P- El moment “xocolata” de la temporada?
D. CARLES- Clarament el meu debut a Vendrell, on l’Ivan em va donar uns minuts per jugar. No m’ho esperava i em va fer molt feliç, estava molt il·lusionat pel moment.
P- El dia “vinagre”?
D. CARLES- El final de la temporada. Aquells dies vaig estar un pèl fotut del canell, i entre examens finals i Selectivitat no vaig poder entrenar. Porto molt temps parat i ja vull tornar a començar.
P- Broma més repetida?
D. CARLES- Uf, n’hi ha tantes… No en recordo una en concret. Tots són molt bromistes, hi ha un clima boníssim dins el vestidor!
P- Bromista més repetit.
D. CARLES- El Jaumet i el Ton en són dos dels que més, però tots diuen sempre la seva
P- No pòdia parar de riure quan…
D. CARLES- El Jaumet en feia alguna de les seves. He disfrutat molt aquest any amb ell.
P- Volia que se m’empassés el terra…
D. CARLES- Quan estava escalfant a Vendrell apunt de sortir a la pista. El públic cridava, el clima de tensió, els petits nervis abans d’entrar a la pista… Però s’ha de dir que no ho canviaria per res del món!
P- El rei de la tecnologia a l’equip és
D. CARLES- Ho són tots! Tots tenen Iphone em sembla, no n’hi ha ni un que no! Fins i tot el Martí i el Francesc em sembla que en tenen!
P- I el més “antic”
D. CARLES- El Ton, Jaumet i Edu que han fet molts anys a l’Igualada i s’hi han format des de petits.
P- I tu, Facebook o twitter.
D. CARLES-Tinc les dues coses, tot i que el twitter no el faig servir. El facebook és molt útil, per parlar amb els amics i estalviar telèfon, que sinó me’ls tallen a casa!
P- El més ràpid dels companys.
D. CARLES- Tots són rapidíssims, però sobretot en Marc, Ton i Edu, sempre em deixen clavat!
P… I un cop acabat l’entreno?
D. CARLES- Tots van ràpid. Sempre hi ha ganes de tornar a casa, estirar-te al sofà i sopar tranquilament. Sobretot quan hi ha partit del Barça!
P- El més murri?
D. CARLES- Potser el Ton, té una anticipació bestial. Abans de fer qualsevol cosa ja sap el que faràs. M’agradaria tenir aquesta característica, per això m’hi fixo molt amb ell. També el Ferran, són dos jugadors excepcionals!
P- El més “morro”
D. CARLES– El Jaumet sense dubte. Aquest any, a part de treballar moltíssim, sempre hem rigut molt amb les seves bromes.
P- La jugada que més admirés dels companys és de…
D. CARLES- En tinc moltíssimes. Les entrades des de darrere del Marc i el Ton, la tècnica del Ferran, Raúl i Torner, que en atac mai saps què et faran o per on et sortiran, la manera de treballar de l’Edu, sempre està allà, sempre t’agafa el rebot i sempre et guanya l’esquena, no para mai!
P- El teu idol a l’hoquei?
D. CARLES- Un ídol concretament no. Sempre et fixes amb els més grans. M’agrada molt concretament en Panadero i Borregan del Barça, una barreja d’aquests dos crec que seria el jugador perfecte. Però n’hi ha molts més, sempre et fixes amb detalls dels altres, no acabaria mai!!!!!
P- Un lloc impossible on t’agradaria posar-te els patins?
D. CARLES- El lloc m’és igual. Me’ls voldria posar en alguna final Europea o en uns Olímpics (L’hoquei es mereix ser Olímpic), seria el més gran des del meu punt de vista.
P- Un lloc on t’agradaria treure-te’ls i no fer res?
D. CARLES- No me’ls voldria treure mai. Sempre en vull més, i més. Però me’ls treuria després de guanyar alguna cosa molt gran, i poder pensar en el que s’ha fet, en allò que s’ha assolit, tranquilament, amb calma.
P- Si no hagués jugat a hoquei, seria …
D. CARLES– Si no hagués jugat a hoquei “no seria”, directament. Ho porto a la sang, des de petit que pujo amb un stick a la mà, i espero fer-ho durant molts anys.
P- La celebració somniada d’un gol especial?
D. CARLES- Als Campionats. Els 3 primers partits vem guanyar als 3 grans, Tordera, St.Feliu i Reus. Ningú s’ho esperava i van ser celebracions molt importants i especials. Ens abracàvem tots i no ens crèiem el que estavem fent. Aquesta temporada han estat tots especials, la millor des de que judo a hoquei.
P- Aquest estiu, mar o Muntanya?
D. CARLES- M’agrada més el mar, tot i que vaig a tots dos llocs. Prefereixo sol i poder-te refrescar a la platja!
