L'hoquei igualadí ha rebut aquest dijous el sotrac duríssim de la notícia de la mort d'Anicet Subirana, una figura històrica i decisiva d'aquest esport a la ciutat. Subirana ha mort d'una insuficiència respiratòria als 79 anys. L'Anicet ha estat sobre tot un home de club, sempre al costat de l'hoquei. Fins al punt que s'ha acabat convertint en història viva de l'Igualada HC. Les seves entranyables trifulques amb Joan Cànoves sobre qui havia arribat abans al club han estat companyes de viatges de moltíssimes generacions de jugadors, tant igualadins com de fora i de fet ja han trascendit la mateixa Igualada. Subirana va presenciar els dos primers partidets jugats a Igualada, a la pista del vell Astòria, entre dos equips d'alumnes de l'Acadèmia Igualada (20 de Novembre i 5 de Desembre del 1949), va viure la creació del Patin i de l'Igualada Hoquei Club i va ser un dels igualadins que va sortir al carrer per celebrar el primer ascens de la història de l'IHC, concretament a Segona Divisió. Era un 18 de maig del 1952. A l'Igualada Hoquei Club, Subirana ho ha estat tot. Directiu, entrenador, responsable de l'hoquei base, secretari tècnic (la temporada 67-68) i fins i tot entrenador del primer equip la temporada 78-79 quan va substituir el tàndem Estruch-Soteras a les últimes 4 jornades (amb un balanç de 3 victòries i 1 derrota i el premi de la permanença a la primera divisió amb un 11è lloc). Subirana ha estat present a les juntes del club en les últimes 4 dècades i ha destacat per la seva fermesa i convicció en els moments més complicats com en les crisis de directiva del 1975 o del 1980 on ell va promoure candidatures d'emergència.
De tota manera Anicet Subirana té reservat un lloc principal a la història sobre tot pel seu paper decisiu l'estiu del 1978 a l'hora de salvar el club de la desaparició. L'IHC no tenia equip sènior i estava a punt de tirar la tovallola. Aleshores una restructuració de la competició li va obrir la possibilitat de tornar a tenir plaça. Subirana va convençer un grup de juvenils d'acceptar de convertir-se en l'equip sènior de l'entitat. Era un 13 d'Octubre. Un diumenge molt llarg. Quedaven només hores perquè es tanqués el termini d'inscripció i els Llorach, Tarafa, Marimon, Pujol, Nogué, Solà, Esquerra…. van acabar acceptant el repte i van sacrificar de pas les seves carreres per salvar el club.
Subirana va ser en aquell moment la taula de salvació de l'Igualada Hoquei Club, gràcies a uns jugadors que ell mateix havia anat preparant. Per això, i per tants anys de servei a l'entitat, l'Anicet tindrà per sempre més un lloc de privilegi a la història del club al costat de figures tant destacades com Francesc Fontanellas, el president que més anys i amb més èxits ha dirigit l'entitat, com Josep Morera, el Tio, el primer president del club, el mecenes Magí Gabarró, o els pares de la primera lliga i del Dream Team posterior Josep Santacana, Pere Bartrolí o Josep Bausili, per citar-ne només uns quants.
Subirana també tindrà un lloc preferent a la memòria de molts jugadors que van aprendre a estimar l'stick gràcies a ell. Des d'aquell llunyà 1957 quan va descobrir Massana (a qui per cert el Mercantil es va avançar a fitxar abans que l'IHC, tot i que anys després va acabar sent arlequinat) fins a Llaverola o Edu Fernàndez gairebé tots els jugadors fets al velòdrom i després a les Comes han passat per les seves mans, entre ells mites com Jordi Llorach o el mateix Joan Carles, actual entrenador del club.
Ara no fa ni 15 dies Subirana va pujar com tants cops a les Comes. Va veure la presentació de tots els equips del seu Igualada. A la mitja part va coincidir als passadissos amb un grup d'ex-presidents (Santacana, Bartroli i Felip). Subirana va dir: Quanta història junta!. Tanta com la que ell ha construit pel seu Igualada Hoquei Club.
[@more@]
