Els jugadors de l’Hormipresa Igualada esgoten els últims dies d’entrenament de la temporada just la setmana que arriba l’assemblea de socis de l’entitat, l’organ principal de contacte entre directiva, equip i seguidors. L’assemblea es farà aquest dijous i comptarà amb l’esperadíssima presència (mireu si no el fòrum del club) dels dos nous fitxatges del club: Jordi Bargalló i Eloi Gaspar. L’assemblea tancarà una temporada en que la il.lusió ha tornat a les Comes i de fet suposarà l’inici del treball ja per la següent. A hores d’ara ja s’ha concretat per exemple que el primer equip tornarà a Viella, a la Val d’Aran, a fer l’stage de pre-temporada. Serà dels dies 8 al 12 d’Agost i hi prendran part els 8 jugadors sèniors i tres jugadors de la base: els porters Oriol Martínez i Albert Povedano i Ton Baliu. Els 11 jugadors que es desplaçaran a la Val d’Aran tindran un contacte previ amb els tècnics el dia anterior a la sortida (7 d’Agost). El cos tècnic estudia la possibiltat de preparar un programa físic especial pels dos jugadors que disputaran l’Europeu de Monza (Jordi Bargalló i Edu Fernàndez) però en qualsevol cas es vol veure com tornen d’Itàlia.
La mateixa il.lusió que genera el segon any de Monclús a la banqueta entre els aficionats es nota també dins del vestidor. L’equip és conscient que te molt camí per còrrer i que té a les seves mans escriure una pàgina destacada en la història del club. Parlant d’això precisament, l’Igualada Hoquei Club és el 6è equip de la història de la Ok Lliga (abans Divisió d’Honor) en punts aconseguits segons una informació publicada per la pàgina web Solohockey. Segons aquest rànking l’IHC ha obtingut fins ara 1290 punts en els 714 partits que ha disputat a la màxima competició de l’hoquei estatal. D’aquest 404 han acabat amb victòria igualadina, 78 en empat i 232 han estat derrotes. L’IHC ha marcat 2809 gols i n’ha encaixat 2064. Aquesta hipotètica classificació històrica l’encapçala el FC Barcelona amb 2487 punts, seguit del Reus amb 1873. Tercer és el Noia (1619), quart el Voltregà (1588) i cinqué el Liceo (1586).
L’Igualada Hoquei Club va ser un dels clubs fundadors de la categoria, al costat del Reus Deportiu, el CN Reus, FC Barcelona, Espanyol, Voltregà, Cerdanyola, Vilanova, Setmenat, Noia, Arenys de Munt, Vendrell, Coma Cross i Mataró. Era la temporada 1969-1970. L’equip es va mantenir entre els grans dues temporades. La 71-72 va baixar a Primera Divisió però va recuperar la categoria només un any després. Però va durar molt poc. Aquella mateixa temporada, la 72-73, l’IHC va perdre la categoria a la promoció de descens contra el Caldes (4 a 2 a l’anada, 5 a 4 a la tornada a la pròrroga). Era un 17 de juny del 1973. Fins aleshores l’Igualada havia estat un equip ascensor. Quan baixava recuperava la categoria ràpidament. Aquest cop no havia de ser així. L’IHC va tardar 10 anys a recuperar el seu lloc entre els grans. No va ser fins el 25 de maig del 1983, que ho va tornar a aconseguir. Curiosament a Caldes. 2 a 3, campions de 1ª Divisió i retorn a la màxima categoria. Des d’aleshores ja no l’ha tornat a perdre (tot i algunes dificultats als primers anys). Són 24 temporades seguides entre els grans i per tant 26 participacions d’un total de 37 edicions, primer de la Divisió d’Honor i després de la Ok Lliga. Aquestes 11 temporades d’absència són les que han acabat passant factura en aquest rànking. Perque si enlloc de mirar els punts es mira la rendibilitat que han tingut, és a dir els títols que s’han aconseguit, l’IHC és el tercer equip amb més lligues (19 el Barça, 6 el Liceo i 5 l’Igualada). I de fet si algú ha impedit que els blaugranes no aconseguissin diumenge a Reus la històrica 10 lliga consecutiva ha estat en realitat l’Igualada Hoquei Club amb aquella lliga del 2 a 4 al Palau Blaugrana (temp. 96-97). L’última obtinguda per un equip que no fos el Barça.
La pròxima temporada el Barcelona intentarà, com és lògic, aconseguir la fita de les 10 lligues seguides. I al mateix temps algú haurà d’agafar també el testimoni d’aquell Igualada dels Carda, Folguera, Guillen, Càceres, Tibau, Jaumet i companyia. per intentar impedir-ho. Pot ser el Reus, pot ser el VIc … Però qui millor que el club que guarda en codi genètic (Càceres és el pont entre les dues époques) el secret de com se li guanya una lliga al totpoderós Barcelona. De fet en l’esport tant important com l’objectiu final és com fas el camí per arribar-hi. I sense un objectiu ambiciós el caminar es fa feixug i desorientat.
P- Francesc, sense posar-nos pressions innecessaries, sense abandonar la linia de modestia i esforç d’aquesta temporada, sense pretencion fora de lloc, però si que és bó que un col.lectiu es marqui objectius de portes endins, que sigui competitiu, inconformista,…I és que si juguem és per intentar guanyar.
MONCLÚS- Si, si. L’equip està preparat pel repte d’intentar estar el més amunt possible. L’equip serà molt competitiu i crec que les diferències s’escursen. Crec que estarem més a prop dels 2 de dalt i que si treballem fort i l’equip dona tot el que pot donar… i si tenim una mica de sort hem d’estar dalt de tot. Crec que la clau és estar més a prop dels de dalt perquè així també estàs més a prop dels somnis.
P- És una autoexigència del vestidor. Positiva, engrescadora. En cap cas una pressió, una obligació.
MONCLÚS- Si. Els grups tenen sempre l’objectiu de guanyar, però si hi ha un col.lectiu com aquest, amb l’esperit guanyador que té ens hi atancem més. La mentalitat del jugador ha de ser aquesta i després tots junts l’hem de transmetre a l’equip, en un sentiment col.lectiu. Si no tens objectius, si no tens ambicions no saps on vas. I la veritat és que tenim aquestes característiques de manera individual. Si l’equip respon després tot a una tenim les eines necessàries per treballar al màxim i tenir algunes opcions a les competicions on participem.
P- De moment el que l’equip si que ha generat és il.lusió. I és una convinació de dos fenòmens: l’arribada de dos grandíssims jugadors, Jordi Bargalló i Eloi Gaspar, i la bona temporada que acabeu de fer.
MONCLÚS- Si, crec que aquest any hem aconseguit allò que preteniem: començar a il.lusionar a la gent. Hem tingut alguns punts àlgits durant la temporada. Ens ha faltat regularitat. Ara hem de mantenir aquests punts més temps. I els fitxatges faran l’equip més fort, i per tant tindrem més capacitat per seguir il.lusionant a la gent. El que busquem és rendibilitzar al màxim aquests bons moments de comunió entre la grada i nosaltres. Que l’equip il.lusioni el màxim temps possible.
[@more@]
