La molt necessària i vitamínica victòria de diumenge contra el Reus ja té a qui ser dedicada. A l’Àneu Estruch i Torres, la filla del vicepresident de l’IHC Xavi Estruch i la Maite Torres que ha nascut aquest dilluns. Una arlequinadeta més que de moment ha arribat amb un triomf sota el braç. Del primer partit de “la nova era” n’hem parlat amb el tècnic de l’IHC, Ivan Sanz:
P- Contra el Reus vam viure una reacció enrabiada.
I.SANZ- Si, penso que té molt mèrit el que van fer diumenge. El fet de no entrar a la Copa va ser un pla molt gros i com a equip hi havia dues opcions: o enfonsar-te o intentar que els errors et facin més fort i aixecar-te molt ràpid. I diumenge, més enllà que podríem haver guanyat, empatat o perdut, els nanos van sortir des del primer minut a tope, van sortit endollats… hi va haver moments en que es va jugar molt bé i d’altres que es va jugar malament però s’hi van deixar la pell per intentar evitar que en fessin el gol i al final vam aconseguir els 3 punts. I crec que té molt valor tenint en compte l’estat anímic de l’equip. Va tenir caràcter, va tenir valentia, tothom va ajudar molt, els que van jugar més minuts i els que no tant, van ser un equip… i des d’aquí tot el meu reconeixement als jugadors.
P- I aquest cop anímic com l’heu pogut superar d’aquesta manera, amb aquesta contundència?
I.SANZ- Home. Va ser una setmana molt dura. Dimarts vas a entrenar i et cau el mon a sobre. Ningú pensava fa 3 jornades que no entrariem a la copa i al final arriba el pal per segon any seguit… Però bé, durant la setmana vaig veure que anàvem a més, que canviavem aquesta tristesa inicial en ràbia, en ganes de demostrar que aquest equip te nivell per fer més coses. I ara ho hem de mantenir. Hem de seguir fins el final. El que hem de fer és oblidar-nos d’objectius i d’històries i pensar cada setmana que juguem l’últim partit, que l’hem de jugar perfecte, anar a mort … i així fins al final. El que és obvi és que una victòria tant ràpida després del pal de la setmana passada ajuda molt. Però encara tenim molt a millorar. Patir, esforçar-se i millorar errors.
P- I entre les millores, les que ja es van veure, la circulació de bola, la velocitat del joc, l’anticipació defensiva…
I. SANZ- Hi ha una sèrie de coses. Si alguna cosa hem tret de positiu d’aquest pal important és que hem pogut fer molta reflexió. Els jugadors i els tècnics hem parlat molt. Hem evaluat on teniem problemes, qué havíem de canviar i fruit de tot això hem tret unes conclusions i estem treballant per introduir-les. Aviam, no podem pensar que en una setmana hem millorat molt. És més un inici d’una nova etapa, diumenge ésprimer dia “del que queda de temporada”. Que tot el que ha passat ens faci més forts i que pensem en setmana a setmana. Cada setmana juguem el partit més difícil de l’any i que hem de jugar com si fos l’últim partit que juguem a Igualada. I d’això que dius, del ritme d’atac… tots pensàvem que el podiem fer millor i aquesta setmana ho hem treballat i diumenge ja va ser millor. també és cert que el Reus és molt ofensiu i et deixa jugar més que alguns altres equips. El que em vull quedar és amb dues coses: la reacció. Vam ser un equip valent i això em dona moltes esperances i recordar que només vam gunayar un partit. Que el mal moment que vam passar tots dilluns passat no se’ns oblidi i que el tinguem present a cada entrenament, a cada moment… com que no volem tornar-ho a sentir lluitem perque no passi. Que tot el que ha passat tingui un sentit i ens serveixi per ser més forts.
P- I , a tot això, ara arriba la Cers.
I.SANZ- Si, si. I com et deia, ens hem de plantejar cada partit com una final amb la intensitat de diumenge. Igual que hem d’estar moltg contents de la reacció de l’equip el que seria un error gravíssim seria pensar que després de guanyar al Reus ja estem bé i ja està. No, no.no. El que ens ha passat aquests dies ens ha de quedar gravat amb foc i hem d’aprendre que cada dia hem de jugar al 200%, hem de sortit amb la mateixa intensitat i el mateix respecte que amb el Reus. I així fins al final de temporada.
