Sense temps per assaborir el bon resultat aconseguit a Suïssa o per fer càlculs de com poden anar les coses després de l’ensopegada del Barça al Palau, els jugadors de l’Hormipresa Igualada han de tornar a activar motors perquè demà tornen a tenir partit. El rival, un Vilaseca que encara té opcions d’entrar a la fase final de la Copa del rei (necessita una carambola que els obliga imperiosament a guanyar a les Comes). L’IHC farà aquesta tarda farà l’únic entrenament que els deixa el calendari. Serà un entrenament suau que inclourà sessió de vídeo.
Però la voragine de la competició (dissabte arriba el Liceo) no pot deixar escapar una circumstància que va acompanyar la victòria igualadina a Uttigen. Més de la meitat dels gols de l’IHC (4 de 7) els van fer els tres jugadors de l’última lleva sortida de les Comes: L’Edu (que en va fer 2), Raventós i Freddy Hinojal. És una espècie de viatge al futur des d’un absolut present .
Poc es podíen imaginar fa 7 anys aquells infantils que acabaven de quedar campions de Catalunya i subcampions d’Espanya que el primer partit del 2005 el decidirien ells. Tots tres formaven part d’aquell infantil campió amb el Francesc Raventós, el germà del Baba, l’Albert Tarradas, el Marc Bausili, el Lluís Navarro, el Pere Bartrolí, l’Alberto Pèrez i l’Isaac Gual. Ara 7 anys després, 3 d’aquells jugadors, gairebé un 30%, figuren a les alineacions del primer equip de l’IHC. Els especialistes ho qualificarien de tot un èxit i més en un equip amb l’exigència de l’igualadí. És un premi per la pedrera, per la feina de tants nois i també de tants entrenadors. I sobre tot marca la línia que s’ha de seguir. Per posar només un exemple: aquest 2004 també l’equip infantil ha quedat campió d’Espanya. A veure si l’any 2011 podem trobar 3 jugadors ( o més ) d’aquest equip jugant la Copa d’Europa, com ara l’Edu, el baba o el Freddy. Seria la millor notícia pel club.
Tornem ara al present. Segurament dels tres de l’última lleva de les Comes, el que s’ha consolidat més, de moment, és l’Edu Fernàndez
Tornem ara al present. Segurament dels tres de l’última lleva de les Comes, el que s’ha consolidat més, de moment, és l’Edu Fernàndez
P- Tres d’aquells infantils liderant els gols de l’equip a Suïssa. Fantàstic, no Edu?
EDU- Si, si, la veritat. És una cosa que quan teníem 16 anys o quan començàvem a jugar mai no ens ho hauríem pogut esperar. I crec que és un fet que ha d’il.lusionar a la gent de la pedrera.
P- És un avenç del que pot ser el futur més immediat, però també és el present.
EDU- Si. Sense anar més lluny, el Jordi i jo vam anar a la Copa Llatina. Jo he tingut la sort d’anar ja amb l’absoluta. I és un fenòmen generalitzat, tens el Lloret amb gent jove, el Vic, el Lleida. Els joves començen a tenir un paper important en els equips.
P- L’afició sembla com si us protegís perquè pugueu ser la base de l’Igualada del futur, ho noteu?
EDU- Si, si que es nota que ens donen suport. Suposo que la gent prefereix veure jugar gent de casa. De fet exceptuant el David Càceres que porta moltíssims anys a Igualada, el Cabestany que ja en fa més de 5 i ara l’Oriol, la resta són jugadors d’Igualada o fets aquí. I no és fàcil que un equip amb tanta gent de casa estigui dalt de tot. Una mica ho fan el Vic o el Voltregà o el Noia que són llocs on es cuida molt la pedrera.
P- Sou conscients que haureu de liderar l’IHC de la pròxima dècada?
EDU- Això és llei de vida. Si algun dia ens toca portar-ho a nosaltres intentarem que l’equip continui estant on està. Serà complicat però ho intentarem. I arribarà el dia que també ens tocarà a nosaltres anar deixant pas als més joves.
[@more@]
