L’Hormipresa IHC torna aquest dilluns als entrenaments després de la derrota al Palau Blaugrana a la semifinal anada de la Copa Cers que posa molt difícil l’accés a la final d’aquesta competició. Els jugadors, però, hauran de fer un altre cop l’esforç mental del canvi de competició perquè aquest dijous arrenca a Lloret la fase final de la Copa del Rei. Aquesta és una competició especial on no compten ni les regularitats ni les qualitats de les plantilles. No sempre guanya el millor sino aquell que està millor durant tres partits. I aquell que té clar això: que són tres partits, que has d’anar al màxim perquè amb tres victòries t’emportes la Copa a casa. És cert que l’IHC no ha tingut sort amb el sorteig, juga contra els anfitrions, ni tampoc amb la conjuntura, el Lloret que estava molt tocat fa només una setmana ara s’ha recarregat de moral després del 2 a 5 a Massanet. Pot ser que la prioritat de l’equip de la Selva sigui en aquests moments la salvació (són encara en lloc de descens) però l’equip costaner estarà realment eufòric després d’aquest resultat. En canvi els igualadins tornen a tenir sensacions repetides: bon partit (amb una alta intensitat defensiva) i marcador injust. Hi té a veure, és clar, la falta d’efectivitat golejadora però la realitat és que l’equip no està tenint gens de sort. Segueix jugant bé, genera moltíssimes oportunitats (i davant d’una defensa com la que fa el Barça, això té merit) però falta aquella espurna final de fer-la entrar fins a la xarxa, per encert propi, per desencert del rival o directament per aparició de la fortuna. Ara mateix no disposem de cap de les 3 amb regularitat. De tota manera les dinàmiques estan per trencar-se i dijous a 2/4 de 9 (amb arbitratge de Jordi Aragonés i Xavi Galan) comença la primera oportunitat per fer-ho realitat.
Mentrestant l’estat de Sergi Montferri segueix preocupant el cos tècnic. El defensa va tornar a jugar alguns minuts al Palau Blaugrana i ho va fer, de parquet enfora, a un bon nivell. De tota manera al final del partit el mateix jugador reconeixia que seguia notant dolor pel menisc trencat, tot i que això si en una lenta regressió. El pitjor no és el mal que es pot anar suportant, afegia Montferri, sino la falta de seguretat que li donava el genoll en algunes esprintades, la sensació que la cama no et seguirà. De moment la decisió final sobre la seva lesió encara està a l’aire i no es descarta que acabi participant amb l’equip a la Copa del rei de Lloret, per la qual falten només 4 dies.
[@more@]