Aquest dilluns se sabrà amb més certesa l’abast de la lesió que Raül Marín es va fer al pavelló de Cirera de Mataró. El davanter de l’IHC, que havia sortit de titular, es va fer una estrebada a la cama en una jugada fortuita i només va poder estar 5 minuts en pista. Les revisions de la zona afectada hauran de determinar si hi ha trencament i si, per tant, serà baixa pel pròxim partit que els igualadins han de disputar dissabte que vé contra el Lloret. En cas de confirmar-se les pitjors previsions seria la tercera baixa a l’equip després de les de Marc Navarro, que ja és a l’equador de la seva recuperació, i de David Busquets que està molt a prop d’obtenir l’alta i que podria tornar a les pistes precisament contra els costabravencs. A l’espera doncs de valoracions mèdiques el que és una realitat és que l’IHC passa per un moment complicat per culpa de les lesions. L’única part positiva és que ha permés comprobar la bona salut del planter i el magnífic treball que està fent tantíssima gent cada cap de setmana en la base del club. L’últim nom que s’ha d’afegir a la llista d’igualadins que han arribat a la OK LLiga és el de Jordi Casanovas, un habitual en els entrenaments del primer equip del PROINOSA però que fins ara no havia tingut l’oportunitat de debutar. Casanovas és un defensa molt potent, company de lleva del Ton Baliu i que ha estat seleccionat en totes les categories de l’hoquei base ( va formar part per exemple de la llista de pre-seleccionats per l’últim campionat d’Europa júnior). Aquests últims temps el Jordi no havia tingut massa sort amb les lesions i això amenaçava la seva progressió però aquest igualadí, fill d’un home d’hoquei de gran alçada, no només física, no ha defallit i dissabte va tenir la seva oportunitat. 22 minuts, 16 dels quals a la segona part on es va gestar la remuntada, no són una oportunitat qualsevol. El Jordi va donar la cara, va mantenir el ritme dels companys i es va guanyar tenir una data per guardar-la a la memòria, el 28 de febrer del 2009: Mataró 3 – PROINOSA IHC 4.
Per cert del partit de Cirera en quedaran algunes altres imatges. El gran gol de vaselina de Ton Baliu que donava la victòria a falta de 53 segons pel final, l’eficàcia permanent de l’Edu que va tornar a marcar per 24 vegada a la lliga, la serenitat de Creus que va saber jugar amb l’amenaça d’una targeta groga i que va allargar una jornada més, i ja en són 11, el perill de la supensió o la reaparció del canó Pelicano que va ser capaç de muntar el míssil en dues ocasions. I encara millor que tots aquests mèrits individuals l’equip va exhibir una gran capacitat de treball i sacrifici per remuntar un marcador advers, davant un rival que s’ho jugava pràcticament tot en aquesta jornada, i amb l’infortuni de 3 absències destacades. I això sense renunciar a fases de molt bon joc. Com reconeixia el web d’informació mataronina www.capgros.com a la segona part l’Igualada "jugava a la velocitat de la llum".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
