Finalment Ton Baliu serà a la llista pel partit de dissabte contra el Lloret. La jove promesa de la pedrera s’ha pogut entrenar aquest dijous per primer cop en tota la setmana i Francesc Monclús podrà comptar amb ell pel debut a la Ok LLiga. De tota manera Baliu no estarà al 100 % entre d’altres coses perquè porta molts dies sense treball d’intensitat i per aquest motiu s’ha decidit que jugui amb l’equip júnior el torneig base Ciutat d’Igualada que es disputa aquest cap de setmana. L’absència de Busquets per sanció la cobrirà un company de Baliu al júnior, Marc Muntané, mentre en aquesta ocasió el segon porter convocat serà Albert Povedano.
Monclús ha utilitzat l’últim entrenament de la setmana per seguir conscienciant als seus jugadors que dissabte hauran de saber jugar amb paciència per evitar que, com ja els ha passat en els dos últims amistosos, el rival pugui trobar contratacs i complicar el partit. Un partit, per cert, es jugarà just una setmana després de l’emocionat record que les Comes va oferir al president Fontanellas en la presentació de tots els equips de l’entitat, una celebració en la qual també es va homenatjar a diversos equips destacats de la història del club. Curiosament d’aquell acte en va sortir una evidència. L’IHC sempre ha tingut un jugador que ha fet de pont entre les diverses etapes de glòria del club. Primer va ser Salvador Palmés, el primer capità, que va ser un dels 7 magnífics (els fundadors del club) i que va arribar a disputar aquell campionat d’Espanya de Salt del 1961(de fet allà hi va jugar el seu últim partit). A Salt ja hi jugava Nico Mendez (el primer internacional igualadí) que va tenir una carrera dilatadíssima i que va arribar a formar part de l’equip que va fundar la Divisió d’Honor l’any 1969. Jordi Llorach va ser un dels juvenils que l’any 78 van acceptar de jugar com a sèniors per salvar el club, va ser a l’equip de l’ascens del 84 i al de la primera lliga del 89. Jordi Guillen ja despuntava com a estrella del futur en aquella primera lliga i després va enllaçar els dos Dream Teams fins a l’últim títol aconseguit per l’entitat (la Copa Catalunya del 2002). Aquest paper d’home pont, omnipresent a la història de l’IHC, el té adjudicat ara David Càceres. Ell és l’home que ha de relacionar els èxits del Dream Team amb els que han d’arribar del futur més immediat.
P- David. Ja ho veus. N’ets conscient d’aquesta responsabilitat històrica?
CÀCERES_ Home. Ja fa molts anys que soc aquí i hi estic realment molt a gust. I crec que si fem les coses bé, tenim una bona plantilla per intentar lluitar pels títols.
P- Com està l’equip, David, a només d’unes hores de començar la Ok LLiga?
CÀCERES- Amb moltes ganes. Hem estat treballant un mes molt fort per arribar al màxim a l’inici de la lliga.
P- I estem ja al màxim?
CÀCERES- Segurament ens falta una mica. I sobre tot notarem la baixa del Busqui que és un home importantíssim en el nostre equip. De tota manera crec que som un grup més fort que el nostre rival.
P- Quins perills li veus al Lloret?
CÀCERES- Hem de vigilar que no ens agafin contratacs. Nosaltres haurem de portra el joc però haurem de tenir molta serietat defensiva per evitar que ens compliquin les coses com en els últims 2 partits a casa. haurem de deixar sempre algú al darrere.
P- Aquesta ha estat una pretemporada atípica. Ha generat moltísima il.lusió però ha acabat amb una tragedia inesperada: la mort del president.
CÀCERES- És veritat que tots ens ho haviem agafat amb moltes ganes, moltíssimes. Però aquest últim esdeveniment ha marcat les últimes dues setmanes d’una manera fortíssima. Ara lluitarem més encara del que ja fem per intentar guanyar un títol com sigui i poder-li dedicar al president i celebrar-ho tots junts en el seu record.
[@more@]
