(Foto X. Estruch)
El PROINOSA Igualada ha avançat el primer entrenament de la setmana, aquest dilluns, al migdia per permetre que els jugadors puguin assistir a les cavalcades de reis que es fan a les seves respectives ciutats, especialment a Igualada on hi ha una tradició històrica. Dimarts els jugadors tindran festa, la que setmanalment fan divendres. És l’única concessió d’una setmana que en que s’haurà de fer necessàriament un treball intens: Primer d’anàlisi de l’última derrota a les Comes i després de preparació pel difícil desplaçament a les Antigues Casernes davant d’un Vilanova amb pocs punts i força problemes (entre ells la baixa a mitja temporada d’un dels seus millors jugadors, Jordi del Amor). Tota l’atenció informativa se l’emportarà Ton Baliu. Tot i que va haver de jugar, el Ton s’ha passat tot el dissabte i tot el diumenge allitat. Amb febre, mal de cap i panxa. Ara mateix no es pot confirmar al 100 per 100 que es pugui entrenar amb els seus companys. Un maldecap més per Joan Carles, que a banda d’això ha de fer encaixar la reflexió del que va passar dissabte amb el disseny de l’estratègia per l’assalt a les Antigues Casernes, a Vilanova.
P- Joan, s’han escapat els primers punts del 2009.
J.CARLES- Si. La veritat és que jugàvem davant d’un gran equip, amb jugadors que dominen l’ 1 contra 1. Habitualment ja és difícil superar-los i nosaltres estàvem justos de forces. El Ton tenia febre i l’he pogut fer jugar molt poc. A més tenim gent a qui li falta xispa… ara hem d’investigar que els passa per poder-ho solucionar. Partits com el de dissabte es defineixen per petits detalls. Ells van sortir a especular i a nosaltres ens va costar molt superar-los, bàsicament per falta de gol.
P- Es va anar també, de més a menys, no, tot i que des de la banqueta vàreu probar-ho tot?
J.CARLES- Si. La segona part va ser molt més fluixa. Segurament quan estàvem entrant en el moment clau ells ens van marcar el 0 a 2 i això ens va fer mal. Realment no vam creure que ho podiem remuntar i tàcticament no vam estar prou discliplinats. I això davant d’un equip amb ofici, que sap fer les faltes quan toca perquè no arribis, va ser decisiu. Ens va faltar, ajudar-nos més.
P- I ara 3 partits, molts compromesos i algún fins i tot decisiu, en 15 dies.
J.CARLES- Evidentment que es pot perdre amb un Liceo. Això no em preocupa. Em preocupa que no estiguem bé nosaltres. I no ho estem prou. I hem de trobar el perquè. Mentrestant el que si que vull fer és agrair a la gent que va venir a les Comes. Era un dia complicat. Encara hi ha coses per comprar. Hi havia la tele amb el Barça de futbol… i hi ha hagut una bona entrada i els ho hem d’agrair molt.
