuntar el vol, per tornar a vibrar amb els objectius que queden encara per aconseguir. Tècnics i jugadors han buscat també un espai per la reflexió i han tingut una xerrada per posar punts en comú i per valorar què ha passat i especialment perquè. I mentrestant els arlequinats seguiran posant esforç allà on hi hauria d’haver alegria, intensitat allà on hi hauria d’haver celebració, ràbia allà on hi hauria d’haver, amb la idea que el millor està per venir.

De moment qui vé és el Reus amb qui arrenca aquella fase apassionant de la lliga conegut com el Tourmalet, i que aquest cop ha de ser me´s una oportunitat que no pas un problema. I aquest primer partit de “muntanya”, el primer de la segona volta ja té àrbitres: A. Gomez i J.A. Ribó.

IHC JÚNIOR 4 – MATARÓ 4. MOLT JOC, POC PREMI

L’equip júnior de l’IHC ha empatat a 4 contra el Mataró en partit disputat aquest dimecres a la nit a les Comes. Era un partit important per situar-se dalt de la classificació. Amb l’empat tot queda molt apretat i amb la constatació que pot acabar passant de tot.

El partit ha començat molt bé pels arlequinats que s’han avançat amb un gol de FD comesa sobre David Carles que s’ha encarregat de transformar ell mateix. L’alegria ha durta molt poc perquè el Mataró ha empatat molt ràpidament. L’1 a 1 ha portat a un partit molt travat, amb un àrbitre que ha deixat jugar molt, s’ha oblidat de les faltes (i fins tot no ha vist un parell d’agressions) cosa que ha provocat que el joc es descontrolés. Tot i així l’IHC ha acabat la primera part amb un clar 3-1a favor, amb gols de Aleix Vera i Eric Vives.

La segona part ha començat encara més calenta, amb moltes més faltes, i amb el mateix abstentisme arbitral. El cas més paradoxal ha estat quan en una jugada aïllada, en la qual els igualadins reclamaven que un jugador estava estés al terra, l’àrbitre ha acabat expulsant amb targeta blava dos jugadors arlequinats. L’IHC s’ha quedat amb només dos homes en pista, en un poc habitual 2×4, però han sabut aguantar el resultat els 2 minuts.

No ho han pogut seguir fent quan al minut 15 el Mataró ha escurçat diferències, amb el 3-2, després d’una sèrie de rebots. De tota manera els de Joan Doncel no s’han arronsat i s’han tornat a avançar  a falta de 7 minuts gràcies a un remat exterior. Malhauradament, quan només faltàven 3 minuts, el Mataró ha fet el 4 a 4 després d’una jugada amb molta sort (rebots als patins, la para el porter….). Els júniors igualadins han apretat molt en aquests últims 3 minuts però un altre cop la falta de punteria, la mala sort (una FD de David Carles al pal i dos ferros més, gairebé consecutius) han impedit la victòria.

IGUALADA HC 4 (3/1) Isaac Larios, Aleix Vera, Uri garrido, Pep Vilaseca, David carles, equip inicial. Edgar Peralta, Eric Vives i Diego Toro (p).

MATARÓ 4 (1/3)

Tweet

Molt afectats per haver quedat fora de la Copa però amb el compromís de lluitar encara més en les dues competicions que queden. Aquest seria el sentiment generalitzat al vestidor igualadí després de la tragèdia en dos actes (diumenge i dilluns) que els ha tocar de patir en menys de 48 hores. Els arlequinats se senten en deute amb una afició que sempre els ha donat suport i volen transformar el cop rebut en un impuls motivador pels altres objectius de la temporada. Costarà molt perquè la desil.lusió és molt gran però el camí pels bons moments que es mereixen els socis i aficionats comença en el precís instant en que es confirma l’eliminació. La clau és saber transformar la ràbia en energia, coratje i compromís. I sentint (o llegint en les xarxes socials) als jugadors podem estar segurs que ho intentaran amb tota la força i tot el convenciment. El capità, Edu Fernàndez, ha transmés en aquesta entrevista a la mevaweb els sentiments i les esperances de l’equip en un moment tant difícil per a tots.

