Amb la ressolució de les finals de la lliga italiana i de la OKlliga, amb el triomf de FC Barcelona i de Follonica (9 a 0 al cinqué partit contra el Viareggio en la quarta lliga consecutiva dels de Mariotti) ja només queda en competició una de les grans lligues. La portuguesa. Porto i Benfica, primer i segon classificat juguen aquest dissante el tercer partit de la final amb empat de moment a 1 victòria. És una final amb presència igualadina: El porter Albert Balagué, nou fitxatge del PROINOSA IHC per la pròxima temporada. Balagué és, per tant, dels últims jugadors de tot Europa que encara estan disputant competició oficial. Això al marge de seleccions que preparen pròxims compromisos, com és el cas de Catalunya amb la Blanes Cup. Aquest dijous la selecció juga un partit amistós a Vic a 2/4 de 10 en suport a la campanya "Avançem sense barreres". El jugador de l’IHC, Jordi Bargalló, ha entrat a la llista de convocats per Jordi Camps. Per la seva banda Balagué jugarà dissabte el tercer Porto-Benfica de la sèrie.
P- De moment aneu 1 a 1, com ho veus, Albert?
BALAGUÉ- Home. Crec que serà complicat. El factor pista el té el Porto. Sent sincers té un gran equip. Té 8 jugadors d’alt nivell. Un porter (el català Edo), grandiós. Porten sempre molta afició al Pavelló de Fânzeres. Fa 4 anys que no perden allà. De fet feia 3 anys i mig que no perdien cap partit en el temps reglamentari , en prorrogues i penals si, però en partis de 50 minuts no, fins que els vam guanyar dissabte a Da Luz.
P- Per tant tot passa per no perdre a casa i trencar les estadístiques a Fânzeres.
BALAGUÉ- Si, si. Guanyar els partits de casa, com ja hem fet amb el primer que hi hem jugat, i anar forts allà. aquest dissabte hi juguem el tercer partit. Després tornarem a casa i l’últim, si cal, el jugarem a Porto.
P- Encara queden com a mínim dues setmanes més de competició. Tu tens moltes ganes de tornar, però millor que s’allargui no?
BALAGUÉ- Si, això si. He de ser sincer. Tinc ganes que s’acabi i poder tornar. Tincs moltes ganes de començar a Igualada. Però ja que estic aquí, millor aprofitar-ho. Malhauradament per raons que no cal explicar, algún dia se sabrà tot, ara no estic jugant. I no serà el mateix que si estigués jugant, però estic ajudant a l’equip. El primer sempre és l’equip. Hi tinc companys, amics, encara que no en siguin gaires, i vull el millor per ells.
P- A la primera volta vas tenir unes estadístiques espectaculars. Ara no estàs jugant, però, l’últim partit de semifinals contra l’Oliveirense et va tocar sortit, en fred a més. Com et vas trobar?
BALAGUÉ- La veritat és que molt tranquil i amb molta il.lusió. El que t’ensenya la vida precisament és a prendre’t bé les coses. Vaig sortir amb un penal en contra. I tot que em van fer gol estava molt tranquil. I això que ens hi jugàvem la final. I ells anàven pel darrera en el marcador i van apretar molt. Penjant pilotes i xutant moltíssim. Però jo estava tranquil. I molt content. Tenia una sensació semblant com un nen que torna a jugar. I va anar bé. Vam aguantar la victòria, sense més gols, i vam entrar a la final.
