11 de Maig del 2003. Un tir en misto de Facundo Salinas que s’escola per sota del cos de Jaume Llaverola a la tanda de penals impedeix a l’Igualada Hoquei Club d’obtenir la 7ena Copa d’Europa que havia tingut a la mà durant 48 minuts. Aquella famosa lesió de Montferri complementada per un arbitratge molt casolà li va permetre al Liceo d’empatar el 0 a 2 que hi havia en el marcador. La loteria dels penals van fer la resta. Ara 7 anys després els jugadors arlequinats tindran l’oportunitat de passar comptes amb la història. L’IHC tornarà a disputar una Final Four després d’una autèntica exhibició a les Comes. Només un dels jugadors de la plantilla actual formava part d’aquell equip que va jugar l’última final europea. El davanter Edu Fernàndez autor de 4 gols dissabte davant del Giovinazzo italià.
P- Es patia per una remuntada quan al final amb els teus gols n’hi hauria hagut prou.
EDU- Si. si. Molt content. Perquè estàvem convencuts que podíem capgirar el marcador. De la manera que vam començar el partit estava segur que girariem l’eliminatòria.
P- I és que vàreu començar endolladíssims. Amb una intensitat increïble, amb la banqueta vibrant com mai, amb el públic empenyent. Tu amb 4 gols. Un d’aquells dies per recordar.
EDU- Si, si. Estem molt contents. Estic molt agrait a tot el col.lectiu. El primer és un gran passi del Ferran, el segon un gran passi de l’Enric, el tercer un rebot que queda allà mort i bé, el quart per tancar el mambo que feia temps que no se’n veia cap aquí . Quan anàvem guanyant 6 a 0 ho hem dit que si en podem fer 8 en feiem 8. A més els júniors també van guanyar el seu partit i es van classificar pels campionats de Catalunya. Dissabte va ser un dia rodó. I poder-ho celebrar a casa amb tota l’afició és més especial que si haguessim jugat allà i ens haguessim classificat fora.
P- Tornem a jugar una final europea. Toca gaudir-la al màxim. I si podem anar passant entrebancs.
EDU- Si, si. Allà anirem partit a partit. Anirem a disfrutar la semifinal i bé si tenim la sort de fer un bon partit i de passar ja ens preocuparem per la final.
P- Com es pot traduir això a la Ok Lliga?
EDU- La veritat és que dels últims 4 partits n’hem empatat dos, n’hem guanyat dos, i ara esperem que el pròxim partit que serà aquí contra el Vilafranca ens el puguem endur i puguem anar escalant posicions a la classificació que és el que busquem. Ens agradaria quedar més amunt. I sobre tot intentar tornar-nos-ho a passar bé com dissabte.
