L’Igualada HC ja ha començat a preparar el partit de diumenge contra el Lleida. Els jugadors han treballat tècnica i tàctica individual. Després s’han centrat en situacions de joc reduit (2X2 i 3X3). La sessió l’han dirigida els Joans, Pont i Doncel, per absència per qüestions laborals de Frances Monclús (com demostra habitualment amb la seva pedagogia a la pista i en els contactes amb la premsa, el Cesc és un gran professor d’institut). Dijous els arlequinats tornaran a les Comes, amb cap només pel LLeida. La prova d’això és l’entrevista que publiquem avui amb Oriol Vives, motor incansable en l’atac igualadí. Tot i que avui es fa el sorteig de la copa del rei (amb l’IHC entre els 8 classificats) no hi ha ni una sola paraula d’aquesta competició. La idea és que toqui qui toqui (Liceo, FCB, Vic, Vendrell) serà difícil i que sigui qui sigui s’haurà d’intentar guanyar per allargar el premi al treball de tota una primera volta. I finalment, que això serà quan toqui. I que Primer el Lleida!.
P- Ja només toca el Lleida, però quina ràbia del partit contra el Voltregà, no?
O.VIVES- Si. Havíem de fer bons els 3 punts del Palau i no va poder ser. Vam començar fallant molt, en Roger va parar moltíssim, va fer un partidàs… I ells ho van aprofitar i nosaltres no vam estar tant encertats.
P- La clau va ser aquesta no?. Si marques primer trenques el partit.
O.VIVES- I els vam tenir. Un casc del Roger, jo vaig fallar el penal… Només que haguessim fer un gol d’aquells…
P- També és veritat que a la jugada que marquen penal tu acabés fent entrar la bola dins. Si els àrbitres haguessin tingut la pausa necessària haurçien pogut assenyalar directament el gol.
O.VIVES- Si. Potser es van precipitar una mica perque jo vaig seguir la jugada i vaig marcar. No el van donar. van donar penal i aleshores vaig fallar jo. Però són coses que passen. Tampoc no va ser culpa dels àrbitres la derrota. Si haguessim fet la nostra feina haguessim guanyat… però cada partit és un mon i no vam estar encertats de cara a porta.
P- Al vestidor també es va comentar molt la jugada del 0 a 3 amb el penal inexistent del Marçal.
O.VIVES- I a més a la jugada següent passa el mateix a l’àrea del Voltregà i no van pitar res. Si haguessim fotut més gols nosaltres no hagués importat. El Roger va parar molt però no va poder ser…
P- I si el teu gol el del 3 a 4 arriba una mica abans potser encara hi haguessim arribat a temps.
O.VIVES- Si. Si el fem quan falten dos minuts i no 30 segons els pots collar més. Aleshores, ja sense massa temps, vam treure l’Elagi per jugar amb 5 de pista i vam tenir l’última jugada però gairebé no vam arribar ni a porteria.
P- Perque un empat amb les lligues de 3 punts no és un bon resultat a priori però tal com va anar tot hagués estat bó.
O.VIVES- És el que comentaves tu. Tampoc no hem empatat cap partit i l’empat tampoc no era tant dolent. I més tal com havia anat el partit, amb el 0 a 3 a la segona part. I van estar allà, amb el 2 a 3 i després fins al final. Un puntet era bó. Però ara hem de mirar endavant, ens toca jugar contra el Lleida. I hem de fer un bon partit per intentar compensar aquests punts.
P- I després, sense pauses, el Sant Feliu.
O.VIVES- Si. Però hem d’anar partit a partit: Primer Lleida. Ens hem de centrar i fer un bon partit, molt atents en defensa. I el Sant Feliu ja vindrà. Però no ens podem posar pressió de que és el Sant Feliu i que hem de gunayar. Cada partit és una història. Si fem el que hem de fer podem guanyar a tothom però també podem perdre amb tothom. Hem de fer les coses ben fetes.
P- Doncs a centrar-nos en Lleida… on per cert també hi ha parquet.
O.VIVES- Si, eh!. El parquet al Palau ens va anar prou bé, a veure si podem repetir-ho.
