CONTINUA DE LA NOTÍCIA ANTERIOR…
(El següent article és fruit del treball d’un grup de periodistes que en cap cas representen l’opinió oficial de l’IHC, tot i que aquest blog i la pàgina web oficial del club estiguin connectades)
Foto Oriol Sebrià
La derrota de l’IHC a les Comes contra el Calafell és d’aquelles que fan mal. Pel que suposa (quedar en mans de tercers per entrar a la copa) i per com s’ha produit (després d’un esforç titànic per recuperar un 0 a 3 i, quan això s’aconsegueix, ser víctima d’un sabotatge arbitral per aplicació de la maleïda llei de la compensació). A l’espera del Vic-Shum d’aquest dilluns el partit qualificat de “la final del final” ha acabat sent un matx-point fallit que té diverses claus interrelacionades:
1- L’IHC és responsable de la classificació que ocupa. 1 punt en 3 jornades és un balanç migrat i la raó de deixar escapar una classificació matemàtica que fa unes jornades estava a l’abast dels arlequinats (per exemple amb el 2 a 2 a Maçanet). En el partit d’avui els igualadins han fallat massa a la primera meitat i després han hagut d’anar a remolc. De fet els 3 gols visitants han vingut en jugades que havien estat profusament analitzades durant la setmana. Se sabia qué faria el Calafell i malgrat tot ho ha pogut fer (una pilota penjada a l’àrea, un bloqueig a la frontal i una pilpota aixecada a l’escaire). El Calafell, que ha fet un partit molt seriós, ha tret or de les seves oportunitats.
2- Sense jugar bé a partir del 0 a 3 i especialment a la segona part els d’Ivan Sanz han protagonitzat un bombardeig impressionant de la porteria del Calafell. Amb rematades des de tots els punts de la pista, amb entrades interiors, amb boles al ferro (4)… I és allà on ha aparegut un immens Albert Dalmau que ha salvat al seu equip de la remuntada. L’ex-IHC (això d‘ex és relatiu per un encara soci de l’entitat que demostra ,dia si dia també, la seva estima al club) ha fet 15 aturades de gol a la primera meitat i 25! a la segona i amb la seva actuació ha arribat a desesperar a jugadors i aficionats.
A la primera part només Dani Rodriguez (bon partit del de Sant Hipòlit) ha aconseguit batre Dalmau amb un remat exterior arran de pista. Podria haver-ho fet un altre cop amb una FD en la qual ha mogut excel.lentment al porter visitant però quan tenia la porteria a l’abast ha relliscat (la pista estava un punt insegura).
A la segona els igualadins han apretat encara més i portats per un Baliu descomunal han arribat a posar-se 2 a 3 gràcies a una FD que Formatjé ha enviat a l’escaire. Amb el 2 a 3 el partit s’ha tornat a asserenar una mica (sense que això vulgui dir menys intensitat en els atacs igualadins). El gol es respirava a les Comes. I ha arribat amb un error arbitral que en ell mateix portava afegida, malhauradament, la penintència.
I 3- Gòmez ha marcat un penal més que rigurós en una caiguda de Rocasalbas. Era de fet una primera compensació per una FD per una falta anterior, 10 d’equip de l’IHC, també difícil d’explicar (Roger Fernàndez molt segur un altre cop l’ha aconseguit aturar). En Rocky no ha fallat a la cita dels gols decisius i ha fet el 3 a 3 amb un remat ras que ha superat Dalmau. Quedàven 4 minuts i s’havia fet el més difícil. i quedava encara temps per intentar capgirar el marcador. Però Gòmez, sentint-se culpable del segon error (aquell nascut per arranjar el primer) ha acabat fent el tercer. Ha assenyalat penal perquè ha vist com “li tocaven un estic dins de l’àrea”?. A qui? Com? Quan?… Senzillament: la tercera compensació. Coy ha fet un llençament magistral, li ha donat 3 punts al seu equip i ha allunyat l’IHC de la Copa.
