Intens, competitiu, apassionat , treballat, alegre… Són adjectius que expliquen perfectament l'entrenament d'aquest dimecres dels jugadors del PROINOSA Igualada. De fet es poden fer extensius a la resta de la setmana. L'equip està animat per la reparadora victòria de dissabte passat contra el Vilafranca i és conscient que l'extrema dificultat que suposa enfrontar-se al Vic a les Comes només es pot contrarestar amb un esforç generós i continuat. El mateix tècnic igualadí assegurava dilluns a la mevaweb que l'altíssima qualitat de l'equip que entrena Fernando Pujalte equilibra els aventatges del factor pista fins a situar al 50 per cent les possibilitats de victòria pels dos equips. De fet el Vic s'ha convertit en els últims anys en un rival molt incòmode a les Comes. Les xifres són incontestables. En les 7ocasions que els dos equips s'han enfrontat a Igualada en lliga regular en aquest segle XXI, els igualadins només han pogut guanyar en dues (4 a 3 la 05-06 i 4 a 2 la 03-04). La resta han estat resultats positius pels osonencs: 1 victòria (2 a 4 temporada 02-03) i 4 empats (3- 3 temp. 04-05, 2-2, temp 01-02, 1-1 temp 00-01 i finalment 2-2 la temporada passada, quan en 28 segons màgics Jordi bargalló i Busquets van van salvar un 0 a 2 dels vigatans.) Són estadístiques no superades per cap altre equip de la Ok LLiga.
A més en aquesta ocasió el Vic arriba precedit d'una exhibició contra el Reus amb un Adroher estel.lar. A la mateixa web del club avançen clarament que "l'objectiu és aconseguir la segona victòria de la temporada" i recullen unes declaracions d'Adroher en les quals assegura que el partit contra el Reus li ha servit "per agafar encara més confiança" en el seu joc.
Contra tot això el PROINOSA hi pot presentar treball. Amb tots aquells adjectius al darrera. Però treball al fons i a la fi. A l'engrós. Aquest dimecres per exemple una part important de la feina s'ha centrat en la millora de la tàctica individual i l'agilitat. A les Comes s'hi han vist tota una sèrie de jocs i exercicis destinats a treballar aquests aspectes del joc. Partits de 3 contra 3, en zones reduides, remats a porteria, finalitzacions de jugada, entrades d'1 contra 1, d'1 contra porter… També s'ha fet simulació de partit, de diverses situacions de joc en pista i finalment s'ha tancat l'entrenament amb un partidet que ha acabat amb un competit 2 a 2.
Treball, doncs, intens, competitiu, apassionat, alegre… per combatre unes estadístiques amenaçadores. Les d'un rival encara més amenaçador. De tota manera tot i que les xifres són les que són, sempre es poden mirar de més d'una manera (fixem-nos si no en les nits electorals) i per tant permeten també revisions més interessants. Per exemple: de la simple observació dels resultats en destaca que les poques victòries igualadines s'han produit en temporades intercalades. La 2003-2004 victòria. La 04-05, empat. La 05-06 victòria. La 06-07 empat. En bona lògica aritmètica, la 07-08….. I és que si ens hem de creure les estadístiques, creiem-hi fins final. I més quan dibuixen d'una manera tant clara (i positiva per nosaltres) una seqüència com aquesta. La llàstima no és només que el tòpic diu que les estadístiques estan per trencar-se sino, sobre tot, que que a l'hora de la veritat a la pista no hi haurà xifres, ni gràfics, sino jugadors. I que aleshores només hi contaran qualitats, tàctica, estratègia, treball acumulat i … Les Comes.
[@more@]
