Era un 7 de Maig i el jugador del Lloret, Rodri, va fer cruixir alguna cosa més que el lligament intern del genoll esquerra de Jordi Creus quan li va caure a sobre. En realitat va alterar una progressió impressionant que amb aquella lesió es veia interrompuda durant diverses setmanes. El PROINOSA Igualada va haver d’afrontar sense un dels jugadors més decisius dues de les 3 competicions a les que aspirava: la Champions i la Copa del rei. Era només l’últim mal de cap per Joan Carles. Abans ja hi havia hagut les baixes de Navarro, Marin i Busquets. Un cop molt fort, potser definitiu, a la temporada tot i que en realitat els júniors, Casanovas, Raja, els Muntané… van assumir perfectament el repte d’haver de subtituir el 50 % de l’equip en pistes com la del Noia, Liceo o Porto..
Més enllà de la demostració de la fermesa de la base de les Comes, l’equip es va veure privat d’un Creus que havia anat agafant protagonisme en el joc gràcies a la seva alta qualitat individual i al seu caràcter guanyador. Dues característiques que va saber veure ràpidament l’entés públic de les Comes que va acabar absolutament rendit a un jugador que abans havia enamorat al vestidor amb la seva simpatia natural i la seva facilitat per ser a la sala de màquines de totes les animacions.
A la pista, un home dur en defensa, imparable en les penetracions, especialment quan cargola a una sola mà, i d’una visió i velocitat de passi privilegiades. A fora, un engrescador nat. Ho han notat els membres de la Penya que han acabat tenint en ell un dels enllaços principals amb el primer equip. Aquesta és una de les qualitats del seu caràcter, la disponibilitat. Sempre a punt. Per qui sigui. Per l’equip, pels seguidors o pels mateixos periodistes.
El seu caràcter. Aquesta és una de les millor armes del Jordi. També podria haver-ne estat el seu principal hàndicap. La fama de jugador mirat amb lupa pels àrbitres el precedia. Però el Jordi l’ha desmentit amb una autoritat extraordinària. Aquell 7 de Maig Creus va tornar a pista absolutament coix. Ho va fer per tocar la bola dos cops en un servei de falta, rebre dues targetes grogues i arribar finalment a la sisena blava que havia estat evitant durant 12 jornades completes. Tot un rècord que la temporada vinent haurà d’intentar millorar vist el canvi de reglament quer se’ns ve a sobre. Igual que necessàriament millorarà el seu ja de per si alt rendiment. Sempre que les lesions s’agafin, per fi, unes llargues vacances.
