ESTIU 2008. BUSQUETS: HEM DE FORMAR UN EQUIP EN MAJÚSCULES

Segueix a Oviedo el campionat d’Europa de seleccions amb participació del fins fa poc jugador de l’Igualada, Jordi Bargalló. Aquest dimarts la selecció ha derrotat a França per 6 a 1 en una jornada marcada per la sorpresa de l’empat dels actuals subcampions d’Europa i del mon, Suïssa, contra la feble Anglaterra. Mentrestant el compte enrere per l’inici de la pretemporada a Igualada segueix corrent. Un dels que més ganes té que arribi l’hora D és el nou capità del PROINOSA Igualada, David Busquets.

 

P- On has anat aquest estiu?

 

BUSQUETS- He estat a casa, perquè he treballat  gairebé fins a mitjans de juliol i la dona també treballa així que de vacances poques. Les dues setmanes que he tingut abans de començar a rodar de nou, he estat descansant a casa.

 

P-El teu lloc preferit per escapar-te ?

 

BUSQUETS– No sóc molt d’escapar-me fora, sóc més aviat d’estar a casa, com a casa meva no s’està enlloc…

P–Un país o ciutat que recomanaries.

BUSQUETS-Catalunya, hi han racons de somni

P-  Un estiu especial. El que més recordes. I perquè?

BUSQUETS- L’estiu més especial, sense cap dubte, és el de l’any passat… quan em vaig casar amb la meva dona, la Marta.

P-Que tal, com portes els stages de pretemporada? Treballes durant l’estiu?

BUSQUETS- Els porto be, son durs perquè després del descans de l’estiu tornar a arrencar sempre costa, però bé.Si, descanso una mica, perquè sempre va bé desconnectar, però no puc estar sense fer res, sempre faig altres esports que m’agraden, bicicleta de muntanya, etc.. i ara menys puc estar sense fer res perquè a mida que passen els anys, si et deixes, costa el doble posar-se a punt.

P- Quin és el teu hobby principal?

BUSQUETS-  La música, la guitarra…

P-  El teu plat preferit?

BUSQUETS-  Rissotto al parmesà, la pizza.. es nota la influencia italiana no?… Un bon entrecot també…, la veritat és que m’agrada el menjar bé, m’agrada fer-lo també… disfruto molt menjant.

P- Fas servir alguna tàctica per concentrar-te. Tens alguna mania?

BUSQUETS- Intento visualitzar el que seria el partit, els meus moviments… respiro fons i penso només amb el partit… Manies?, be suposo que gairebé tots els esportistes tenim alguna mania, jo per exemple a l’hora de posar-me l’equipació, em poso primer sempre les coses de la part dreta, primer el mitjó dret, després l’esquerra, primer el pati dret i després l’esquerra, i així amb tot… una altra, a l’hora de sortir a la pista entro sempre amb el peu dret…i jo diria que ja està…. no ho asseguro per això….

P- Un dics per escoltar abans d’un partit

BUSQUETS- M’agrada escoltar música que em posi les piles, per tant ha de ser musica amb un tempo elevat, gairebé mai escolto música lenta per relaxar-me, tot el contrari necessito música que em pugi les pulsacions… per sortir endollat!!!!

P- Has tingut algun mite?

BUSQUETS – La veritat és que fa molt temps que per mi els mites van caure al terra…perquè tots sóm persones, ni millors ni pitjors…,pero sempre he tingut admiració per la gent que ha sigut especial, que han arribat molt lluny fent el que més els hi agradava, gent que han marcat la diferencia, com per exemple molts esportistes… com en Michel Jordan, d’aquí el meu número, el 23, de petit, bé, i ara de gran m’ha impressionat…el que ha fet… el que ha aconseguit… com jugava…la plasticitat que tenia a la pista… era un artista dins la pista… a part de jugar be, de decidir, de portar a un equip, ho feia maco… realment sempre t’has de fixar amb els millors per intentar arribar al màxim nivell, cadascú amb el seu esport… com el Roger Federer, Rafa Nadal… són gent que s’ho ha currat molt per treure el millor de sí.

P- I en l’hoquei?

BUSQUETS- Hi ha molt bons jugadors, pero Beto Borregan, realment he tingut la sort i el plaer, de compartir i jugar 3 anys amb el millor jugador, per mi, del món amb diferencia, perquè si a la pista es un jugador que porta a un equip.. decideix… que marca diferencies, fora de la pista és realment millor.

P-  Recordes el teu primer partit d’hoquei quan eres un nen?

BUSQUETS- Realment fa molts anys que vaig fer el meu primer partit… vaig començar de molt petit…la meva memòria no dona per tant… jeje… el que si que recordo són imatges d’aquella època al velòdrom… olors…. a la pell dels guants nous… la olor de la pilota… al velòdrom… fins i tot ara quan sento alguna d’aquestes olors em venen a la memòria imatges d’aquell temps… de la il·lusió que tenia per jugar a hoquei… de les ganes d’arribar…. em ve al cap una imatge que no se’m borrarà mai del cap, al velòdrom quan era molt petit que tot just començàvem a aprendre a frenar de costat va venir el Joan Carles a entrenar, quan m’entrenava l’Aniceto Subirana, i va estar allà amb nosaltres i ens va ensenyar a cobrir la pilota amb una mitja volta… quins records… espectacular….això no s’oblida mai…el que si que me’n recordo es el primer partit amb que vaig debutar amb el primer equip, va ser contra el Barça, no se si era junior o juvenil encara, i el Figueroa em va fer sortir, jo “cagat” jejeje, però vaig sortir una estona i fixa’t tu les coincidències, que amb una jugada que vaig fer un coast to coast portava a darrera perseguint-me en Joan Carles, jeje, que al final quan vaig tirar a porta em va fer una falta per darrera, digne de falta directa !!!!! eh Joan?, jeje, i no vaig fer gol per poc… aquesta jugada la tinc gravada a la memòria…

P- Pensaves que arribaries a dalt?

BUSQUETS-  VOLIA arribar a dalt….

P- El partit de la teva vida?

BUSQUETS- Realment el partit de la meva vida, encara està per arribar…Però si que recordo partits en els quals he tingut una actuació destacada com, tot i que vam perdre, va ser a la copa del rei a alcobendas que van perdre amb el vic per 8-7 on jo vaig fer 4 gols, pero a part dels gols, allà vaig jugar com soc jo…d’altres partits importants també els de la Copa d’Europa a Vercelli, que tot i ser el més jove de l’equip vaig disposar de molts minuts en les “2” finals que vam tenir i amb les quals vaig marcar un gol en cada un dels partits…igual que les “2” finals a la Copa d’Europa d’Igualada… també a la semifinal contra el barça l’Albert Tarrida em va fer sortir de la banqueta per tirar una falta directa, sense escalfar ni res, contra Carles Folguera!!!!! i el resultat… GOL!!! va sortir un partit genial.. i la Final…. quina final…. també quan em va tocar sortir a jugar vaig fer el primer gol…. de tota una final de copa d’europa…. realment van ser partits jugats a un altíssim nivell…i que recordo com dels millors…

P- Un desig per la temporada que vé?

BUSQUETS- Si m’ho permets en tindria dos, un, que les lesions respectin a l’equip, i dos, ja no dic guanyar títols perquè això és obvi que ho volem tots els que estem aquí no? però sí una cosa que si s’aconsegueix ens ajudarà a guanyar-los:  aconseguir formar un EQUIP, amb majúscules amb tot el que comporta…perquè si aconseguim això segur que estarem lluitant per alguna cosa gran….t’imagines….

David Busquets.

VISCA L’IGUALADA!!!!!! 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *