En un dia tant intens com aquest 20 d’Octubre, amb de l’alçada de la d’Eta abandonant la lluita armada o de la mort de Gadaffi linxat pels revolucionaris a Libia, un petit club d’un esport petit ha seguit treballant, en silenci, fugint dels titulars però posant tot l’esforç per algún dia poder-los escriure amb les lletres gran de l’alegria compartida amb els aficionats. Són els jugadors de l’IHC que s’estan matxacant des de fa dos mesos per aixecar la millor construcció possible. La d’un col.lectiu sòlid i conjuntat, solidari i ambiciós, dur i alhora flexible. En definitiva, la d’un EQUIP amb majúscules, a partir dels fonaments de la tàctica col.lectiva i amb els acabats de les qualitats individuals de cadascú. Els IHC volen fer un 10X1 (que passa a ser 1X10), molt en la línia dels mosqueters de “tots a una” i adaptant a mida la filosofia dels castells: Dins de la pista s’aixeca la torre i des de fora es fa la pinya.
Els arlequinats, doncs, es transmuten en moixanguers. I aquests fant el mateix a l’inrevés. Diumenge intentaran fer d’hoqueieros i marcar gol amb el 4 de 8, el 2 de 7 o el 7 de 7, que tenen previst aixecar. Serà a les 12 del migdia a la plaça de Pius XII . I per si no hi ha prou contacte entre dos “equips” que s’admiren, es respecten i s’ajuden, a plaça hi podreu trobar un home fonamental en l’actual primer equip de l’IHC, Antoni Esteban, l’alter ego de David Figueras en la missió de fer de delegats “salva-tot” dels jugadors igualadins. I també moixiganger de pro. Si voleu més informació del repte de diumnege ho podeu seguir a twitter a #johisere