Ara ,que els clubs estan plantejant un pols a la FEP i estudien organitzar les seves pròpies competicions (a l’estil ACB) serà hora que també muntin el seu propi col.lectiu arbitral per evitar que segueixin actuant com a senyors feudals amb dret de cuixa. Potser si començen a notar que ja no són intocables i que s’està preparant un hoquei professionalitzat començaran també a actuar amb més rectitud, honradesa i justicia (sense vendettes personals, ni odis ni envejes, com en aquest cas).
IGUALADA HC 3 (1/3) R.Fernàndez, Navarro, Rocasalbas (1), Pelicano i Formatjé (1), equip inicial. Edu, Dani (1), Baliu. Larios i Vera.
CALAFELL 4 (3/1) Dalmau, Coy (2), Pujadas(2), Vergés i Sito, equip inicial. Romeu, Aragonés, Dani Lòpez.
GOLS: 0-1 Pujadas (m 4), 0-2 Coy (m 9.32), 0-3 Pujadas (m 11.50), 1-3 Dani (m 18.40). SEGONA PART. 2-3 Formatjé FD (m 5.18), 3-3 Rocasalbas penal (m 19.40). 3-4 Coy penal (m 21).
INCIDÈNCIES: 300 espectadors a les Comes (entre ells els familiars dels ex-igualadins del Calafell). Àrbitres: (àrbitres?) Gomez i Lopez.
ENSURT PER UN COMENTARI A FACEBOOK
Jugadores, cuerpo técnico, junta directiva, socios y afición del Igualada… No puedo hacer otra cosa que pediros perdón. Es momento de tomar decisiones.
Aquest comentari d’Ivan Sanz penjat al seu perfil de facebook ha fet aixecat les alarmes entre els seguidors de l’IHC. De fet no són més que la punta de l’iceberg d’una duríssima autocrítica personal que l’entrenador arlequinat ha fet en una entrevista que la mevaweb us oferirà demà. Però aquest diumenge a la tarda el president de l’entitat, Manel Buron, ha assegurat en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que en cap cas s’han plantejat cap canvi en la direcció tècnica del primer equip. Buron ha explicat que ha parlat un moment amb Sanz en acabar el partit i que s’han emplaçat per trobar-se aquesta setmana però que tenen plena confiança en el tècnic, que està treballant magníficament en aquest any i mig que porta al club, i que amb tota seguretat Sanz es referia a maneres de treballar o de plantejar els partits quan parlava de “prendre decisions”.
AMARGA DERROTA
El IHC perd les opcions per la copa de la Reina
Enric Bernadas | Les igualadines van sentir la fredor del pavelló de Les Comes en la part inicial del partit. Les egarenques van aprofitar els primers vuit minuts i mig per posar-se amb un profitós 0 a 3 al marcador.
El bon joc desplegat per les noies d’en Joan Antoni González (Pirri), va tenir el seu premi quant a manca de tres minuts per el descans la Raquel rematava una bola a l’interior de l meta visitant. Tot i els esforços de les igualadines per retallar més les diferències, es va arribar al descans amb el marcador de 1 a 3.
La represa del partit va a tornar a portar alegries locals, tant sols un minut desprès de l’inici de la segona part, altre cop la Raquel assolia el segon gol per les noies del IHC. Amb molt de temps per davant, les igualadines es van llençar a l’atac. Una mica precipitades van tardar cinc minut en assolir l’empat de mà de la Maria. A partit d’aquí els incomprensibles errors arbitrals van trencar el partit de nou. Primer donant un gol a les visitants que en cap cas havia entrat, posteriorment ensenyant una targeta blava a la Maria que donava una falta directa que transformaven les del Vallès en el 3 a 5. Posteriorment el col·legiat anul·lava un gol visitant que havia entrat clarament i xiulant un servei de dos inexistent (la llei de la compensació). Altre cop les jugadores igualadines retallaven distàncies amb un altre gol de la Maria en transformar un clar penal per peus dins l’àrea. Les ganes que hi van posar les jugadores igualadines no van servir per poder assolir ni tant sols l’empat. Una gran decepció per les igualadines que volen passar pàgina ràpidament i pensar ja en l’últim partit de la primera volta i la possibilitat de classificació al final de la temporada per la copa d’Europa de clubs.
El proper partit serà: El dissabte dia 11 de febrer a les 18h. al pavelló de la Algodonera del Biesca Gijón.
