Tot i que els greus incidents de Massanet (veieu la notícia anterior) segueixen marcant l’actualitat de l’hoquei, i no només igualadí vist el ressó que han tingut, la realitat és que els jugadors del PROINOSA Igualada s’han proposar passar pàgina i centrar-se en el pròxim i complicat compromís de dimarts contra el Mataró a les Comes. D’entrada per respecte al rival i després perquè una competició tant exigent i amb un calendari tant apretat com la OK LLiga així ho exigeix. De tota manera, abans de tancar definitivament aquest capítol i a l’espera de saber quines decisions pren la Federació (entre d’altres pel recurs de l’IHC en relació als incidents, la falta de força pública i contra la targeta vermella a Tomàs) , la mevaweb ha volgut demanar-los què va passar a Massanet a dos protagonistes principals dels fets: el tècnic, Joan Carles, i el porter Lluís Tomàs. La voluntat és ser com sempre fidels a la veritat. Un cop la veritat s’ha explicat ja només s’ha d’esperar la justicia.
JOAN CARLES
Va ser molt trist. Molt trist. Acabes el partit, un partit que perds tot i que has tingut opcions fins al final, en el qual t’has dedicat només a jugar a hoquei, sense duresa, sense res … vas a felicitar el tècnic rival i als jugadors de l’altre equip i quan te’n vas que hagis d’aguantar tot allò… Escopinades, que et tirin cerveses i et mullin i sobre tot allò del pal… . Després va venir el Coco a ajudar-me i van caure més objectes … És realment un final molt lleig, molt llastimós, del partit. Esportivament no hi tinc res a dir. Nosaltres vam estar desencertats de cara a gol. L’1 a 1 ens va arribar massa ràpid i no van acabar de trencar el marcador. Després la bola no va voler entrar, en vam tenir algunes que gairebé era impossible que no entressin… Vam fallar faltes directes i penals i ells no. De tota manera vam perdre una miqueta la personalitat, no vam jugar com ho estem fem, el seu joc fort per dir-ho així, els àrbitres… tot plegat ens va desconcentrar. Som un equip que s’està fent i coses com aquestes les hem d’anar aprenent. Ara el que hem de fer és centrar-nos en el Mataró, intentar guanyar-lo jugant al màxim d’intensitat i respectant-lo molt. I anar recuperant al Pelicano després de la seva lesió. És un jugador que ens aporta molt i el necessitem.
LLUIS TOMÀS
Al acabar el partit, estavem saludant i felicitant als jugadors del Maçanet per la seva victòria, i quan anàvem cap als vestidors, vam veure com alguns del públic de Maçanet estaven agredint al Joan Carles i al Coco. Semblava que ja s’havia acabat tot, però llavors vaig veure que hi havia un grup de gent que anava a tirar coses i a agredir al Joan mentre ell estava queixant-se d’un cop, i vaig anar corrent cap allà per dissuadir-los, però en cap moment vaig tirar l’stick al públic (el tinc a casa) ni vaig tocar a ningú. Va ser una acció de defensa a uns companys de l’equip, en aquest cas els entrenadors. Si jo no hagués anat allà i hagués fet recular a la gent aquella…potser haguéssin passat coses pitjors.
Segurament jo no havia d’haver reaccionat així, està mal fet, però és una situació difícil i en un moment complicat, és difícil veure com estan agredint a un company i no fer res, tot i que potser és el políticament correcte.
Per acabar i per seguir al servei de la veritat, a partir de la màxima periodística d’oferir la versió de totes les parts implicades, també afegim a la notícia l’ÚNIC comentari que dels incidents en fa la web oficial del Shum Massanet:
"El més trist ha arribat amb el partit ja acabat, quan els jugadors de l’Igualada s’han enfrontat a l’afició maçanetenca."
Sobren les paraules.
