L’Igualada HC comença la primera de les quatre setmanes d’aturada abans de rependre la competició oficial. Els arlequinats que faran una setmana de treball especialment físic han perdut aquest dilluns el quart lloc de la classificació en benefici d’un Reus que s’ha imposat al Noia a domicili per 3 a 4. Més enllà de les classificacions puntuals (ara l’IHC és cinqué) el que més interessa és la lectura que en fa el vestidor del partit de diumenge.
P- D’entrada Ivan vam salvar un punt.
I.SANZ- Si, si. És un punt tremendament important per l’equip. Hi ha molts motius per considerar-ho així. Primer pel punt en si. El partit és d’aquells que és molt, molt bó guanyar. I que és extremadament important no perdre. És un rival directe. El tens a dos
punts i si et guanya se’t posa per davant. Tot i que buscàvem els 3 punts, era un partit important i si no en sumes 3 com a mínim que no els sumin ells. Només per això ja ho hem de considerar positiu. I després per les circumstàncies.
Trobar-te 0 a 3 i amb un rival de l’experiència del Blanes que saben jugar molt bé amb el marcador a favor … trobo que vam fer un esforç molt gran al final i vam salvar un punt, que premia l’esforç que vam fer fins al final.
P- L’inici de la segona part vam començar freds i va estar a punt de costar-nos el partit. Després vam fer una despesa física molt gran.
I.SANZ- Si, a l’inici de la segona part vam cometre dues errades …
P- Una d’elles amb relliscada inclosa.
I.SANZ- Potser si. Pot ser que el Raül rellisqués. No ho sé segur. Sigui com sigui davant hi havia el Jepi Selva que és un jugador molt bó en l’1X1 que va definir d’una manera fantàstica. I després un mal replegament, un error en un contratac igual que a la primera part, i bé… un equip amb la qualitat del Blanes són errors que es paguen molt
cars. No en vam fer molts, però els vam pagar molt cars.
P- Diumenge va jugar el Dani de titular per primer cop. I era davant del seu ex-equip. Tenen relació les dues coses?
I.SANZ- Bé. En part si i en part no. Sabia que li faria molta il.lusió i quan un jugador està treballant tant bé com el Dani, que està fent un esforç tant gran per adaptar-se a l’equip i per aportar cada cop més coses. Que de moment està tenint minuts però no tants com voldria, i enlloc de queixar-se o ratllar-se, el que fa és ajudar l’equip, aportar més, lluitar i esforçar-se… donc bé, ja feia dies que estava rumiant un partit per donar-li l’entrada i el de diumenge era un dia adient. I va ser el partit més complet que el Dani ha jugat fins des que va arribar a Igualada.
P- Contra el Blanes també va destacar la força de la veterania d’un Rocasalbas que sabia que tenia el partit al seu estic en el penal.
I.SANZ- El Roger últimament està encertat aquí. Va marcar amb el Vic, amb l’Alcoi, també diumenge… Sabem que l’hoquei actual la pilota aturada és determinant. Per sort aquest any tenim en Roger que té molta confiança i va aconseguir marcar. Crec que la clau és que tira amb tota la convicció que anirà dins i ens va permetre salvar un
punt.
P- I ara què?. Perque ve una pausa molt llarga.
I.SANZ- És complicat de planificar. Farem una espècie de mini-pretemporada. Aquesta setmana farem un treball predominantment físic. El Francesc serà l’encarregat de planificar i portar la setmana. Després farem una setmana una mica de festa per recuperar físicament i mental i després tindrem dues setmanes per preparar el següent partit a Voltregà. La primera d’aquestes setmanes farem un treball bastant de millora tàctica per superar errors nostres i afegir nous conceptes al nostre model de joc. I la segona ja treballarem específicament elpartit de Voltregà que és una pista molt complicada. Mirarem de recuperar i millorar per afrontar una segona part de la temporada per fer millor les coses.