Foto D. Figueras
Encara amb els ressons del bon partit dels igualadins i el regust amarg de la derrota, els de Francesc Monclús ja s’han posat a la feina per preparar el partit contra el Quevert de dissabte. Tècnics i jugadors han revisat el video del partit contra el Liceo i han fet treball bàsicament de tècnica individual. Del bon partit que es va viure diumenge a les Comes n’emergeix també una altra imatge: la del duel entre el millor jugador del mon en aquests moments, l’ex-arlequinat Jordi Bargalló i el motor de l’IHC actual, Ton Baliu. Tots dos van coincidir en un Igualada, també entrenat curiosament per Francesc Monclús. Un arribava ja com a estrella i l’altre començava a treure el cap des de la base. Diumenge a les Comes s’hi va viure un duel pel domini del futur: T.B versus J.B
T.B.
P- Encara fa ràbia la derrota de diumenge.
TON- Si. I és que vam fer un bon partit. A la primera part vam dominar al Liceo. Vam jugar força bé. Ells són molt forts. A la segona potser no vam començar tant bé, però va ser un partit divertit de veure i de jugar… però decisions arbitrals en moments claus o boles que vam fallar i que a ells els van entrar com el 3 a 3 o el 3 a 4 amb una mica de sort, no ens van deixar treure un bon resultat… I sap greu. Potser no és culpa dels àrbitres però vaja… a casa representa que potser t’han de respectar més no?. I tornem a ser, a casa, un equip poc respectat pels àrbitres. Com sempre. Un equip a qui és fàcil de pitar-li faltes. Més que als rivals. No ho trobo gaire normal. No trobo normal que ens pitin 15 faltes a nosaltres i a ells, que defensen molt fort, només 14. No trobo normal que ens pitin un penal i una blava a l’Uri quan no el toca, També és cert que vam tenir tres 2X1 contra el porter i no els vam aprofitar. I això també marca un partit… I ells van tenir sort. Tot i que tenen molta qualitat i ho saben aprofitar.
P- Com està l’equip?
TON- L’equip està bé. Estem treballant setmana a setmana , dia a dia, entrenament a entrenament… i els últims 3 partits els resultats no han sortit. I contra el Liceo va ser una llàstima perque els resultats de la jornada no estàven malament per seguir tenint opcions a la copa, que crec que encara les tenim … però són els primers, junt amb el Barça els millors de la competició. I de tot Europa. Vam plantar cara. I per dues o tres decisions arbitrals i algun error nostre, ens van poder guanyar.
P- El mateix tècnic visitant va reconèixer que havien tingut molta sort.
TON- Si. Sabem el que tenim. Tots anem a una. I malgrat les 3 derrotes seguim estant entre els de dalt tot i que els equips de baix apreten i van guanyant… I ara ens queden el Quevert que si guanyem pràcticament estem classificats i després anirem al Palau… que una mica fan por quan veus els que tens al davant (i el que guarden a la banqueta) Però som un equip que lluitem contra tothom… segurament no estarem a la copa però s’ha luitat per estar-hi. No era un obecjtiu sino un premi … i seguirem treballant. Ens queda Europa i ens queda intentar anar el més amunt possible a la lliga i … a pels partits seguents. Si que podem guanyar al Palau i hi anirem com vam jugar contra el Liceo i plantarem cara. Perque no podem tornar a fer un gran partit al Blaugrana i que l’Elagi torni a ser la gran muralla que és sempre?. No deixarem de lluitar-ho, tot i que sabem que és una cosa molt difícil, però ens fa il.lusió i lluitarem fins al final.
P- En el partit es va veure un duel impressionant: el millor del mon actual i al davant un aspirant amb molt bones credencials: JB versus TB.
TON- Home… El Jordi és un troç de jugador. Tots sabem el que ha gunayat, el que està fent amb un equip com el Liceo. Jo intento fer el que el mister ens demana. Em sento bé. Tinc confiança. TInc minuts… Però encara em costa assimilar que vam perdre. Vaja… A pel següent!
J. B.
P- Jordi, tornada a una de les teves cases ja com a millor jugador del mon. Bona rebuda, no?
J.BARGALLÓ- Si. Aquí se m’estima molt. I els dono les gràcies. I fins i tot a tu per considerar-me tant bé. Si, va estar bé. Guardo molts bons records d’Igualada. La llàstima, sempre ho dic, va ser que no ens van acabar de sortir bé les coses, però estem tranquils perque ho vam donar tot. I vam poder formar part de la història d’aquest gran club, històric… i l’únic, aquesta espina clavada que tinc que no va acabar de sortir prou bé però crec que ens ho vam deixar tot a la pista.
P- La sensació que va quedar diumenge a Igualada és que potser un empat hauria estat més just.
J.BARGALLÓ- Si, si, si…. home realment el partit si que va estar molt anivellat i si ho mirem així… Fins i tot si l’IHC marca alguna FD i nosaltres no aprofitem aquella jugada final podria haver guanyat l’Igualada. Això demostra el potencial d’aquest jove equip de l’IHC. Al final vam tenir la sort de fer un gol més i els 3 punts ens els vam emportar a la Corunya.
P- Que també els necessitaveu, com a mínim igual que nosaltres.
J.BARGALLÓ– Si, perque l Barça havia guanyat. Ja veniem avisats que la d’Igualada era una pista difícil. L’IHC havia fet gran resultats: havia guanyat al Reus, a pistes difícils com la del Vendrell, l’empat del Palau a la LLiga Europea… Sabiem que era un rival perillós i així ho va demostrar.
P- Tu que ens coneixes, que saps com és el club, que ens has vist i has vist els altres, com veus la segona volta, quin futur ens preveus?
J.BARGALLÓ- Home. Jo no soc qui per parlar d’altres equips. A més de l’Igualada sempre en parlaré amb carinyo. Jo, la veritat, és que us veig molt bé. No em fixo tant en els gols perque diumenge podria haver guanyat un o l’altre … o empatar. Però l’IHC va demostrar que pot competir al primer màxim nivell contra un equip dels grans. Si s’agafen a aquesta línia, és la línia bona. Un dia perdràs o guanyaràs, pèrò, si mantenen el joc i la intensitat de diumenge segur que aniran amunt. Crec que estan fent una bona campanya.
