P- Albert, vas acabar la temporada jugant. Et vam veure amb molt caràcter a la pista… I si, et van fer dos gols però vas fer aturades de molt de mèrit en contres molt clares.
LÒPEZ- Si, era cabreig, però era cabreig amb mi mateix . Perquè et passes tot l’any treballant i et surten més o menys bé les coses als entrenaments, però a la pista costa molt al principi i sempre es noten una mica els nervis.
P- En vas tenir?
LÒPEZ- Si, igual que el dia que vaig debutar amb el Wimmis. Ja em va passar.
P- Però a mesura que va anar passant el partit et vas anar trobant millor, no?
LÒPEZ- Si, si. Anar tocant pilotes, anar parant i com més pilotes toques més segur et trobes.
P- Com valores la temporada?
LÒPEZ- Bé, sempre diuen que dels anys més difícils és quan més se n’apren, no?. Aquest any la gent que hem estat aquñi n’hem aprés moltíssim, coses que ens serviran segur pel futur. A tots.
P- I ara arriba Llaverola.
LÒPEZ- És una oportunitat per aprendre. Està clar que si els porters que estarem al primer equip no progressem és que tenim un problema.
*
