El PROINOSA Igualada ha salvat un punt a Lleida después de protagonitzar una remuntada molt meritòria. Clar que en el mèrit està la penitència ja que la tant elogiada reacció ha vingut motivada per un inici desastrós de partit. Els igualadins perdien per 2 a 0 al minut 3 de partit. Això davant d’un Lleida embalat, a la seva pista (amb les dificultats afegides del tipus de superficie de la pista) i amb 47 minuts per davant, dibuixaven un escenari molt negre pels arlequinats. Joan Carles ha evitat el naufragi. Ha demanat un minut de temps just al minut 4 (segurament el més matiner de la història), ha despertat a l’equip i l’IHC ha començat a assemblar-se al d’aquest inici de temporada. S’havia fet el més difícil: aturar l’hemorràgia. Però quedava el més difícil: salvar el pacient. Si més no estabilitzar-lo. I això ho han aconseguit els jugadors, amb serenitat, sense precipitacions perilloses, jugant amb la combinació d’inteligència i passió que el partit necesitava. D’aquesta manera el PROINOSA ha pogut remuntar fins a l’empat amb que ha acabat el partit i s’emporta de Lleida un punt, el reforç moral de la capacitat de reacció i deures d’autocrítica a les bosses pel mal inici de partit.
EL PARTIT COMENÇA AMB 2 a 0
Massa tous i sense la intensitat de sempre. I sense sort: Així han sortit els arlequinats a la pista. I això davant d’un rival que sap que és al principi on els equios petits se la juguen ho han pagat tard. També és cert que hi ha ajudat una miqueta els àrbitres. A la primera jugada de partit han pitat penal dins de l’àrea igualadina. Segurament ho era i és encomiable que els àrbitres vulguessin deixar el llistó de la rigorositat tant amunt. Ho elogiem al màxim. El problema ha estat que después, malhauradament. S’han oblidat del criteri i ja no han vist cap més jugada conflictiva dins de l’àrea (bàsicament les infinites caigudes de l’Edu dins de l’àrea rival). Bé. Sigui com sigui, el Lleida ha aprofitat aquesta rigorositat inicial i Seró ha marcat l’1 a 0. Sense temps per pair-ho, a la segona jugada, una errada de marcatge ha propiciat un remat al segon pal del mateix Seró que ha fet pujar el 2 a 0 al marcador.
EL VALOR D’UN TEMPS MORT
Per segon partit consecutiu l’IHC es col.locava dos gols pel darrera i amb la necessitat de remuntar. A diferència del dia del Blanes, aquest cop, l’equip no ha caigut en precipitacions ni individualismes. Ha jugat com un equip, ha mantingut la calma i al final ha obtingut el premi. La clau ha estat el minut de temps que ha demanat Joan Carles. A partir d’aquí l’equip s’ha aposentat a la pista, ha començat a tenir el control de la bola i a ser actiu al davant. Fruti d’això ha arribat el 2 a 1. L’Edu roba una bola, munta un contratac, habilita a Pelicano a la banda cambiada i aquest arrossega la bola, superbencol.locada, al mateix escaire. En 3 minuts el PROINOSA ha aconseguit tapar la ferida. El malalt encara estava fotut però quedava molt partit per endavant per intentar salvar-lo. Amb el 2 a 1 s’ha acabat la primera meitat. A la segona la dinàmica s’ha mantingut. El tempo, la posessió de bola, era de l’Igualada que basava part de l’acció ofensiva en el remat exterior, mentre els locals renunciaven a la bola i buscaven constantment les contres, que han obligat a intervenir amb moltíssim encert l’Albert Balagué amb algunes intervencions extraordinàries. Amb el Lleida clavat al 2 inicial, per “culpa” del porter d’Esplugues, el PROINOSA només havia d’aconseguir rematar la feina encertat en alguns dels seus atacs. Havia arribat el moment elèctric. Busquets va tornar a apareixer. Una bola morta a la frontal de l’area, la controla el capità, en regirà i pràcticament sense temps de mirar, l’enxufa dins. Inapelable. Era el 2 a 2. El marcador ja no es mouria més. Tant IHC com Lleida segueixen abonats a l’empat (els igualadins com a visitants, abans 1 a 1 a la Corunya) i els lleiatans a casa (empats amb Noia, Vic i ara Igualada).
El partit té dues lectures. Una positiva: La de la capacitat de reacció, la de no enfonsar-se amb un 2 a 0 tant matiner, la de l’ofici per saber remuntar. La negativa els 2 gols en 3 minuts (sent a més els primers del partit). Sens dubte treball d’autocrítica per la plantilla en el poc temps de preparació que tenen pel pròxim partit, dimarts a les Comes contra el Sitges de Ramon Peralta.
LLEIDA 2 (2/0) Gascon, Trilla, Gil, Giralt i Seró (2), equip inicial. Andreu Tomàs, Eloi i Navarro.
PROINOSA IHC 2 (1/1) Balagué, Creus, Busquets (1), Edu i Pelicano (1), equip inicial. M. Navarro, Baliu. Lluís Tomàs, Raül Marín.
GOLS: 1-0 Seró, penal (m 1), 2-0 Seró (m 3), 2-1 Pelicano (m 6): SEGONA PART. 2-2 Busquets (m 11)
INCIDÈNCIES: 450 espectadors a l’11 de Setembre. A l’inici de partit s’ha fet un minut de silenci per la mort de la dona del president del comité d’àrbitres i també per l’àrbitre Xavi Roca, que de fet havia de dirigir el partit. El col.legiat andorrà va morir en un accident dijous passat. Gòmez l’ha hagut de substituir, fent parella amb Delfa. Una jornada molt trista per l’àrbitratge i per l’hoquei en general.
DAVID BUSQUETS
P- Hem salvat un punt.
BUSQUETS- Si, si. Hem guanyat un punt. Vist com ha anat, com hem començat, és un punt que ens sap a molt.
P- El millor, la reacció. El pitjor el 2 a 0 només començar.
BUSQUETS- Autocrítica. Segur. Hem començat una mica fluixets i en canvi el Lleida ha sortit molt foro. Nosaltres hem estat massa tous. En 2 jugades ens han fet dos gols. Amb el 2 a 0 la cosa se’ns complicava. Era com si començessim ja amb 2 gols en contra. Però hem reaccionat, hem sabut jugar el partit. No ens hem esberat, hem mantingut la calma, hem tingut el control del joc. I crec que a partir del 2 a 0 hem estat superiors, quan hem entrat a dins del partit hem estat superiors. I, sobre tot, és molt important que no hem caigut en el risc de les precipitacions.
P- Tot ha començat amb un penal al minut 1. Era penal?
BUSQUETS- Buff. Ja saps com són els àrbitres. Han tirat molt cap a casa. Perquè después no han mantingut bel criteri. L’Edu ha caigut dins de la seva àrea, en alguns penals claríssim que no han vist.
P- Altre cop gool… i també celebració marcant la panxa d’embarassada de la teva dona?
BUSQUETS- No, no… avui no… je, je.
P- Però si, endollat al gol, eh!
BUSQUETS- Bé. La veritat és que estem conectats al partit tota l’estona i intentem marcar. He tingut algunes oportunitats i n’he pogut fer 1, que avui si, ens ha donat un punt.
