Aquest dilluns li faran les proves a Jordi Creus que determinaran l’abast de la lesió que es va fer dissabte contra el Lloret, just el moment que recull la fotografia de Xavi Estruch. El mateix Jordi ha comentat a la mevaweb el diumenge sedentari que ha passat a casa i les seves sensacions de cara a aquest dilluns: "Bé, he estat tot el dia immòbil, amb gel i antiinflamatoris. Sembla que pot anar bé. Jo ho veurem dilluns".
Amb la baixa de Creus l’IHC acumula 4 jugadors lesionats, encara que un d’ells, Busquets, comença a tornar progressivament a l’equip. Aquesta és una circumstància tremendament negativa en una plantilla de 7 jugadors de pista i que converteix l’Igualada en l’equip més afectat per problemes físics de tota la Ok LLiga. Dimarts a Noia els júniors hauran de tornar a assumir el repte de jugar molts minuts, com ja ho han fet en els dos partits precedents Casanovas i Raja. Tot i el salt que suposa jugar a la Ok Lliga , els nois del planter han complert perfectament amb allò que els demanava Joan Carles: Intensitat defensiva i jugar senzill, sense complicar-se. EL tècnic igualadí, que haurà de fer invents un altre cop aquest dimarts i segurament també dissabte contra el Porto, analitza la plaga de lesions que perseguiex al seu equip quan s’està entrant en la fase decisiva de la temporada (aquest dissabte es juguen l’accés a la final europea, immediatament després arriba la Copa del Rei i, de retruc, només queden 4 jornades per acabar la lliga regular.
P- Estem en una situació que fins i tot es fa difícil de creure. Més de la meitat de l’equip de baixa. Només faltava la lesió del Jordi.
J.CARLES- Que hi farem!. Hem de pair-ho i tirar endavant amb els que quedem. Per sort Busquets va tornant poc a poc. Dissabte va jugar només 8 minuts per precaució. Van ser els últims, quan els rivals ja estan més cansats i en principi hi ha una mica menys de ritme… després gairebé n’hi va haver més i tot, però vaja. Ell en tenia moltes ganes. Però ara ens toca pensar i veure que és el més important i triar. I triem Porto, que hi pugui arribar al 100%. Ens fa molta il.lusió intentar entrar a la final a vuit. Per això a Noia jugarà una mica més, tindrà més minuts, però quan el volem és per Portugal. Mentrestant a Noia lluitarem amb els que som, amb l’ajut dels juniors. Si jo ara fos júnior pensaria que ara tinc una bona oportunitat i estaria preparat per donar el màxim.
P- Doncs, amb ells a la pista, amb un equip joveníssim ens vam merèixer l’empat dissabte.
J.CARLES- De fet, els vam regalar el 0 a 2 i crec que aquesta va ser la clau. Ells tenen molt ofici. Van fer les faltes quan calia fer-les. I a nosaltres ens va faltar una mica de claredat ofensiva. Vam tenir oportunitats, els dos pals, xuts de lluny, alguna bola penjada que no vam acabar d’ajustar… el penal final… Va ser una llàstima.
P- A banda que és una setmana amb dos partits, que ja fa difícil mantenir una bona sèrie d’entrenaments, no sé com es pot seguir treballant amb tantes baixes…
J.CARLES- Si, tens raó. Peqruè el problema va més enllà del partit. Costa molt poder fer bons entrenaments. Els nanos estudien, és difícil de compaginar… però la veritat és que malgrat tot hem treballat força bé. Estic molt content amb el Novas i el Raja, i amb tots els que ens estan ajudant. A més no hem d’oblidar que tenim el Ton amb el canell adolorit, igual que l’Edu que seguiex jugant 50 minuts cada partit… haurem d’intentar equilibrar-ho amb els entrenaments. I hem de ser gunayadors i sortir amb els que tenim amb ganes de lluitar i de buscar punts a Noia i de puntuar a Portugal. Tenim molta il.luisó en aquesta lliga europea i això ens ha d’ajudar a superar-ho tot. Ho hem d’intentar i, tot i que no m’agrada parlar de la sort, tal com van les coses si que haig de demanar que en tinguem una miqueta. Per cert, vull agrair molt a la gent que va venir dissabte perquè van donar suport als nanos, es va veure que estaven amb ells, que estaven satisfets de veure gent de la casa en pista. Així, tots junts, haurem de tirar endavant.
Probablement la imatge que millor il.lustra aquest JUNTS ENDAVANT és la dels representants de totes les penyes de l’IHC dels últims 25 anys a qui es va homenatjar a la mitja part del partit contra el Lloret. Davant el futir més immediat aquesta és lúnica solució. Serà dúr però no queda més més remei que passar-ho i és millor fer-ho junts.
