Els jugadors de l’Hormipresa Igualada tornen aquest dilluns a la feina després del treballadíssim triomf contra el Noia que els permet de seguir ocupant la tercera plaça amb un punt més que el Vilanova que és quart. La victòria es va basar en una gran segona part en la qual l’equip va donar el millor de si mateix. Però el cos tècnic també vol reflexionar sobre els problemes que hi van haver a la primera part. Es volen trobar solucions per evitar els alts i baixos en el joc que obliguen a un sobreesforç final per acabar de guanyar els partits. Aquest IHC de dues cares és el que es vol evitar pel pròxim compromís, diumenge que vé a la pista parroquial de Tordera, una pista per cert que últimament no se li ha donat massa bé a l’equip igualadí.
P- Francesc, satisfet per la segona part de dissabte. No tant suposo per la primera, no?
MONCLÚS- És que costa de creure que un equip canvii tant. A la primera part, tot i que vam començar bé, aviat se’ns va complicar. Teníem mancances ofensives, ens faltava fluidesa i com que no tenien la bola, no hi havia capacitat de resposta al joc del Noia. A la segona el canvi va ser absolut. I letal. Pressió, compromís, explosió física, caràcter d’equip… tot allò que és important per tenir opcions de guanyar un partit que teníem molt complicat.
P- Va tornar a ser una mitja part molt útil, no? Cesc?
MONCLÚS- Sobre tot veient com vam entrar al vestidors, amb aquell 1 a 2 en contra. Teníem tots plegats moltes ganes, però no trobàvem com fer-ho. L’equip a vegades té aquestes coses. Juguem molt bé uns moments, però en d’altres tenim algunes llacunes. Potser al principi sortim molt pendents d’una sèrie de coses que encara no ens acaben de sortir bé i ens atabalem. I quan ens capfiquem no juguem tant bé. Però vaja, l’equip acaba superant-ho i tira els partits endavant. I ho fa perquè hi ha qualitat i perquè els jugadors estan units i molt convençuts. Tot i això treballarem per buscar solucions per eliminar aquests moments no tant bons.
[@more@]