P- Ha estat un cop dur.

 EDU- Si, si. Perdre a casa contra el Calafell en un partit que era important per la classificació … doncs si, és un cop dur.

P- Sembla que estiguem malestrugats amb la Copa. Ens ha tornat a passar com la temporada passada.

EDU- Si. La veritat és que si no hi hem entrat és per mèrits nostres. La classificació posa tothom al seu lloc i no em sabut tancar alguns partits, com el del Vendrell, sobre tot el de Maçanet i diumenge no podíem fallar però vam fallar.

P- Hauríem “fallat” una mica menys amb l’empat que es va aconseguir amb molt d’esforç i que una errada arbitral va tirar per terra.

EDU- Si, bé, l’últim penla que piten… és que … si piten això n’hauríen de pitar 50 a cada partit i no ho fan. I en canvi et piten això en un moment important i ells van  tenir l’encert de ficar-la. i si. està bé tot l’esforç que vam fer per remuntar el 0 a 3 però és precisament en això on vam fallar. Vam començar freds i que se’ns en vagin en el marcador amb 0 a 3 un equip que després es va dedicar a defensar en quadre… nosaltres sabíem qued tindriem opcions per remuntar i ho vam estar buscant tot el partit i bé… entre l’encert de l’Albert Dalmau, de la seva defensa, dels pals i de tot plegat… al final ens vam quedar a prop però no vam poder remuntar.

P- L’Ivan Sanz s’ha fet responsable absolut del que ha passat.

EDU- Bé, això és un equip i cadascú va marxar a casa pensant en les coses que podria haver fer millor i suposo que a ell li va passar el mateix. Ell primer mira les seves responsabilitats abans de mirar les dels altres i tots els jugadors hauríem de fer auto-anàlisi i mirar les responsabilitats de cadascú … això és un equip, un col.lectiu de gent, i un resultat no vé només per una cosa sino que són un munt de factors que van fer que el partit anés com va anar.

P- Ara el que no pot fer l’equip és abaixar els braços i enfonsar-se.

EDU- No, no. Nosaltres hem de seguir treballant, a seguir lluitant als entrenaments, als partits i mirar quines coses hem de millorar perque no es torni a repetir el de diumenge.

JUGA EL FUTUR

I mentre el present lluita enferrissadament per recuperar sensacions que s’adiguin amb més justicia al volum de treball generós que els jugadors i el tècnics estan fent des de principis de temporada, el futur es va coent a foc lent en partits de la base com el que disputen aquesta nit els júniors de Joan Doncel. Els “xinesos” s’enfronten al Mataró a les 10 de la nit després de l’empat a 2 que van aconseguir a la pista del Voltregà (i que podria haver estat perfectament una victòria ja que en els últims 5 minuts de partit van disposar de nombroses oportunitats per desfer la igualada.

Tweet

Finalment s’ha confirmat. La derrota del Vic a casa contra el Shum (1 a 3) ha deixat l’IHC fora de la Copa. Una decepció que completa la que aficionats i jugadors ja van patir diumenge amb l’ensopegada contra el Calafell (veient el resultat indigna encara més el penal “inventat per Gomez perque sense la seva fatídica compensació l’IHC hauria entrat a la copa per gol-average). Hi havia l’esperança d’un resultat que salvés una situació repetida a la de la temporada passada quan l’equip només va quedar fora dels llocs que donàven accés a la copa en l’última jornada. malhauradament la definitiva. La directiva de l’IHC ha reconegut que el que ha passat és “un  fracàs. No sabem massa què dir. Demanar perdó als socis i aficionats”.

Els jugadors també reconeixen que estan tocats i que ho senten especialment per l’afició que “no es mereix aquest mal tràngol”. I és en un moment com aquest quan tothom mira cap al timoner de la nau, cap a Ivan Sanz que ha fet un exercici dur d’autocrítica i alhora de força i compromís per superar el sotrac.

P- Al final, fora de la Copa.

