P- Ivan, perque vam ser un equip de dues cares a Vic?
I. SANZ- Sincerament no ho sé. No soc capaç de respondre a la teva pregunta. És una cosa que ens ha passat massa cops aquesta temporada: Vic primera volta, Reus, Vendrell, Blanes … És la mateixa història. Sortim poc posats en el partit fins que ens veiem per darrere en el marcador. Aleshores reaccionem i fem tot allò que sabíem que havíem de fer. Mostrem caràcter, intensitat, convicció, sacrifici… Però reaccionem massa tard i no som capaços de donar la volta al resultat. Dissabte en va ser un exemple més. 3 a 4 minuts molt bons i a partir d’aleshores baixem la intensitat en defensa, la concentració … fins a arribar 3 a 1 al descans. En el segon temps sortim a tope, apretem al rival, tenim ocasions… però ens falta encert per poder donar-li la volta. Per què no sortim des del principi així?. No ho sé. L’únic que et puc dir és que la responsabilitat és meva. Tenim uns jugadors amb qualitat, que estan compromesos amb el porjecte, que intenten donar sempre el millor… no tinc cap dubte sobre ells. Per tant si l’equip no és capaç de sortir suficientment posat i de mantenir la intensitat i la concentració durant els 50 minuts la responsabilitat és meva per no ser capaç de transmetre-ho als jugadors. Per no ser capaç de motivar i endollar l’equip. No he estat capaç de corregir aquest hàndicap de l’equip i per això he d’assumir la meva responsabilitat i treballar per corregir aquest problema. El dia que aquest equip sigui capaç d’unir a la seva qualitat, una intensitat i concentració màxima, una convicció i determinació absolutes, una capacitat de patiment extrema i un desig de no ser vençut insuperable… aquest dia, aquest equip farà grans coses. El dia que siguem capaços de defensar cada bola com si fos l’última, el dia que siguem capaços de jugar cada minut com si fos el més important de la temporada … aquell dia aquest equip farà parlar. Jo confio en aquests jugadors, sé que ells volen arribar aquest dia. La meva responsabilitat és guiar-los, és ajudar-los a arribar. Fins ara no ho he aconseguit. No he estat capáç d’aconseguir-ho… però no descansaré fins fer-ho, perque aquests jugadors, aquest equip i aquest club s’ho mereixen.
P- Aquest és el segon cop aquesta temporada que perdem per més de dos gols. Per tant alguns dèficits en defensa, un element tant important per a tu.
I.SANZ- La resposta a aquesta pregunta està parcialment en l’anterior. A nivell tàctic la defensa va ser correcta. No vam fer grans errors. Vam controlar bastant bé els punts forts del Vic i vam estar ben posicionats. Però amb això no n’hi ha prou. Ens va faltar aquest punt d’actitud d’intensitat, aquesta capacitat de defensar cada bola com si fos l’última,… Ens falta cor i capacitat de patiment al darrere…aquesta actitud de llançar-se a terra per parar un tir del rival… aquesta capacitat de lluitar qualsevol bola dividida amb determinació, aquesta capacitat de reacció per fer una ajuda intensa i ràpida al company, aquest desig de defensar. Si volem fer alguna cosa, necessitem defensar cada jugada com si ens hi anés la vida. Els 3 gols que encaixem a la primera part són clarament evitables i són un exemple perfecte d’això que dic. Necessitem fer un pas endavant en la nostra actitud defensiva. I, com ja et deia abans, no tinc el més mínim dubte que els jugadors volen fer-ho… així que és la meva responsabilitat aconseguir que ho facin.
P- Ara toca concretar tot el que ens va faltar per intentar-ho trobar contra el Reus.
I.SANZ- Crec que les meves respostes anteriors donen resposta a això. El talent hi és, necessitem més cor. Necessitem més desig de victòria, més capacitat de patiment, més solidaritat i cohesió, més caràcter, més convicció, més concentració… Diumenge tenim l’oportunitat de demostrar que som capaços. Tenim l’obligació de fer que la gent que vingui a les Comes se senti orgullosa del sedu equip. Estic completament convençut que aquests jugadors ho faran. Ells volen aconseguir-ho més que ningú. La meva missió és guiar-los correctament.
