Foto Carme Bernaus
P- Ivan, no va poder ser. No vam poder aconseguir la remuntada.
I.SANZ- No, no. Sabíem el partit que ens esperava. No va ser diferent del que esperàbem. Però no vam trobar la manera de posar-nos per davant. No vam trobar la manera d’encertar i vam tenir un parell d’errades defensives que ens van costar dos gols… i a partir d’aquí remar al màxim… Em sap molt greu per la gent. Per la il.lusió que hi va posar, van omplir el pavelló, ens van animar… evidentment es van emportar un pal molt gros i per això en sap molt greu per ells. I després pels jugadors. Sincerament penso que no es mereixen aquests cops. van treballar tota la setmana molt bé preparant aquest partit, van fer el que jo els vaig dir, es van esforçar, ho van donar tot … sincerament crec que l’hoquei no està sent just amb aquests jugadors.
P- Si algún equip va buscar el partit vau ser vosaltres, tant aquí com allà. Ara bé, també és cert que vam fallar massa a pilota aturada.
I.SANZ- Si. Ells han fet dos partits iguals. A casa seva també van jugar així. A no perdre. A no encaixar cap gol i aprofitar alguna oportunitat. I dissabte els va sortir perfecte. A nosaltres el porter ens ho va aturar tot o les boles se’ns escapàven fora. Ells, pràcticament les 3 primeres arribades que van fer, van fer 3 gols. Nosaltres vam portar el pes dels dos partits, però el que importa aquí són els gols. I tot per errades puntuals. Allà teníem un 0 a 1 que hauria provocat un partit molt diferent i se’ns va escapar. I realment ens va faltar les ocasions que vam fallar, el porter va estar francament bé i si tens 4 ocasions de pilota aturada i no en fas cap tot es complica molt. Estic convençut 100×100 que si dissabte ens posem per davant en el marcador haguessim passat. Però el que val al final són els gols i ells en van fer més que nosaltres i ja està. I l’únic que puc fer és dir que ho sento molt per la gent i també que em sento orgullós dels jugadors que van ser treballadors, que no es van rendir, que van estar apunt de donar-li la volta… ens va faltar encert i em sap molt greu per ells.
P- Més enllà de la decepció hauríem de ser capaços de veure la importància del que es va fer dissabte, la força que ens dona omplir el pavelló….
I.SANZ- Està clar que quan tens el pavelló com dissabte, tothom tira més, corre més, el que passa és que jo penso que el suport del públic te l’has de guanyar. i entenc que dissabte se n’anessin tocats. i és fàcil haver perdut la confiança de la gent. I jo no els demano que tornin. Els dic que seguirem treballant fins a l’últim dia per recuperar la seva confiança i intentar que es tornin a enganxar. i també els diria que no oblidin que són socis i aficionats de l’Igualada. No meus ni d’aquest equip. Sino del club que està molt per sobre de l’entrenador i dels jugadors. I que estiguin o no enfadats amb mi o amb els jugadors que segueixin ajudant al club i més en un moment complicat com aquest. És important que no abandonin el seu club, que li donin suport. I al final de temporada es pedran decisions i si no has complert ja es veurà que s’ha de fer. Però, que pensin sempre que l’Igualada HC està per sobre d’aquest entrenador i aquests jugadors.
P- A partir d’ara què?
I.SANZ- El cop és molt dur. El cop és molt dur. Perque hi teníem moltes esperances. Estàvem a un partit d’una Final Four i a dos d’un títol i sincerament sabíem de la dificultat de superar aquest equip, i més amb un marcador en contra, però teníem esperances de fer-ho. Per això el cop és molt fort. Però ens queda un tram de la lliga que se’n farà molt dur. però no n’hi ha un altre. No és ja hoquei. És que la vida és així. És plena d’obstacles i d’entrebancs. Ara ens tocaran uns dies d’estar molt fomuts, de plantejar-nos-ho tot, de passar-ho malament, paint-ho com puguem. I immediatament posar-nos a pensar en la lliga. Hem d’intentar acabar el més amunt possible perque la temporada que vé l’Igualada pugui jugar a Europa, com més a dalt millor. i més enllà d’això, estem en un club molt gran, amb una història que t’obliga sempre. Cada cop que sortim a la pista hem de deixar-nos-hi la pell. saber que estem representant uns colors d’un grandíssim club. I hem de donar la cara.
