El Marc és el pal de paller de l’equip. Així, amb aquesta contundència, definia Joan Carles a l’home que porta el volant de l’Igualada actual. Ara fa gairebé dos anys, acabat d’arribar a Igualada, Marc Navarro va enamorar l’afició amb algunes jugades impossibles i es va guanyar un sobrenom que ara se li adapta com una segona pell. El Màgic. "Vàreu començar vosaltres a dir-m’ho. I m’està bé. Sembla que a la gent també li agrada". Ara, a la seva segona temporada al club, el Marc s’ha convertit en un Màgic full time. Ja no són determinades jugades espectaculars, petites meravelles que s’han de prendre en les dosis justes com el caviar. Ara la màgia és constant. des del primer a l’últim segon. És com tenir a la pista un Harry Potter per la velocitat, un Houdini per com s’escapoleix de totes les defenses, un Copperfield fent apareixer i desapareixer la bola, un Li Chan treient-se rivals de sobre a cops de regat… Tots a l’hora. Tots en un sol jugador. De tota manera el Marc és tant exigent que encara troba que fa curt: "penso que a vegades en podria fer més de màgia, sobre tot quan veig el que arriben a fer amb l’estic els dos Rauls".
Marc Navarro té un secret per la seva màgia. Una fòrmula irrepetible. Fa màgia amb dues mans. El Marc és un rara avís en l’hoquei. És dretà i en canvi agafa el pal amb l’esquerra. No sap ni quan ni perquè va començar a fer-ho així. "És una pregunta que em fan quan ho descobreixen i no ho recordo. No en tinc ni idea. És que no tinc la imatge d’un moment que em digués, ho agafo així o aixà". Navarro assegura que mai ha tingut dubtes de com havia d’agafar el pal i que anar amb la mà canviada li ha portat problemes però també avantatges. "Em perjudica a l’hora de poder jugar amb una sola mà, per exemple. Tinc més força a la mà dreta. A vegades quan faig exercicis amb una sola mà noto que potser em falta una mica de toc. Però en canvi crec que em beneficia perquè hi ha menys esquerrans i són més difícils de marcar. I a més em va molt bé en defensa perquè hi ha cops que no hi arribo i em canvio l’estic de mà i aleshores guanyo recorregut i puc mantenir o encara augmentar la força per intentar robar la bola".
Navarro és un cas probablement únic a l’hoquei "no conec a ningú més", però no a l’esport. I el referent no podia ser millor" Nadal, per exemple és dretà i juga amb l’esquerra, ara… ell té moltíssima força també en aquella mà, molta més que jo. A més també és una mica relatiu perquè els d’hoquei herba l’agafen com jo, amb la mà fluixa, per entendrens, dalt. Jo ja no ho puc canviar".
Que aquest dretà que juga amb l’esquerra com si fos la dreta hagi arribat a Igualada té un "culpable". Un iniciador. Es diu Didac Serramià. "Era el meu millor amic, des de parvulari al Col.legi Claret. Em va dir que ell faria hoquei, com el seu tiet. I jo m’hi vaig apuntar. Tenia 6 anys". I com tantes vegades, com marca la tradició qui va fer carrera va ser el que hi va anar d’acompanyant. "El Didac era porter i va jugar amb mi fins a juvenils". Després el Dídac ho va deixar i el jove Màgic va començar la seva peripècia personal. Claret, Horta, Cerdanyola, Mataró i finalment el PROINOSA Igualada. Navarro és un cas clar d’allò que els americans en diuen un Self Made Man, un home fet a ell mateix. Aquesta ha estat només la seva tercera temporada a la Ok LLiga. Abans ha hagut de treballar sense defallir en categories duríssimes i poc agraides com la primera divisió. Joan Carles sempre explica que el Marc destacava a la Primera i que això només ho poden fer alguns elegits. "La veritat és que m’ho he hagut de currar. He arribat tard a la Ok LLiga però no em sap greu. Les coses han anat al ritme que havien d’anar. I el meu pas per primera em va anar molt bé. Considero que ara estic encara adaptant-me a la categoria. No tinc l’exepriència que tenen alguns altres jugadors que han arribat abans com el fenòmen del Ton. Jo encara hi estic prenent les mides.".
Marc Navarro és un Màgic sense mànies" No en tinc. Em canvio sempre igual, sempre faig el mateix escalfament… però més per metodologia, perquè em va bé fer-ho així, no pas perquè pensi que em pot portar sort o mala sort". Navarro mostra a la pista el mateix cap ben amoblat que té a la vida normal. Això li permet afrontar reptes com el del dorsal . El Marc ha heretat, amb total normalitat, el llegendari 4 de Santi Carda. "És un autèntic mite de l’Igualada i de l’hoquei. Ja m’agradaria algún dia arribar a la meitat del que va ser ell i del que va arribar a guanyar". De fet aquest comentaris elogiosos de Navarro no són estranys. "De petit era l’Igualada era l’equip que més m’agradava. És fàcil d’entendre. La gent s’apunta al cavall guanyador i el bó en aquells moments era l’Igualada. Jo soc de Barcelona i hi havia molts seguidors de l’IHC. De fet encara ara em trobo gent que em demana samarretes perquè l’Igualada és el seu club. El Màgic diu que està genial a Igualada. És un club molt còmode, que es nota que ha guanyat moltes coses i que sap portar als jugadors" I el seu gran desig. Ampliar la vitrina de copes del carrer Capellades. "Guanyar un titol. Aquest és el meu gran desig. Això i poder jugar un mundial.
Marc Navarro, un jugador elegant (em costa molt definir-me) amic dels amics i boig dels esports "De tots. L’hoquei ens limita una mica però tennis, futbol… no et diré si soc bó o no…L’Igualada disfruta d’un llicenciat en INEF que ja té el doctorat assegurat en màgia amb patins.