I.SANZ- Bé, en realitat crec que no ens mereixem entrar perque hem fallat quan no havíem de fallar. Però ara toca aixecar-se amb més força, toca donar el millor d’un mateix, toca serrar les dents, toca lluitar a mort cada segon d’aquí a final de temporada. Em sento amb més forces que mai per donar-hi la volta. M’hi deixaré la pell.  

P- Què vam fer malament en el partit de diumenge?

I.SANZ- Crec que vam començar malament. Vaig tenir un error. Vaig prendre unes decisions totalment incorrectes, que van perjudicar l’equip al principi del partit. Després l’equip va fer tot el que calia per donar-li la volta però no vam ser capaços. Respectant molt el Calafell tenim equip per guanyar el partit, més enllà que ens pitin dos penals que no ho eren i un gol que no ho era. L’àrbitre es va equivocar, però nosaltres també. Crec que l’equip està treballant bé, amb ganes, els jugadors ho estan donant tot. Crec que ells no són responsables. Crec que l’únic responsable soc jo. Als jugadors no se’ls pot demanar més.

P- I ara que s’ha de fer?

I.SANZ- Bé. Crec que la qualitat hi és i crec que el moment és de reflexionar i pensar que no estem donant el rendiment que hem de donar i hem de posar-hi solució. L’Igualada té un equip amb jugadors molt bons, amb qualitat suficient per estar més a dalt, estan treballant bé, amb ganes, estan en forma però el resultat no ha arribat i hem de pensar com ho solucionem. No podem seguir per aquest camí. La junta ha fet un esforç per muntar la plantilla que jo els he demanat, els jugadors hi posen molta il.lusió. I no podem seguir així. Hem de buscar solucions, hem de canviar la dinàmica, que no és la que es mereixen ni la junta, ni els aficionats, ni els jugadors.

Tweet

CONTINUA DE LA NOTÍCIA ANTERIOR…

(El següent article és fruit del treball d’un grup de periodistes que en cap cas representen l’opinió oficial de l’IHC, tot i que aquest blog i la pàgina web oficial del club estiguin connectades)

Foto Oriol Sebrià

La derrota de l’IHC a les Comes contra el Calafell és d’aquelles que fan mal. Pel que suposa (quedar en mans de tercers per entrar a la copa) i per com s’ha produit (després d’un esforç titànic per recuperar un 0 a 3 i, quan això s’aconsegueix, ser víctima d’un sabotatge arbitral per aplicació de la maleïda llei de la compensació). A l’espera del Vic-Shum d’aquest dilluns el partit qualificat de “la final del final” ha acabat sent un matx-point fallit que té diverses claus interrelacionades:

1- L’IHC és responsable de la classificació que ocupa. 1 punt en 3 jornades és un balanç migrat i la raó de deixar escapar una classificació matemàtica que fa unes jornades estava a l’abast dels arlequinats (per exemple amb el 2 a 2 a Maçanet). En el partit d’avui els igualadins han fallat massa a la primera meitat i després han hagut d’anar a remolc. De fet els 3 gols visitants han vingut en jugades que havien estat profusament analitzades durant la setmana. Se sabia qué faria el Calafell i malgrat tot ho ha pogut fer (una pilota penjada a l’àrea, un bloqueig a la frontal i una pilpota aixecada a l’escaire). El Calafell, que ha fet un partit molt seriós, ha tret or de les seves oportunitats.

2- Sense jugar bé a partir del 0 a 3 i especialment a la segona part els d’Ivan Sanz han protagonitzat un bombardeig impressionant de la porteria del Calafell. Amb rematades des de tots els punts de la pista, amb entrades interiors, amb boles al ferro (4)… I és allà on ha aparegut un immens Albert Dalmau que ha salvat al seu equip de la remuntada. L’ex-IHC (això d‘ex és relatiu per un encara soci de l’entitat que demostra ,dia si dia també, la seva estima al club) ha fet 15 aturades de gol a la primera meitat i 25! a la segona i amb la seva actuació ha arribat a desesperar a jugadors i aficionats.

