FITXATGES 3. LLUIS TOMÀS: TINC L’HABITACIÓ PLENA DE POSTERS DE L’IGUALADA

 

Tanques els ulls i l'escoltes. De sobte et venen tots els records dels inicis del Dream Team. Et sembla estar davant del gran Carles Folguera. Aquell accent de Ponent. Aquella musiqueta del català de Lleida. Aquell parlar sà i honest. El PROINOSA IHC torna a tenir un porter de l'Oest del pais, concretament de Tremp.

Altre cop un noi jove( 20 anys),  gros (1'82 d'alçada) i alhora elàstic (només 76 quilos), intel.ligent (fa tercer de telecos)… Un jugador que vol fer la carrera de porter a una càtedra, la de les Comes i també  abans la del Velòdrom, on s'han doctorat alguns dels millors porters de la història (els dos Carles, Largo i Folguera, Llaverola, ara l'Oriol). És el repte de Lluis Tomàs i Tohà que ha d'aconseguir amb el seu treball i la seva progressió que també acabem recordant Sant Carles Folguera però ja amb els ulls ben oberts, veient-lo a ell parar. S'haurà d'exprimir al màxim per assumir  també la ingent capacitat de treball que l'Oriol Martínez i l'Albert Povedano han deixat a la pista aquesta temporada. L'Oriol i l'Albert demanen minuts per acabar de fer explotar totes les seves potencialitats. El seu lloc, i totes les obligacions i també les possibilitats que suposa, són ara per un noi que quan parla et transporta directament a la llegenda.

  P-D'entrada el que més interessa a la gent que no t'ha vist molt. Com és Lluis Tomàs a la porteria?

TOMÀS- Sóc un porter dinàmic, gens estàtic, força àgil i crec que tinc el caràcter correcte per fer de porter. No em capfico amb les errades, no m'ensorro, m'enfado si, si em fan gol, però intento aprofitar-ho per millorar. M'ho va ensenyar el Jaumet Llaverola.

P- El Jaumet dius que ha estat un referent per tu. I ara arribes a l'equip que el va fer gran, l'Igualada. Com ha anat?

TOMÀS- Bé. Em va trucar el Joan fa temps i em va avançar que aniria a l'Igualada i que havia pensat en mi per fer de segon porter. Que era una opció, que no era segur però si m'interessaria. Jo li vaig dir ràpid que podia comptar amb mi. Em va tornar a trucar per demanar-me vídeos d'aquesta temporada. I poc després m'ho va proposar oficialment. Em van trucar del club, vaig venir a Catalunya. Vaig marxar dient que si. A l'Andorra em van dir que tirés endavant, que és una gran oportunitat per mi. El que haig de fer és aprendre, ajudar tant com pugui l'IHC i treballar per si puc arribar a jugar.

P- És un repte arribar a la Ok Lliga, no?

TOMÀS- Si. El que un vol sempre, és jugar. I estar a la Ok LLiga és una manera de demostrar-me que hi puc arribar a jugar. Soc realista, sé que no jugaré gaire. L'Oriol és un grandíssim porter i m'anirà molt bé per aprendre.

P- I arribar a l'Igualada?

TOMÀS- Jo tinc l'habitació plena de posters de l'IHC. Amb l'Albert, el Carles, el Santi … i ara veure que jo puc sortir en un pòster, amb els que havien estat els meus ídols és una passada. Des de petit el que vols és arribar a dalt, i si és en un equip tant gran com l'Igualada, que més es pot demanar.

P- Moltes ganes de començar?

TOMÀS- Moltíssimes. Ja m'agradaria estar entrenant i aprofitar al màxim l'oportunitat. El nou projecte necessita que tots tinguem moltes ganes de treballar. Si vol aconseguir alguna cosa has de treballar molt fort. I jo soc el que ha de treballar més de tots.

P- I més si es vol fer un bon paper a la Copa d'Europa, no?

TOMÀS- És el màxim al que pot aspirar un jugador. Ara m'ha arribat l'oportunitat i ho vull disfrutar. Només penso de començar ja.

P- I més ara que ja saps que la lesió que vas fer fa poc ja està oblidada del tot, no?

TOMÀS- Si, si. S'ha curat sol. Està del tot descartat que hagi de passar pel quiròfan, ni hauré de fer cap tractament especial. Encara que si havia d'operar-me ho pensava fer ja per estar apunt quan començi l'stage. No m'ho perdia per res del món.

P- Que et va passar?

TOMÀS- Em vaig fer una doble perforació timpànica. Va ser en un partit de la selecció de Lleida curiosament contra els meus companys a l'Andorra. El Ramon Bassols em va xutar, jo vaig buscar el casc amb la mala sort que em va tocar l'orella. Em va començar a pitar l'oïde, em sortia sang… He estat unes setmanes jugant amb molesties però ara ja està superat.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *