"Aviam com van les coses". D’aquesta manera acabàvem l’entrevista amb Enric Torner ara fa pocs dies quan li preguntàvem pel futur. Feia dies que club i jugador parlàven de la possibilitat de renovació (que tenia el vist i plau del tècnic, Ivan Sanz) però finalment el davanter de Tordera ha decidit buscar sort fora de les Comes. Torner jugarà al Lloret amb la il.lusió de retrobar el seu millor joc i d’ajudar a l’equip de la Selva a pujar altre cop a l’Ok LLiga.
P- Enric, al final has decidit marxar. Per què t’has decidit per això?
TORNER- Bé. Bàsicament per retrobar-me amb mi mateix. No és que a Igualada no ho hagués pogut fer, però crec que la millor manera és tenir molts minuts. No dubto de la confiança de la junta, ni del mateix Ivan, però crec que feia dos anys que no estava al meu nivell i no m’ho passava bé i necessitava recuperar la confiança. No me’n vaig per motius econòmics, ni perque m’hagin tractat malament, tot el contrari. Tothom ha estat magnífic amb mi. M’han tractat perfecte, no m’ha faltat mai de res, però necessito recuperar sensacions.
P- Deixes molts amics al vestidor
TORNER- Si, moltíssims. Si una cosa m’emporto és això. En aquests dos anys hem tingut un equip potentíssim i potser no han sortit les coses prou bé. Però més enllà d’això, haig d’estar agraït perque tingut la sort d’estar amb un gran entrenador i amb uns jugadors boníssims. I el millor és que sobre tot són amics. I mantindré el contacte amb ells, segur. De fet, seguiré entrenant amb ells fins al final de temporada. I encantat. Encantat d’aprofitar fins a l’últim moment el gran entrenador que tenim i els companys que he tingut.
P- Com et plantejés l’etapa que ara obres a Lloret?
TORNER- Bé, si es pot pujar, pujar. No m’importa anar a primera, no em suposa un pas enrere. Ara el que haig de fer és tornar a ser l’Enric, com et deia en aquella entrevista. HI estaré un any, espero que recuperaré el meu millor joc i potser en un any tornaré a estar a l’Ok LLiga. Pot ser és arriscat, però qui no arrica no pisca diuen, no?
P- Te’n vas sense tancar la porta a tornar.
TORNER- Això mai. És que com et dic aquí m’han tractat perfecte. No tanco portes.
P- Doncs és el mateix que va dir Pelicano quan va marxar a Itàlia i ara el Raül ha tornat.
TORNER- Doncs mira. Potser no seré el primer… ni l’últim.
P- Sense tu com queda l’equip?
TORNER- Continuaran igual de forts. Són espavilats. Són jugadors de gran nivell.
P- I als aficionats que els dius?
TORNER- Bé. He estat dos anys aquí i sempre m’han donat suport. Mai no he sentit res dolent de mi. De fet, els demano disculpes perque la decisió potser és egoista. És que necessito recuperar-me. Ho he fet perquè no estic content de mi mateix i del que he donat. Però no tanco cap porta.