A la primera part només Dani Rodriguez (bon partit del de Sant Hipòlit) ha aconseguit batre Dalmau amb un remat exterior arran de pista. Podria haver-ho fet un altre cop amb una FD en la qual ha mogut excel.lentment al porter visitant però quan tenia la porteria a l’abast ha relliscat (la pista estava un punt insegura).

A la segona els igualadins han apretat encara més i portats per un Baliu descomunal  han arribat a posar-se 2 a 3 gràcies a una FD que Formatjé ha enviat a l’escaire. Amb el 2 a 3 el partit s’ha tornat a asserenar una mica (sense que això vulgui dir menys intensitat en els atacs igualadins). El gol es respirava a les Comes. I ha arribat amb un error arbitral que en ell mateix portava afegida, malhauradament, la penintència.

I 3- Gòmez ha marcat un penal més que rigurós en una caiguda de Rocasalbas. Era de fet una primera compensació per una FD per una falta anterior, 10 d’equip de l’IHC, també difícil d’explicar (Roger Fernàndez molt segur un altre cop l’ha aconseguit aturar). En Rocky no ha fallat a la cita dels gols decisius i ha fet el 3 a 3 amb un remat ras que ha superat Dalmau. Quedàven 4 minuts i s’havia fet el més difícil. i quedava encara temps per intentar capgirar el marcador. Però Gòmez, sentint-se culpable del segon error (aquell nascut per arranjar el primer) ha acabat fent el tercer. Ha assenyalat penal perquè ha vist com “li tocaven un estic dins de l’àrea”?. A qui? Com? Quan?… Senzillament: la tercera compensació. Coy ha fet un llençament magistral, li ha donat 3 punts al seu equip i ha allunyat l’IHC de la Copa. 

Ara ,que els clubs estan plantejant un pols a la FEP i estudien organitzar les seves pròpies competicions (a l’estil ACB) serà hora que també muntin el seu propi col.lectiu arbitral per evitar que segueixin actuant com a senyors feudals amb dret de cuixa. Potser si començen a notar que ja no són intocables i que s’està preparant un hoquei professionalitzat començaran també a actuar amb més rectitud, honradesa i justicia (sense vendettes personals, ni odis ni envejes, com en aquest cas).

IGUALADA HC 3 (1/3) R.Fernàndez, Navarro, Rocasalbas (1), Pelicano i Formatjé (1), equip inicial. Edu, Dani (1), Baliu. Larios i Vera.

CALAFELL 4 (3/1) Dalmau, Coy (2), Pujadas(2), Vergés i Sito, equip inicial. Romeu, Aragonés, Dani Lòpez.

 GOLS: 0-1 Pujadas (m 4), 0-2 Coy (m 9.32), 0-3 Pujadas (m 11.50), 1-3 Dani (m 18.40). SEGONA PART. 2-3 Formatjé FD (m 5.18), 3-3 Rocasalbas penal (m 19.40). 3-4 Coy penal (m 21).

INCIDÈNCIES: 300 espectadors a les Comes (entre ells els familiars dels ex-igualadins del Calafell). Àrbitres: (àrbitres?) Gomez i Lopez.

ENSURT PER UN COMENTARI A  FACEBOOK

Jugadores, cuerpo técnico, junta directiva, socios y afición del Igualada… No puedo hacer otra cosa que pediros perdón. Es momento de tomar decisiones.

Aquest comentari d’Ivan Sanz penjat al seu perfil de facebook ha fet aixecat les alarmes entre els seguidors de l’IHC. De fet no són més que la punta de l’iceberg d’una duríssima autocrítica personal que l’entrenador arlequinat ha fet en una entrevista que la mevaweb us oferirà demà. Però aquest diumenge a la tarda el president de l’entitat, Manel Buron, ha assegurat en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que en cap cas s’han plantejat cap canvi en la direcció tècnica del primer equip. Buron ha explicat que ha parlat un moment amb Sanz en acabar el partit i que s’han emplaçat per trobar-se aquesta setmana però que tenen plena confiança en el tècnic, que està treballant magníficament en aquest any i mig que porta al club,  i que amb tota seguretat Sanz es referia a maneres de treballar o de plantejar els partits quan parlava de “prendre decisions”.

