Després de la impressionant victòria de dissabte contra l’Oliveirense els jugadors de l’Hormipresa Igualada han tingut aquest dilluns dia de festa. Fins aquest dimarts no començaran a preparar el partit de dissabte contra el Barça a les Comes. L’Albert Folguera i el Ramon Rosanas han decidit allargar un dia més el descans per no forçar la màquina i preservar l’estat de forma impressionant que exhibeix l’equip. L’IHC juga a una altíssima velocitat, la sortida de la bola de la zona defensiva és meteòrica, les transicions són fulgurants i a més el treball defensiu comença a la pista del rival, amb una pressió asfixiant. Els resultats són claríssims a favor d’aquest sistema de joc. Només en els últims 3 partits s’han marcat 19 gols (una mitjana de més de 6 per partit) i només se n’han encaixat 8. En un joc col.lectiu els mèrits (com també els problemes) són resultat de la suma de diversos factors: els jugadors amb la seva actitud a la pista, el tècnic amb els plantejaments i també, és clar, el preparador físic. Ramon Rosanas és responsable que l’equip vagi com una moto. Ara, adverteix, hem de vigilar de no derrapar.
P- L’equip juga a una velocitat de vertígen. Demostra una capacitat física impressionant. Deus estar satisfet, no?
ROSANAS- Si, però no tot és tan perfecte. Hem canviat la forma de jugar, ara pressionem molt més, correm molt més i hem d’estar molt bé físicament. Però s’ha de saber on està el límit perquè si un dia et passes, carregues massa, acabes fent un pet. Amb tant partits seguits ho hem d’anar controlant.
P- Es podrà mantenir aquest gran moment de forma?. És un nivell físic de línia continua o estem en un pic, en una punta?
ROSANAS- És difícil de dir. L’ideal és arribar així fins al març o fins i tot estar millor aleshores. Aleshores ens jugarem la fase decisiva de la lliga europea i també de la Copa del Rei de Reus. Encara ens queda aquesta setmana i d’aquí a 15 dies per seguir la progressió, donar-li un punt més però sense pasar-nos. El difícil és això. Saber fins on has d’apretar. Per això els hem donat descans avui. Per poder seguir progressant sense cremar-nos. Perquè encara es pot millorar fins al març.
P- Per tant aquesta setmana, un ull posat al derby i un altre a la preparació física.
ROSANAS- És la setmana del Barça, és clar. Però després tenim Vic, Uttigen i Barça a la Lliga Europea. Com que arribem a la fase decisiva de la Copa d’Europa i del Rei hem d’aprofitar aquesta setmana sense partit dimarts. Hi hem d’arribar amb les piles ben carregades.
P- La duresa del partit de dissabte pot passar factura?
ROSANAS- Si fos futbol si, segurament. Tenim un avantatge en hoquei. Les patacades fortes estan repartides pel cos i no totes van a braços o cames, que són bàsiques en l’esport. Com que els cops són més repartits les recuperacions no són tant difícils. Els cops a cames (com l’Edu a Bassano) o a les mans o braços costen més. A més en hoquei, els jugadors pesen més que en altres esports, fem moltes més peses precisament perquè hi ha molt contacte. En aquest sentit crec que els jugadors estan molt més preparats.
P- Una última cosa. Últimament els àrbitres te la tenen jurada, Ramon.
ROSANAS- Si. Contra els portuguesos no vaig durar gaire, uns 10 minuts. Crec però que el rècord el tinc el dia del Vic. De tota manera no és dels dies que vaig cridar més. Home, si que vaig cridar però quan ja m’havia expulsat. De fet em va ensenyar la segona groga per seguir protestant, una cosa que no és massa habitual. Els àrbitres se’n van i prefereixen fer veure que no ho senten. Però aquest àrbitre italià estava molt pendent del que li deien. De fet només va fer el que havia de fer, només va pitar com cal, l’últim minut i mig. Ara, si que m’haig de calmar una mica si. L’altre dia el David deia, hem de protestar més, hem de pressionar els àrbitres i jo deia: més? si jo ja protesto constantment.
[@more@]
