…una mica de temps i ho serà. Segur. Aquesta va ser la resposta d’un molt important jugador del FC Barcelona, (segurament el més important), quan en abandonar el pavelló de les Comes després de 1 a 5 se li va comentar que, com a mínim en aquella ocasió, l’IHC no havia fet bó el seu pronòstic que els igualadins serien un dels rivals en la lluita pel titol, un dels que més temia en tota la Ok Lliga. La reflexió del davanter blaugrana feta al primer toc, mentre caminava pel passadís de sortida de les Comes, és oportuna i senzillament realista. No només el pas pel Tourmalet és un mal de cap que s’ha d’afrontar cada temporada (encara que no tingui com aquest any el plus de ser de manera consecutiva) sino que hi haurà de passar tothom més tard o més d’hora. Aquí el problema és precisament el temps. Que aquests reptes tant exigents arribin quan l’equip encara s’està rodant. I és que encara que la base de l’equip sigui la mateixa que la temporada passada el fet que hagin arribat dos jugadors nous obliga a passar altre cop per un rodatge. No podem oblidar que hi ha moments que a la pista hi ha el 50% de jugadors que estan en procés d’aclimatació als nous sistemes i exigències de l’equip i que això per força s’ha d’abar de pulir (tot i que l’enorme qualitat dels jugadors ho està agilitant, sens dubte) . Per tant és qüestió només de temps perquè l’engranatge funcioni sense sotracs importants. Això no treu que s’hagi de treballar l’efectivitat i que la necessitat d’enfortir la fermesa al darrere sigui una evidència. Però l’equip ha de seguir en la línia de compromís i exigència que ha mantingut fins ara. Tant col.lectivament, com individual.
I pel que fa al famós Tourmalet, vista l’extrema dificultat que presenta, acaba sent millor prendre-s’ho com una oportunitat més que com una condemna. Tot el que es pugui arribar a arrebassar en aquestes jornades serà un premi, una recompensa pels patiments viscuts. I per buscar una dada que ajudi a passar millor aquestes hores de reflexió (els jugadors tenen festa fins dimarts), en trobem una d’engrescadora: La temporada passada L’IHC visitava el Palau Blaugrana després d’haver perdut contra el Reus també per 5 a 1 en un dels pitjors partits de la temporada. En aquell moment la sensació era la destar vivint alguna cosa semblant a un Tourmalet i a la seva terrible sentència de zero punts en dos partits. En canvi els igualadins es van revoltar contra això (com sempre reivindica Coco bariles res està escrit i van fer al Blaugrana un dels millors partits de les últimes temporades i van aconseguir la gesta de derrotar al Barça a la seva pròpia pista. Ara un any després (allò va passar del 21 al 25 d’Octubre) els protagonistes estan canviats però la història permet tenir un somni per realitzar, un repte per aconseguir, un clau on agafar-se. Sigui rogenc o no, tot dependrà més de la nostra força per agafar-nos-hi que no pas de si crema o no.