AMARGA DERROTA

El IHC perd les opcions per la copa de la Reina

Enric Bernadas | Les igualadines van sentir la fredor del pavelló de Les Comes en la part inicial del partit. Les egarenques van aprofitar els primers vuit minuts i mig per posar-se amb un profitós 0 a 3 al marcador.  

El bon joc desplegat per les noies d’en Joan Antoni González (Pirri), va tenir el seu premi quant a manca de tres minuts per el descans la Raquel rematava una bola a l’interior de l meta visitant. Tot i els esforços de les igualadines per retallar més les diferències, es va arribar al descans amb el marcador de 1 a 3.

La represa del partit va a tornar a portar alegries locals, tant sols un minut desprès de l’inici de la segona part, altre cop la Raquel assolia el segon gol per les noies del IHC. Amb molt de temps per davant, les igualadines es van llençar a l’atac. Una mica precipitades van tardar cinc minut en assolir l’empat de mà de la Maria. A partit d’aquí els incomprensibles errors arbitrals van trencar el partit de nou. Primer donant un gol a les visitants que en cap cas havia entrat, posteriorment ensenyant una targeta blava a la Maria que donava una falta directa que transformaven les del Vallès en el 3 a 5. Posteriorment el col·legiat anul·lava un gol visitant que havia entrat clarament i xiulant un servei de dos inexistent (la llei de la compensació). Altre cop les jugadores igualadines retallaven distàncies amb un altre gol de la Maria en transformar un clar penal per peus dins l’àrea. Les ganes que hi van posar les jugadores igualadines no van servir per poder assolir ni tant sols l’empat. Una gran decepció per les igualadines que volen passar pàgina ràpidament i pensar ja en l’últim partit de la primera volta i la possibilitat de classificació al final de la temporada per la copa d’Europa de clubs.

El proper partit serà: El dissabte dia 11 de febrer a les 18h. al pavelló de la Algodonera  del Biesca Gijón.

Tweet

(El següent article és fruit del treball d’un grup de periodistes que en cap cas representen l’opinió oficial de l’IHC, tot i que aquest blog i la pàgina web oficial del club estiguin connectades)

Després d’haver aconseguit empatar un 0 a 3 (el tercer amb un gol de Rocasalbas de penal absolutament rigurós) l’arbitre Gòmez ha caigut en el pitjor pecat de l’hoquei actual i ha sancionat als arlequinats amb un altre penal inexistent que ha suposat el 3 a 4 definitiu. D ‘aquesta manera per la infausta llei de la compensació (tapar un error amb un altre error)l’Igualada ha perdut un punt i ha quedat a l’espera que el Vic s’imposi demà al Shum per aconseguir entrar en una copa que fa unes setmanes semblava estar garantida.

CONTINUARÀ …

Tweet

Si més no el primer de la temporada. L’IHC es juga un dels objectius d’aquest any en el partit d’avui de la tretzena jornada de l’OK LLiga contra el Calafell(les Comes, 2/4 d’1 del migdia amb arbitratge de Josep Gòmez i Alberto Lopez). Després de 2 setmanes de treball els igualadins esperen certificar el pas a la fase final de la Copa del rei per la qual han estat lluitant des que va començar la temporada i que es va escapar pel pèls la temporada passada. En l’altre partit d’aquest diumenge el Vendrell, també amb aspiracions d’entrar a la copa, juga a la pista de l’Alcoi. Mentrestant en  partits jugats aquest dissabte el Barça s’ha imposat al Noia per 6 a 1 i el Liceo al Monjos per 4 a 9. La jornada es completarà aquest dilluns amb el partit “de la tele” entre el Vic i un Shum que espera una ensopegada d’igualadins o vendrellencs per poder entrar per sopresa en la fase definitiva del torneig del KO.

També el FONTANELLAS I MARTÍ IHC femení juga un partit decisiu de cara a les seves aspiracions d’entrar a la Copa. Serà a 2/4 de 5 de la tarda contra l’Sfèric de Terrassa, també a les Comes amb Joan Molina d’àrbitre.

Tweet