La primera trobada entre el cos tècnic i la plantilla de l’Hormipresa Igualada 2005-2006 va suposar també l’estrena del nou fitxatge de l’entitat, el davanter Dani Lòpez. Tot i que coneixia bona part dels jugadors de la seva etapa al base de l’Igualada i fins i tot havia arribat a entrenar amb el primer equip, aquest era el primer cop que participava del col.lectiu com un membre més de l’equip. La mevaweb ha volgut saber quines sensacions va tenir en aquest primer contacte.
P- Dani, com va anar tot, com et vas sentir?
DANI- Bé, la veritat és que em van fer sentir un més de l’equip, tots els companys van ser molt simpàtics amb mi, en cap moment em vaig notar com una persona que acabava d’arribar.
P- I això d’estar allà, al costat d’homes com Càceres, Busquets, Edu… Que pensaves en aquell moment?
DANI- Home, una mica nerviós, pels grans jugadors que són i per tot el que han arribat a guanyar…Càceres, per exemple, que porta molts anys al club i que ha guanyat tots els títols, lligues, copes d’Europa… ostres i la meva il.lusió és això, poder fer com ell, jugar molts anys i guanyar també títols amb l’Igualada i si pot ser semblant-me a ell, al capità, doncs millor per tots.
P- Com veus l’equip, tu que ets l’últim d’arribar?
DANI- S’ha acabat una etapa, un entrenador i ara arrenca un cicle i a la reunió vaig veure tothom molt il.lusionat pel nou projecte i per portar l’IHC al que ha sigut sempre, per guanyar-se el respecte de tothom i poder guanyar a qualsevol lloc. Vaig veure molta il.lusió de guanyar algún títol.
P- Tu ja has tingut un primer contacte amb el teu nou entrenador. Que t’ha demanat Monclús?
DANI- Doncs, m’ha demanat il.lusió, responsabilitat i ganes de treballar. Ell també vé amb aquestes ganes. Si treballem al màxim li facilitarem el camí per aconseguir junts els objectius.
P- Parlaves de la il.lusió per un títol. L’eliminació a la lliga ens ha abocat a la Copa de la Cers, un títol que l’entitat encara no ha aconseguit mai. Per tant un repte per la temporada que vé, no?
DANI- Si, és clar. La Cers també és un títol europeu i no cal desprestigiar-lo. L’Igualada no el té, altres equip d’aquí si, i és un títol maco. Si el podem guanyar serà tornar a portar a l’equip allà on li pertoca, començant per baix, amb modestia…Si la podem guanyar serà molt ben rebuda.
P- Per cert el CERH està estudiant canvis en les competicions europees. Pel que fa a la Cers es planteja o bé fer grups, enlloc de les eliminatòries directes, o bé fer fases en diverses ciutats. Com veuries aquests canvis?
DANI- Bé, crec que la Cers són bastants viatges, i per tant un cost econòmic molt alt si arribes a la final. Si es fes en seus, potser podria ser més curta. I si la fan com a lligueta també podria estar bé…
P- L’important sigui com sigui és poder guanyar-la, no?
DANI- Exacte. La questió és guanyar-la. De fet si segueix com fins ara amb eliminatories tampoc veig que sigui un problema. El que volem és intentar emportar-nos-la.
P- Tu ja has acabat la temporada al Barça, que fas ara per anar cobrint aquest temps que encara no és de vacances oficials?
DANI- Doncs intento anar cada dia al gimnàs per mantenir-me físicament. Intento mantenir el ritme que tenia a Barcelona per poder seguir al 100 per 100 la pretemporada amb els companys.
Mentrestant l’equip continua els seus entrenaments en aquest final de temporada, ja sense competició. Qui ja no tornarà a competir serà un ex-integrant del Dream Team. Eduard Polan, actualment al Llista Lleida, va anunciar ahir la seva retirada. Polan, de 37 anys, es va mostrar molt satisfet de la seva carrera, dels títols aconseguits (4 Copes d’Europa i 2 lligues, entre d’altres, totes amb l’IHC) i dels clubs on ha estat (a més de 7 anys a l’Igualada, 4 al Voltregà, 4 al Lleida i 1 al Noia). Fins i tot es va permetre fer bromes amb la seva gran assignatura pendent, les finals perdudes de la Copa del Rei. Va dir que no sap si eren 7 o 8 , que ja ha perdut el compte, i que potser si que ha estat per republicà.
[@more@]
