P- Jordi. Al final va arribar el moment que ningú desitjava. El de l’adeu. Com el recordes?. Aquella volta d’honor amb la gent aplaudint-te. Que vas sentir en aquell moment?
CREUS- Bé. Molta emoció. Han estat dos anys a Igualada molt bons. A nivell personal. A nivell esportiu no tant potser. Però molta satisfacció, content i molt agrait.
P- Que li dones a la gent que la tens a la butxaca d’aquesta manera?
CREUS- No sé.. És recíproc. Jo ho intento donar tot i amb l’afició molt bé. Amb alguns d’ells, més que relació esportiva ja la tinc personal. M’emporto moltes coses. Hi ha hagut un feedback molt interessant i és el que queda. Perquè al final els jugadors van i venen però queden les persones i jo m’emporto molts amics d’aquí.
P- Això i la força d’un vestidor que ha estat molt unit sempre, nol?
CREUS- Si, si. Em quedo amb els amics que he fet i em quedo amb el vestidor que he tingut que els dos anys ha estat excel.lent. Excel.lents persones i m’emporto grans amics i això és el més important.
P- Recordo quan vas arribar es parlava molt del teu caràcter, de la capacitat de posar-te l’equip a l’esquena… això ho has hagut de demostrar en dos anys molt complicats. El primer perquè era el teu primer i el segon perquè les coses no han acabat d’anar… però sempre has donat la cara.
CREUS- Si, Has sigut dos anys molt bons a nivell personal. Jo he intentat aportar tot el que he pogut. A vegades millor, a vegades pitjor. Però he intentat ser jo mateix des d’un principi … i res molt agrait i molt content.
P- I ara Vilanova.
CREUS- Si. Ara Vilanova. Un pas més en la carrera esportiva. Espero tenir sort i seguir creixent.
P- Sabem que portar moltes samarretes sota de la que toca pot fer calor, però nosaltres sempre et veurem portant sota la nostra.
CREUS- Je, je, je… moltes gràcies. Molt agrait.
