La plantilla del primer equip del PROINOSA IHC ha tornat aquest dilluns als entrenaments una setmana després de quedar eliminats del play-off pel FC Barcelona per un gol d’or. La notícia positiva d’aquest dilluns han estat els dos lesionats, David Busquets i Raül Marín, que han tornat a posar-se els patins. La prova ha estat positiva i d’aquesta manerz els dos jugadors entren en la fase final del seu procés de recuperació. A partir d’ara els de Joan Carles faran 4 sessions d’entrenament a la setmana fins a acabar la temporada, dues amb patins i les altres dues de caràcter físic.
I al mateix temps que tornen els entrenaments també retorna la sèrie d’entrevistes que la mevaweb havia començat amb els jugadors que no seguiran al club la pròxima temporada. El torn és ara per un home de la casa que penja els patins després de 21 anys al club: Sergi Montferri.
P- D’entrada contra el Barça es va veure un Sergi espectacular, un dels millors Sergi dels últims anys. Era una manera de dir adeu.
MONTFERRI- No. no. D’entrada després dels dos grans partits que vam fer al Palau l’equip estava en un bon nivell i era una oportunitat irrepetible. Els teníem la mida presa i estavem convençuts que posant-li les mateixes ganes, jugant igual i a la nostra pista teníem opcions. Al final però no va ser possible.
P- I és que van ser 3 grans partits.
MONTFERRI- Si, si. L’equip va respondre molt bé. Es va mentalitzar molt bé i va saber respondre de la feina que haviem de fer. I en tot moment vam fer el que s’havia de fer. Amb una mica més de fortuna possiblement hauríem tret alguna resultat positiu de Barcelona igual que fa una setmana a les Comes. Ens va faltar aquest punt de sort que no hem tingut al llarg de tota la temporada.
P- Vas pensar res especial quan va acabar el partit?
MONTFERRI- Bé, penses en moltes coses…En un play-off d’aquestes caracterítiques i amb uns partits com els que vam jugar et passen moltes coses pel cap. Individuals, col.lectives.. una mica de tot. Sense voler fas una mica de repàs de tota una carrera que són molts anys de dedicació al que ha estat la meva casa. Fas una repassada general de tot el que has viscut.
P- Quants anys a l’Igualada, Sergi?
MONTFERRI- Bé, doncs entre 21 i 22 anys. Tota una vida. Vaig entrar aquí amb 8 anyets. En categoria de benjamí A i fins al dia d’avui. Són molts anys. Moltes experiencies viscudes. Molta gent. Molts amics, una miqueta de tot.
P- Sergi, et trobarem a faltar.
MONTFERRI- Jo també a vosaltres.
